Resultats de la cerca

És un llenguatge en el qual les instruccions anomenades instruccions de màquina especifiquen només les operacions elementals que pot executar directament l’ordinador

En són exemples típics el llenguatge d’assemblador i el de màquina

El 1942 abandonà la feina en un banc per a dedicar-se a la distribució cinematogràfica a la sucursal barcelonina de la Distribuidora Ballesteros, que el 1962 deixà per fer-se càrrec de Discentro, empresa que havia creat el seu germà Francesc a Madrid, fins que tancà el 1978 El mateix any fundà Badal Films, des d'on distribuí a Catalunya films adquirits directament o que oferia en representació d'altres empreses, activitat que dugué a terme fins que es jubilà 1991 i tancà l'empresa Fou el propietari del petit cinema Comedia de Gràcia 1955-61 i s’ocupà de la seva programació…

Llicenciat en ciències econòmiques i comercials per la Universitat de Barcelona 1968, es doctorà el 1975 a la Universidad Complutense de Madrid Exercí com a professor d’hisenda pública en ambdues universitats El 1983 aconseguí la càtedra d’economia aplicada de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universidad Autónoma de Madrid, i en 1979-86 fou director del Servei d’Estudis de l’Instituto de Estudios Económicos IEE També treballà per a l’administració pública com a economista del Gabinet d’Estudis de la Comissaria del Pla de Desenvolupament Econòmic i Social 1970-73, i com…

El 1968 estrenà Publikumsbeschimpfung de Peter Handke amb el Theater am Turm de Frankfurt A la Schaubühne de Berlín estrenà les primeres obres de Thomas Bernhard i Botho Strauss El 1974 assumí la direcció del Staatstheater de Stuttgart i muntà innovadores versions de Schiller ‘Eld bandits’, 1975, Goethe Faust , 1977 i Čekhov ‘Les tres germanes’, 1978 El 1980 passà a encarregar-se del Schauspielhaus de Bochum, on dugué a terme una equilibrada programació entre clàssics i contemporanis, i el 1986 se situà al capdavant del Burgtheater de Viena, on realitzà destacades versions de…

Digitext es distribuïa als usuaris d’ordinadors domèstics telemàticament,  mitjançant l’FM, i permetia enviar informacions de tota mena En el temps aproximat d’un minut es radiava la revista digital, en llenguatge d’ordinadors, que els oïdors, bé fos directament del seu receptor o enregistrant-lo prèviament en una casset, havien de carregar en el seu ordinador domèstic Una vegada carregat el programa digital, enviat per Ràdio 4, hom podia llegir les diverses planes, com si es tractés d’una revista a tot color Es feren emissions de Digitext per als ordinadors Spectrum, Commodore, MSX i Amstrad…

Fill d’un enginyer dels Laboratoris Bell, es graduà en física a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1968 Compaginà aquests estudis amb l’interès pels ordinadors i la informàtica, aleshores en els inicis, en els quals es convertí en un expert, cosa que li permeté treballar al MIT com a programador L’any 1967 s’incorporà als Laboratoris Bell, on amb Kenneth Thompson i altres dissenyà el sistema operatiu UNIX, que representà una fita en la simplificació i l’accessibilitat en l’ús dels ordinadors personals Ritchie fou també un dels principals artífexs del llenguatge de programació…

Combina la programació musical amb espais d’informació i de formació d’orientació cristiana El 1999 celebrà el seu cinquè aniversari amb un acte a la basílica de Santa Maria del Mar, de Barcelona, i amplià la seva cobertura mitjançant la collaboració amb Ràdio Principat, de l’Urgell A través d’aquesta emissora, els programes de Ràdio Estel es poden escoltar a l’Alt Urgell i a Andorra El mateix any obtingué una nova freqüència a Sant Sadurní d’Anoia, que el 2000 li permeté ampliar la seva zona de cobertura i atènyer les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, l’Anoia, el Bages, el…

Estudià música sacra a l’escola estatal de Brunsvic 1946-47 i després a Detmold 1947-50 Continuà la seva formació a Colònia 1953-54 i a la Universitat de Bonn 1963-64, centre aquest darrer on estudià la construcció i la programació d’equipaments electrònics amb bases de dades Del 1954 al 1964 treballà al Studio für Neue Musik de Colònia, estudis de música electrònica on, a més de compondre, donà a conèixer obres d’altres compositors com G Ligeti i K Stockhausen, amb qui collaborà en algunes obres, i participà en el desenvolupament teòric i pràctic de la composició electrònica i…

Inicià els estudis de piano al conservatori de la seva ciutat natal, on a dotze anys aconseguí el primer premi de piano Més tard estudià a París amb Yves Nat i Pierre Pasquier L’any 1948 fou distingit amb el premi de piano del Conservatori de París Posteriorment inicià una carrera en la qual, juntament amb el concertisme, la pedagogia ocupà un paper molt destacat Entre el 1953 i el 1960 fou professor del Conservatori de Grenoble, i del 1974 al 1980, del de Bobigny abans de ser nomenat professor a Lió També impartí classes a Porto i fou director de programació dels concerts del…