Resultats de la cerca
Es mostren 1359 resultats
voluntat general
Sociologia
Dret
Expressió de la síntesi organitzada de les llibertats de tothom.
L’expressió, creada per J-JRousseau al Contrat social , indica la voluntat del cos social o polític amb vista al bé comú contraposada a la “voluntat de tots” o suma de les voluntats particulars amb vista al bé privat No expressa allò que és, sino allò que ha d’ésser És la voluntat racional, dirigida per principis racionals, que són principis generals, i serveix al bé comú, entès com els interessos que són necessàriament comuns a tothom, independentment del que pugui pensar cada subjecte en un moment determinat
intercanviador

Intercanviador de l'estació de la Sagrera, que uneix metro i Rodalies
@ Arxiu Fotogràfic TMB
Transports
Node de la xarxa de transport públic, destinat a facilitar l’intercanvi de passatgers entre dos o més nodes de transport, que redueix el temps empleat en els transbordaments.
El sistema d’intercanviadors impulsat pel departament de territori i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya té com a objectiu augmentar l’ús del transport públic amb la integració en xarxa de les diferents línies i amb la captació d’usuaris del transport privat, mitjançant l’augment de les alternatives de viatge Com a conseqüència de tot això, es pretén aconseguir la descongestió de les vies principals, sobretot en els accessos de les zones urbanes, i la reducció del consum energètic i de la contaminació atmosfèrica i acústica
haussa
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup txadià estesa, com a llengua de cultura i de comerç, al Sudan central i occidental.
Constitueix la llengua materna d’uns 15 milions d’individus i és emprada com a segona llengua, després de l’anglès, a Nigèria Modernament és escrita en caràcters llatins boko , bé que l’antiga escriptura àrab ajami és utilitzada encara en obres religioses, i en l’ús privat Les manifestacions literàries, de clara influència musulmana iniciades al s XVIII, són, en general, cants religiosos, tractats de teologia i de dret islàmic Dels literats actuals cal destacar sobretot Alhaji Abubakar, autor de Magana jarice , collecció de contes a imitació de Les mil i una nits
Residència d’Estudiants
Sociologia
Nom amb què era coneguda la Residència d’Estudiants de Catalunya, fundada a Barcelona el 1919 i dirigida pel mallorquí Miquel Ferrà.
Collocada sota el patrocini de la Mancomunitat, durant la Dictadura continuà funcionant amb caràcter privat Des del 1931 depengué de la Generalitat de Catalunya A partir del 1933 fou incorporada a l' Institut d'Acció Social Universitària i Escolar , però continuà dirigida per Miquel Ferrà fins el 1936 Institució modèlica, fou també un destacat centre cultural hi coincidiren, entre altres, Fuster Mayans Gafim , BRosselló-Pòrcel, Pierre Vilar, Georges Gaillard i Oliver Brachfeld creà també les Edicions de la Residència, que publicaren la Imitació del foc de Rosselló-Pòrcel 1938…
Ferran Pou i Moreno
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític republicà.
Regidor 1903, 1909, 1913 i 1917, fou a partir de 1912-13 reformista En 1917-18 figurà en el Bloc Assembleista S'uní pel març del 1931 al Front Antimonàrquic i el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec amb Francesc Julià i Jaume Bauzà de la diputació Assolí una gran anomenada com a advocat laboralista defensà en diverses ocasions Llorenç Bisbal i d’altres dirigents obrers i intervingué en alguns judicis molt populars així el 1934 com a acusador privat contra els carrabiners que mataren els contrabandistes germans Isern Vidal a Alcúdia
Caterina I de Rússia
Història
Tsarina de Rússia (1725-27).
Camperola d’origen polonès Marta Skovrońska, estigué al servei del príncep Menšikov i conegué Pere el Gran, que la convertí en la seva amant es casà amb ella el 1712, la proclamà emperadriu el 1724 i la designà successora al tron A la mort de Pere 1725 en continuà la política, ajudada per Menšikov, la seva política creà un consell privat suprem que limitava les funcions del senat i fundà l’Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg En política exterior s’adherí a la lliga austroespanyola contra Dinamarca i la Gran Bretanya 1726
Milovan Djilas
Política
Polític i escriptor montenegrí.
Collaborador directe de Tito, fou el més important teòric del comunisme iugoslau Vicepresident del consell i president de l’assemblea nacional 1953, fou privat dels seus càrrecs i expulsat del partit 1954 per discrepàncies ideològiques empresonat dues vegades, fou amnistiat el 1966 i alliberat definitivament el 1969 Les seves obres evolucionaren cap a la crítica aferrissada del sistema iugoslau i del comunisme, de les quals les més famoses foren La nova classe 1957 i Conversa amb Stalin 1966 Escriví també novelles i memòries S'oposà públicament a la desintegració de Iugoslàvia…
Santiago Torent i Buxó
Història
Història del dret
Polític i advocat.
Es doctorà en dret el 1926 Fou president de la junta de govern de la Casa de Misericòrdia És autor de treballs sobre noves formes de societats anònimes i d’articles a diaris i revistes Monàrquic fervent, fou directiu de la Unión Monárquica Nacional, candidat amb Lliga Catalana el 1936, membre destacat de Peña Blanca i vicepresident de la Dreta de Catalunya Després de la guerra civil treballà per la restauració de la monarquia, per la qual cosa fou detingut 1957 El comte de Barcelona el nomenà membre del seu consell privat
Antoni de Solanell i de Montellà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill del cavaller de Ribes Julià de Solanell i de Foix Monjo benedictí, es doctorà a Lleida en teologia i dret canònic, que hi dictà més tard Austriacista, fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Cugat del Vallès Diputat del braç eclesiàstic de la generalitat 1710-13, a la junta de braços del 1713 decidí d’inhibir-se en la qüestió de la resistència contra Felip V Fou privat de l’abadia pels filipistes Historià els monestirs de Ripoll i Sant Cugat en treballs que han romàs inèdits
Herman Teirlinck
Literatura
Escriptor flamenc.
Director de l’Institut Nacional d’Arquitectura i Arts Decoratives de Brusselles i fundador de l’Institut Superior d’Art Dramàtic que avui porta el seu nom Fou conseller privat artístic i científic dels reis AlbertI i Leopold III Com a director d’escena, elaborà experiments avantguardistes d’una gran importància per al teatre flamenc Cal destacar, en el teatre, De vertraagde film ‘La pellícula retardada’, 1922 i De man zonder lijf ‘L’home sense cos’, 1925, i les novelles Maria Speermalie 1940 i Het gevecht met de engel ‘El combat amb l’àngel’, 1952
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina