Resultats de la cerca
Es mostren 193 resultats
pitahaia
Botànica
Agronomia
Alimentació
Fruit comestible de la pitahaia (Hylocereus, sp.), de forma ovoide, arrodonida i allargada, pell entre rosa i vermella amb l'extrem de les bràctees més o menys verdós, sense espines, polpa blanca o groga, de vegades rosada, segons la varietat, amb llavors petites i negres.
S’utilitza també com a saboritzant i colorant de sucs i begudes alcohòliques
tangelo
Botànica
Agronomia
Arbre fruiter híbrid del tangeriner i de l’aranger, de fruits arrodonits comestibles, anomenats també tangelos, de color taronja intens, pell fina i difícil de pelar i polpa ferma i amb molt de suc, semblant a la de les clementines, amb poques llavors, si en té.
impietratura
Fitopatologia
Malaltia dels cítrics d’origen víric que es manifesta per la formació de bosses de goma sota la cutícula del fruit però sense afectar la polpa; les bosses són visibles durant el viratge de color, i en el fruit madur queda una taca bruna deprimida i dura.
Es transmet per empelt
D’Abissínia al cor d’Europa
L’enlluernadora Viena de l’ocàs imperial, el creatiu centre intellectual que a cavall dels segles XIX i XX fou bressol del marginalisme econòmic de Karl Menger, del positivisme lògic d’Otto Neurath, del dodecatonisme harmònic d’Arnold Schönberg o de la psicoanàlisi de Sigmund Freud, la capital artística que, amb la Wiener Sezession, capgirà tants cànons musicals, arquitectònics i pictòrics de la mà de Gustav Mahler, d’Adolf Loos o de Gustav Klimt, era una ciutat que bevia cafè Hi havia pertot locals espaiosos i artísticament decorats, espais de relació i fogars de conversa com mai abans no s’…
càdec
Branca de càdec
Jean Tosti (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Petit arbre, de la família de les cupressàcies, sovint en estat arbustiu, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, amb dues ratlles blanques a la cara superior; les llavors i la polpa que les envolta recorden els gàlbuls del ginebre, però tenen la pell lluent i vermellosa.
Els càdecs, semblants als ginebres, abunden als llocs assolellats de la terra baixa mediterrània La seva fusta és molt dura i inalterable Per destillació de troncs i arrels dóna un líquid xaropós i fosc, l' oli de càdec , ric en resines, cadinè, etc, emprat en medicina
cumquat
Botànica
Agronomia
Arbust sempervirent, de la família de les rutàcies, de flors aromàtiques i fruits petits (2,5-3,2 cm de diàmetre), agrupats en ramells, de color groc daurat, semblants a una taronja petita; tenen la polpa àcida i les llavors menudes, i són consumits frescs, com a fruita de taula, o en conserva.
És cultivat a l’Orient asiàtic i a Califòrnia, on se'n fa també una varietat de fruits ovals F margarita
poncemer
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 5 m d’alçada, de fulles el·líptiques, agudes i més o menys crenades, de flors externament rosades o purpúries, en raïms pauciflors, i de fruits, els poncems, en hesperidi, molt grossos, oblongs, de pell groga, endurida, rugosa i aromàtica, i de polpa agra.
És oriünd de l’Índia i el seu conreu és molt antic L’escorça del fruit serveix per a preparar un xarop i un oli essencial, emprats en farmàcia, i una confitura
taronger agre
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 8 m d’alt, de capçada arrodonida, de fulles el·líptiques i agudes, amb el folíol amplament alat, de flors blanques i molt oloroses, solitàries o en petits ramells i de fruits (les taronges agres) en hesperidi, arrodonits, de polpa agra i de pela ataronjada.
És originari del SE d’Àsia i és plantat en jardins, parcs i horts, com a ornamental i també per l’escorça del fruit, amb la qual hom prepara melmelades, medicaments i licors
iuzu
Botànica
Agronomia
Alimentació
Fruit comestible del iuzu, molt aromàtic, que sol fer entre 5 i 8 cm de diàmetre, de forma aplatada, amb una arèola molt marcada, pell rugosa de color verd o groc segons el grau de maduresa, i polpa groga, molt àcida i amb força llavors, molt apreciat com a condiment en la gastronomia oriental.
taronger
Tarongers
© C.I.C-Moià
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 7 m d’alçària, de capçada arrodonida, de fulles el·líptiques agudes, amb el pecíol estretament alat, de flors blanques i oloroses, solitàries o en petits ramells, i de fruits (les taronges
) en hesperidi, globosos, de polpa dolça i sucosa, i de pela gruixuda, granelluda i de color ataronjat.
És oriünd de la Indoxina i el seu conreu, molt antic, és actualment estès a totes les regions de clima mediterrani El País Valencià n'és una de les principals zones productores del món Comprèn moltes cultivars Vol un clima sec i càlid, regs i sòl fèrtil