Resultats de la cerca
Es mostren 619 resultats
Joan Vilaseca i Masferrer
Literatura catalana
Escriptor.
Era industrial impressor Fou membre del Centre Republicà i es destacà per la seva actitud catalanista i progressista, per la qual fou desterrat alguns cops Collaborà a La Veu Sallentina i dirigí el periòdic La Xispa Elèctrica 1911 Publicà el volum Recull de poemes 1927 i Sallent 1928 Entre el 1885 i el 1910, estrenà a Sallent o a Manresa diverses comedietes i sarsueles L’última calaverada , publicada a Manresa el 1895, La belligerància , L’any nou i l’any vell , Flor solitària i La festa de l’arbre i el 1918, el quadre dramàtic Víctimes del mar Fou conegut com a Juanitu…
,
Lynden Pindling
Política
Polític de les Bahames.
Fill d’un policia, es llicencià en dret a Londres 1952 De retorn a Nassau, hi exercí d’advocat i ingressà al Partit Liberal Progressista 1953, al capdavant del qual fou elegit successivament primer ministre els anys 1967, 1968, 1972, 1977, 1982 i 1987, i que presidí en 1963-97 Després de la independència 1973, Pindling fou l’artífex de les Bahames actuals, caracteritzades per una classe mitjana relativament àmplia i una economia basada en el turisme i en el sector bancari Els anys vuitanta fou investigat per un afer de narcotràfic, si bé les acusacions restaren sense provar Rebé…
Jeroni Ferrer i Valls
Història
Economista i empresari.
Intervingué en diversos projectes sobre comunicacions diligències i navegació per l’Ebre i el 1833 formà, a Sevilla, una companyia d’assegurances mútues contra incendis i el 1845, a Barcelona, la Companyia Ibèrica d’assegurances sobre collites i altres Residí a Madrid, on fou portaveu del proteccionisme català D’ideologia progressista, collaborà en El Vapor 1834 i fundà els periòdics El Nacional 1834 i Semanario Catalán 1851 Publicà, entre altres obres, Tratado elemental teórico práctico de relaciones comerciales 1833, La España liberal y D Carlos 1838, Proyecto para regularizar…
Unitat d’Aran-Partit Nacionaliste Aranés
Partit polític
Partit fundat a Viella el 1980 amb el propòsit de recuperar les institucions araneses de govern (Consell General i Síndic).
Té el seu origen en l’associació de veïns Es Terçons Es defineix com a nacionalista i progressista i defensor de la personalitat aranesa En les eleccions autonòmiques de 1984 obtingué 787 vots en les del Consell General d’Aran de 1991 obtingué 1478 vots 38,7% en les de 1995, 1305 vots 30,4% i en les de 1999, concorregué en coalició amb Gent d’Aran i el Partit dels Socialistes de Catalunya en el marc de la federació Progrés Municipal de Catalunya Obtingué 1311 vots 28,6% Els dirigents són Joan Nart president, Emili Medan secretari general i Francesc Boya secretari d’organització
Francesc Cerdó i Martorell
Teatre
Dramaturg en llengua castellana.
Actor professional des del 1842, el 1864 dirigí el teatre casino La Paz de Palma, que era també escola de teatre, i tingué companyia pròpia Començà la seva producció amb l’obra en prosa El castillo de Caldora 1842, considerada la introductora del drama romàntic a Mallorca, i després feu el pas a una temàtica autòctona amb La toma de Sóller, o El capitán Angelats estr 1857 i publicada amb el títol Juan Angelats 1862 Romàntic progressista, feu una reivindicació de les Germanies i de la revolta popular a Venganza real, o Herencia de lágrimas 1865 i a Juan Odón Colón 1863 Deixà…
,
Nicolás Salmerón y Alonso

Nicolas Salmeron y Alonso
© Fototeca.cat
Història
Polític republicà.
Deixeble de Sanz del Río, fou catedràtic de filosofia a Oviedo i a Madrid Membre dirigent del Partit Democràtic, fou diputat 1871 i un dels defensors de la Primera Internacional a les Corts Ministre de Gràcia i Justícia en el govern republicà de Figueras 1873, fou president del congrés Elegit president del poder executiu 18 de juliol de 1873, formà un govern de tendència dretana que provocà l’extensió de la Insurrecció Cantonalista , la repressió de la qual encarregà als generals Pavía i Martínez de Campos Dimití el 6 de setembre de 1873 en negar-se a firmar algunes penes de mort En produir-…
Grup Blanquerna
Grup de reflexió, estudi i anàlisi creat el 1985 per Climent Garau i Arbona, el qual n’és el president des del moment de la fundació.
Els seus objectius fundacionals són quatre reflexionar sobre els fets històrics que han configurat el poble català valorar i apreciar les arrels cristianes que formen part de la identitat catalana investigar i promoure nous valors d’acord amb una visió progressista de la societat i, finalment, defensar i promoure la nació, llengua i cultura catalanes El Grup Blanquerna fa diverses activitats al llarg de l’any, orientades a la reflexió sobre la identitat nacional i la cultura i llengua pròpies destaca la cita anual del mes de setembre al monestir de Lluc Mallorca, on durant tres…
Guyana 2011
Estat
En les eleccions generals del 28 de novembre, el Partit Progressista Popular PPP va guanyar amb el 48,6% dels vots i Donald Ramotar va ser escollit president del país Però en aquesta ocasió el marge de diferència d’escons va ser menor i, encara que el PPP continuarà en el poder després de dues dècades, Ramotar es veurà obligat a negociar amb l’oposició organitzada entorn de la plataforma Associació per a la Unitat Nacional APNU En l’àmbit econòmic, encara que no es va aconseguir estabilitzar els conflictes en el sector del sucre, el PIB va créixer al voltant d’un 4% per l’augment…
Vaticà 2009
Estat
Al principi d'octubre el Vaticà va anunciar que obria les portes a tots els anglicans que ho desitgessin En una clara allusió als anglicans descontents amb la visió progressista de la seva Església en temes com l'ordenació d'homosexuals i el paper de les dones en el sacerdoci, Benet XVI obria una nova estructura que podria acollir milers d'anglicans en l'Església catòlica sense haver de renunciar a les litúrgies pròpies de l'anglicanisme El 21 de novembre, Benet XVI va rebre en audiència privada el bisbe de Canterbury, Rowan Williams, per escenificar una treva amb un comunicat…
Ramon Simó i Badia
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf.
Fou un dels organitzadors d’una primera societat obrera d’impressors de Barcelona el 1854 Al començament del 1855 anà a Madrid, on publicà Memoria sobre el desacuerdo entre dueños de taller y jornaleros , important per al coneixement de les condicions de vida dels treballadors i dels propòsits de l’obrerisme del Bienni Progressista a Barcelona Després, edità El Eco de la Clase Obrera , també a Madrid agost del 1855 — febrer del 1856, que cal considerar el primer setmanari estrictament obrer a l’Estat espanyol, per a donar un major ressò a la petició del reconeixement del dret d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina