Resultats de la cerca
Es mostren 1574 resultats
Centre de Cultura Tradicional — Museu Escolar de Puçol
Museu
Museologia
Institució cultural i pedagògica creada el 1968 a la partida de Puçol (Elx, Baix Vinalopó).
El centre fou creat a instància d’un collectiu de mestres sensibilitzats per l’estudi i la difusió dels oficis i tradicions del Camp d’Elx Aplega una destacada collecció de fons etnogràfics i està concebuda com a eina de coneixement de l’entorn i d’educació en valors a partir del patrimoni, on els propis escolars porten a terme tasques d’investigació, estudi i difusió del llegat cultural illicità El 2009 la UNESCO l’inclogué en el Registre de Pràctiques Excellents en Matèria de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial
ausberg
Militar
Túnica de malles o d’escates per a protegir el cos; a vegades anava amb mànigues i una mena de caputxa (ventalla), o combinada amb el capmall.
El mot, en formes llatinitzades, apareix a Catalunya al segle X en una certa concurrència amb el mot lloriga , que aviat fou reservat per a les defenses del cavall i no dels homes Bé que el mot ausberg fou usat fins al segle XV, al XIII fou en part substituït pel de gonió i al XIV s’imposà el de cota de malles o de malla Els guerrers de les miniatures de la Bíblia de Roda segle XI porten adés ausberg de malles, adés ausberg d’escates, molt ben diferenciats per l’artista
ducat d’Àndria
Història
Títol concedit en el regne de Nàpols el 1507 a Gonzalo Fernández de Córdoba (el Gran Capità).
El seu net vengué la vila d’Àndria a Fabrizio Carafa, segon comte de Ruvo mort el 1554, i el fill d’aquest, Antonio Carafa, tercer comte de Ruvo mort el 1565, fou creat de nou 1556 duc d’Àndria, títol que encara porten a Itàlia els Carafa descendents seus El 1740 fou adjudicada la grandesa d’Espanya a l’onzè duc, Ettore Carafa mort el 1764 El 1904, el títol concedit al Gran Capità fou rehabilitat a Espanya, amb la grandesa, a favor d’un membre de la família Bustos
Santa Bella (Tremp)
Art romànic
Uns documents del 958 relacionats amb un prevere anomenat Torrell parlen d’un lloc dit Sancta Bella , que suggereix l’existència d’una primitiva església L’indret era localitzat al castell d’Orrit, prop de la Paül, davall de la serra i ran de l’estrada pública que confrontava a ponent i a sota Aquests termenals i la semblança del nom ens porten a relacionar-la amb la vila i el lloc “ qui vocatur Belga ”, documentat el 960, que Rubió i Lois identifica amb el mas de Vallibel, entre Aulàs i Sapeira
torera
Indumentària
Gec cenyit, sense botons, que no passa de la cintura, com el que porten els toreros.
limbe
Física
Vora del cercle graduat que porten alguns instruments de mesura, especialment els destinats a mesurar angles.
fenicat | fenicada
Farmàcia
Dit de certs medicaments que porten, com a antisèptic, una petita quantitat d’àcid fènic (fenol).
venera
Militar
Insígnia, generalment una creu, que els cavallers dels ordes militars porten penjada o brodada al pit.
gent armada
Dret penal
Conjunt d’individus que porten armes independentment de llur professió i del dret de portar-les.
boà
Abrigall de pell, plomes, etc, en forma de serpent, que les dones porten entorn del coll.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina