Resultats de la cerca
Es mostren 971 resultats
instruments de corda
Música
Terme emprat en la classificació tradicional per a anomenar els instruments musicals que generen la seva vibració mitjançant cordes en tensió.
En la classificació científica s’anomenen cordòfons cordòfon i en la de Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer índex decimal La corda en tensió, com a generador inicial, es posa en vibració per diferents procediments percussió piano, clavicordi, pinçament guitarra, clavicèmbal o fricció darc o una roda violí, viola de roda La tensió de la corda es manté mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments…
el Cinyana
Riera de la conca del Ter, a les comarques del Gironès i el Pla de l’Estany.
Es forma al sud dels boscos de Can Viader, entre Vilademuls i Sant Marçal de Quarantella Després de deixar, a l’esquerra, el nucli de Terradelles, creua per sota els ponts de l’A-2 i l’AP-7, deixa a llevant successivament els pobles de Viladasens i Sant Jordi Desvalls, i desemboca a l’esquerra del Ter, a tocar aigües avall de Sobrànigues
Bartomeu Ribelles i Dalmau
Arquitectura
Arquitecte.
Acadèmic de San Fernando i tinent de director d’arquitectura de Sant Carles Dins l’escola neoclàssica és autor dels ponts de Vila-real sobre el Millars i d’Hellín Múrcia, del cambril del Crist a l’església del Roser del Grau de València i de la capella de Nostra Senyora del Populo a Quart de Poblet Renovà també l’església parroquial d’Almansa Múrcia
Robert Maillart
Enginyer suís, plantejà les seves obres de formigó a partir de la continuïtat que caracteritza aquest material, i trencà definitivament la secular associació enginyeria-classicisme.
Creà diversos sistemes de construcció, entre ells els de biga caixó, de pilar bolet, de trams d’arcs rígids i de sòls sense bigues Les seves obres més conegudes són els ponts sobre el Thur 1933, prop de Felsegg, el pont sobre el Rin, a Tavanasa 1905, destruït, i la nau de ciment de l’exposició nacional suïssa Zuric, 1939, en collaboració amb Hans Leuzinger
Bronx
Barri
Barri de Nova York, EUA, entre el riu Hudson i l’East River i el Long Island.
Les indústries són situades al sector meridional El barri és unit amb Manhattan i amb Brooklyn i Queens per mitjà de nombrosos ponts i túnels subterranis i té molts espais verds, entre els quals Bronx Park, Van Cortland Park, New York Zoological Garden, etc Centres d’ensenyament superior Manhattan College, fundat el 1863, New York State Maritime Academy, Herbert H Lehman College, fundat el 1931 i Fordham University, fundada el 1841
badia de Chesapeake
Badia
Badia de la plana costanera atlàntica dels EUA, als estats de Maryland i Virgínia, de 220 km de llargada i de 6,5 a 65 km d’amplada.
Veritable mar interior, és formada per l’enfonsament del curs baix dels rius Susquehanna, Potomac, York i James L’entrada de la badia, situada entre els caps Henry i Charles, té uns 24 km d’amplada i és travessada per un sistema de ponts i túnels que van de Norfolk a Cape Charles i uneixen les dues vores Descoberta el 1524, fou un dels llocs on s’assentaren els primers colonitzadors
àcid pirofosfòric
Química
Oxoàcid del fòsfor, obtingut per escalfament a més de 200°C de l’àcid ortofosfòric (àcid fosfòric).
És un sòlid incolor, que es fon a 50°C en estat líquid, és fortament associat per ponts d’hidrogen, raó per la qual és un líquid molt viscós, difícil de cristallitzar, i en estat sòlid té les propietats d’un vidre De les seves quatre ionitzacions successives possibles, les dues primeres superen en extensió les corresponents de l’àcid ortofosfòric Es tracta, doncs, d’un àcid més fort que aquest darrer
Torre dels Falcons (Penelles)
Art romànic
Els Falcons és una petita caseria del terme situada al sud-oest de Penelles El lloc consta amb la seva torre, avui desapareguda, des del 1138, en què la “ turrim de Falcons ” és una de les afrontacions del terme i alou de Bellestar, que Arnau de Ponts i els seus germans Berenguer de Tarascó i Ramon concediren a Ramon Arnau, Guillem Miró i Bernat Olla perquè hi bastissin un castell
l’Aguda de Torà

Castell i santuari de l’Aguda, a Torà
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Torà (Solsonés), al capdamunt del coster meridional, acinglat, de la serra de l’Aguda.
Al voltant del castell enrunat i de l’església de Santa Maria romànica es formà el nucli del poble L’església, traspassada el 1438 la categoria parroquial a Sant Gil de Torà, esdevingué santuari de la Mare de Déu de l’Aguda La situació del llogaret damunt mateix de Torà i de la carretera d’Igualada a Ponts ha fet que hagi esdevingut posició fortificada en totes les crisis bèlliques
Bidasoa
Riu
Riu del País Basc (67 km).
Neix al Pirineu navarrès el curs alt és anomenat Bastanzubi, i Baztan fins a Doneztebe Flueix en direcció S-N fins a Uranzu Irun, i desguassa a la mar Cantàbrica Des d’Endarlaza fins a la desembocadura el riu serveix de frontera entre l’Estat espanyol i l’Estat francès El seu règim és pluvial El Bidasoa és aprofitat per a moure centrals hidroelèctriques i és travessat per ponts internacionals de carretera i de ferrocarril
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina