Resultats de la cerca
Es mostren 622 resultats
Frederic August I de Saxònia
Història
Elector (Frederic August III de Saxònia, 1763-1806) i primer rei de Saxònia (1806-27).
Fill de l’elector Frederic Cristià I Pressionat per Prússia, lluità contra Àustria 1777-79 i França 1792-96 i 1806 Aliat de França durant l’Imperi, Napoleó I el nomenà rei 1806 i, el 1813, li atorgà el ducat de Varsòvia Fou fet presoner a Leipzig 1813 i el congrés de Viena donà un terç de Saxònia a Prússia i el ducat de Varsòvia a Rússia El 1815 recuperà el tron
Antonio Pellicer de Ossau y de Salas
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor d’origen aragonès, germà petit de José.
Participà com a mestre de camp en la campanya del Rosselló el 1639 i després en la guerra contra Catalunya, en la qual fou fet presoner 1642 i dut a França Alliberat dos anys més tard, continuà intervenint en la lluita fins a la seva mort en acció de guerra Redactà un Diario de la guerra de Cataluña desde la entrada con el ejército real del marqués de Los Vélez , la segona part del qual sembla irremissiblement perduda
Manuel d’Entença
Història
Fill natural de Ponç Hug.
Armat cavaller 1345, acompanyà Pere III a Sardenya 1354, on obtingué el lloc de Pula i altres castells i llocs diversos Fou conseller reial i prengué part en la guerra de Castella A Sardenya, fou fet presoner pel jutge d’Arborea Marià IV 1369 alliberat, tornà a la cort, on fou promotor de negocis del rei A més d’alguns llocs aragonesos que li havia venut el rei 1381, fou senyor del castell de Barbastre, heretat dels seus nebots
Manuel Carnicer
Història
Militar
Militar carlí.
Participà en la guerra contra Napoleó i ascendí a coronel El 1883 organitzà les partides carlines del Baix Aragó i actuà sovint en combinació amb Ramon Cabrera, però fracassà al combat de Maials 1834, quan intentava d’unir-se a l’exèrcit carlí del Principat Ascendit a general i nomenat comandant del Baix Aragó i del Maestrat, anà a Navarra per entrevistar-se amb el pretendent Carles V, però fou fet presoner i afusellat pels liberals
Romà IV Diògenes
Història
Emperador d’Orient (1068-71).
Fill de Constantí Diògenes, esposà l’emperadriu Eudòxia, vídua de Constantí X Combaté els turcs fins a Mesopotàmia 1068-69 i envià una flota en ajut de Bari 1070, assetjada pels normands En una nova expedició contra els turcs, fou traït, a Armènia, per Andrònic Ducas i fet presoner Mentrestant, a Constantinoble, Miquel VII —que havia allunyat del tron Eudòxia— envià tropes contra ell, quan ja havia obtingut l’alliberament Vençut, hagué d’abdicar i fou cegat
Udalard I
Història
Vescomte de Barcelona (~985—~1014), fill del vescomte Guitard i de Geriberga.
El comte Borrell II li encarregà la defensa de Barcelona, juntament amb l’ardiaca Arnulf l’any 985, durant l’atac d’Almansor Fet presoner dels atacants, fou conduït a Còrdova, on romangué cinc anys, durant els quals exercí el vescomtat el seu germà Geribert Rescatat cap a mitjan 990, també amb l’ardiaca Arnulf, futur bisbe d’Osona, reprengué les funcions vescomtals, que exercí fins a la mort Fou casat amb Riquilda de Barcelona, filla del comte BorrelI
tractat de Calais
Història
Tractat signat a Calais (1360) per Joan II de França i Eduard III d’Anglaterra sobre la base de l’acord de Brétigny, que posà fi a la primera fase de la guerra dels Cent Anys.
Eduard III renuncià a la corona francesa, als ducats de Normandia i Turena, als comtats d’Anjou i de Maine i a la sobirania sobre Bretanya i Flandes li fou adjudicada Aquitània, els comtats de Guines i de Ponthieu inclòs el comtat de Montreuil, Calais, Sangatte i Ham Joan II, presoner dels anglesos, acordà de pagar tres milions d’escuts d’or per recuperar la seva llibertat El tractat no fou executat, i Joan II morí en captiveri
Bartomeu de Pullina
Història
Guerriller.
Durant la guerra de la Quàdruple Aliança contra Felip V 1718-20 lluità a Catalunya amb el desig de contribuir a restaurar les constitucions catalanes i el govern del rei arxiduc Carles III Fou lloctinent de Francesc Bernic quan aquest caigué presoner assolí de fugir amb una part de les seves forces Atacà Piera i Vallbona i ajudà Pere Joan Barceló a esquivar una emboscada filipista a Pontons En acabar la guerra les seves forces foren dissoltes
Gaspar Cao de Benós
Història
Baró de Lés.
Era fill del governador filipista de la Vall d’Aran executat pels austriacistes 1707 En ocupar les forces de Felip V la Vall d’Aran, en fou nomenat governador, càrrec que ocupà el 1712 En produir-se la guerra de la Quàdruple Aliança 1719, els francesos envaïren la Vall d’Aran i el feren presoner Signada la pau, fou alliberat i reprengué el càrrec 1721, malgrat les queixes dels aranesos, que denunciaren els seus abusos a Felip V
Ponç de Cabrera
Història
Vescomte de Cabrera (Ponç III de Cabrera) i d’Àger (~1165-~98).
Es casà amb Marquesa, filla d’Ermengol VII, comte d’Urgell Fet presoner pels castellans, fou alliberat gràcies a les gestions d’Alfons I de Catalunya-Aragó El rei, però, concertà després dos convenis 1190 i 1191 amb Ermengol VIII, el nou comte d’Urgell, per tal de repartir-se les propietats de Ponç El 1194 fou feta la pau entre aquest i Ermengol VIII, signada l’any següent Fou enterrat a Bellpuig de les Avellanes, en un sepulcre remarcable
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina