Pont del Diable (Isòvol)

Situació

Única arcada subsistent de les tres que devia tenir aquest pont medieval sobre el Segre, al nord del tossal de Baltarga.

ECSA - J. Bolòs

Restes d’un pont situat sobre el riu Segre, al nord del tossal de Baltarga.

Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TDG019918.

Seguint la carretera que va de Bellver de Cerdanya a Puigcerdà, poc després de deixar a mà dreta el trencall que porta a Baltarga, hi ha un càmping, també a la dreta. Al capdavall de la zona tancada pel càmping, a tocar del curs del riu, es troben les restes del pont. (JBM)

Història

De l’antiguitat d’aquest pont, n’és un bon testimoni el notari Joan Onofre d’Ortadó. En el seu Dietari de Puigcerdà, de l’any 1584, diu que la Cerdanya tenia set ponts de pedra, entre ells el d’Isòvol: “té set ponts de pedra molt bells, so és, lo pont de Llívia, lo de Aravó, lo pont de Soler, lo pont d’en Noguera, lo pont de Ysòvol, lo de Arsèguel y lo pont de Bar”. Aquest pont permetia que el camí que venia de Bellver i anava cap a Ger i Puigcerdà travessés el Segre. (CPO)

Pont

Segurament aquest pont tenia tres arcades. Potser aquesta construcció s’ha ensorrat perquè no es va poder edificar sobre una base ferma, de roca. De les tres possibles arcades, només s’ha conservat la que hi havia a la riba dreta del riu. Les riuades s’han emportat les altres dues; amb tot, encara es pot intuir on podia ésser situat el pilar central i també quina era la direcció aproximada del pont, orientat de sud a nord.

D’altra banda, l’estudi de l’arcada del pont que s’ha conservat permet d’entreveure les característiques del conjunt de la construcció. El fragment conservat té una amplada de 2,40 m i l’arc té una longitud de 9,10 m. La sola del pont és d’uns 50 cm. La distància entre el punt més alt de l’arc i el nivell actual del terra és només de 3,7 m; segurament el nivell del sòl ha canviat amb el temps. Les dovelles que formen l’arc són lloses grosses, d’uns 40 cm de llargada.

És difícil de datar aquest tipus de construcció. Com ja s’ha plantejat amb relació a alguns ponts d’altres comarques, són obres que tenen unes característiques que han perdurat al llarg de molts segles. Tot i això, segurament aquest pont es pot datar a l’època romànica, cap al segle XII o XIII. (JBM)

Bibliografia

  • Delcor, 1986-87, vol. VIII, pàg. 445