Resultats de la cerca
Es mostren 1799 resultats
discriminació de preus
Economia
Possibilitat de vendre un mateix producte a preus diferents en un període de temps.
L’expressió es refereix a la determinació de preus en condicions de competència imperfecta, com és el cas dels monopolis El venedor hi pot establir diferències de preu segons les característiques del comprador, o segons l’ús a què va destinat el producte Els preus poden ésser també diferents al mercat interior o a l’exterior dumping
Hans Mayer
Economia
Economista austríac.
Professor d’economia política a la Universitat de Viena i membre destacat de la segona generació de l’escola marginalista austríaca, fou un dels deixebles més importants de FWieser Autor d’importants estudis sobre teoria dels preus, la seva obra principal és Der Erkenntniswert der funktionellen Preistheorie ‘Valor científic de la teoria funcional del preu’, 1928
base
Economia
Preu usat com a unitat o terme de comparació per a calcular altres preus.
lloguer
Preu convingut mitjançant el qual el propietari d’una cosa en cedeix l’ús.
postura
Preu que un comprador ofereix per una cosa, especialment en una subhasta o encant.
prima
Excedent del preu de cessió d’un valor sobre el nominal (prima d’emissió)
.
venda a pèrdua
Economia
Venda d’un producte al preu inferior al del seu cost, adquisició o reposició.
eixauc
Economia
Allò que hom cedeix per res o a preu baix, que hom posa de premi, al qui fa que hom pugui mantenir o atènyer un bon preu en certes vendes o subhastes.
fonedor
Història
El qui fabricava peces d’artilleria.
Aquest ofici sorgí al final de l’edat mitjana Als Països Catalans és testimoniat a Perpinyà ja al començament del s XVI la monarquia hispànica disposava de fonedors a sou en els seus establiments, com els de Barcelona o de Màlaga, o bé acordava amb particulars, sovint estrangers, l’ús dels establiments públics per tal de fabricar l’artilleria a un preu convingut
llei anastasiana
Dret romà
Denominació genèrica aplicada a dues constitucions, l’una decretada per l’emperador Anastasi (491-518), i l’altra per l’emperador Justinià (527-566), que és complement de l’anterior, amb un text de l’epítom grec dit de les Basíliques.
Aquesta llei limitava els drets dels cessionaris d’accions o crèdits adquirits per un cert preu, i reduïa l’import a reclamar del deutor a la quantitat realment satisfeta per la transmissió El rigor d’aquesta llei fou moderat tant pels glossadors com pels posteriors expositors del dret comú i del dret català, que anaren admetent excepcions a la norma general