Resultats de la cerca

Estudià dret a Barcelona i s’hi doctorà el 1859 Féu excavacions a Empúries, on, juntament amb Molina, descobrí el cèlebre mosaic que representa el sacrifici d’Ifigènia S'establí a Madrid Fou delegat per Girona al comitè central del partit progressista 1866 Després de la Revolució de Setembre del 1868, la Junta Revolucionària li encarregà que redactés una declaració de drets humans, que fou la base del primer article de la Constitució del 1869 El 1870 obtingué la càtedra de dret romà de la Universitat de Madrid F Giner de los Ríos féu publicar, pòstumament 1878, un recull d’…

Fill d’un policia, es llicencià en dret a Londres 1952 De retorn a Nassau, hi exercí d’advocat i ingressà al Partit Liberal Progressista 1953, al capdavant del qual fou elegit successivament primer ministre els anys 1967, 1968, 1972, 1977, 1982 i 1987, i que presidí en 1963-97 Després de la independència 1973, Pindling fou l’artífex de les Bahames actuals, caracteritzades per una classe mitjana relativament àmplia i una economia basada en el turisme i en el sector bancari Els anys vuitanta fou investigat per un afer de narcotràfic, si bé les acusacions restaren sense provar Rebé…

Intervingué en diversos projectes sobre comunicacions diligències i navegació per l’Ebre i el 1833 formà, a Sevilla, una companyia d’assegurances mútues contra incendis i el 1845, a Barcelona, la Companyia Ibèrica d’assegurances sobre collites i altres Residí a Madrid, on fou portaveu del proteccionisme català D’ideologia progressista, collaborà en El Vapor 1834 i fundà els periòdics El Nacional 1834 i Semanario Catalán 1851 Publicà, entre altres obres, Tratado elemental teórico práctico de relaciones comerciales 1833, La España liberal y D Carlos 1838, Proyecto para regularizar…

Terratinent d’ideologia demòcrata, fou una figura destacada del règim amadeuista a Lleida Fou elegit diputat per Lleida 8 de març del 1871, senador 7 de maig del 1872, i dues vegades més diputat per Lleida 21 d’agost de 1881 i 1 de febrer de 1891 El rei Amadeu I el creà comte de Torregrossa el 2 d’octubre de 1871 El seu germà, Casimir Nuet i Minguell Torregrossa, 7 de febrer de 1834 - Barcelona, 2 de febrer de 1893 de mentalitat progressista, fou alcalde de Lleida 1869, president de la diputació de Lleida 1874 i governador civil de Terol 1874 i de Zamora 1874

Fill d’un camperol, treballà com a funcionari de correus i d’una companyia belga Dirigent sindical, el 1958 fou un dels fundadors del moviment nacional congolès, que presidí des del 1959 Participà activament en la lluita per la independència del Congo Belga i ajudà a la formació d’un estat lliure, unitari i progressista Nomenat primer ministre poc abans de la independència 30 de juny de 1960, hagué d’afrontar la secessió de Katanga i Kassai Durant la guerra civil demanà ajut a l’ONU i s’esforçà a conservar la unitat i la democràcia nacionals, però fou destituït, empresonat i…

Actor professional des del 1842, el 1864 dirigí el teatre casino La Paz de Palma, que era també escola de teatre, i tingué companyia pròpia Començà la seva producció amb l’obra en prosa El castillo de Caldora 1842, considerada la introductora del drama romàntic a Mallorca, i després feu el pas a una temàtica autòctona amb La toma de Sóller, o El capitán Angelats estr 1857 i publicada amb el títol Juan Angelats 1862 Romàntic progressista, feu una reivindicació de les Germanies i de la revolta popular a Venganza real, o Herencia de lágrimas 1865 i a Juan Odón Colón 1863 Deixà…

Era industrial impressor Fou membre del Centre Republicà i es destacà per la seva actitud catalanista i progressista, per la qual fou desterrat alguns cops Collaborà a La Veu Sallentina  i dirigí el periòdic La Xispa Elèctrica  1911 Publicà el volum Recull de poemes 1927 i Sallent 1928 Entre el 1885 i el 1910, estrenà a Sallent o a Manresa diverses comedietes i sarsueles L’última calaverada , publicada a Manresa el 1895, La belligerància , L’any nou i l’any vell , Flor solitària i La festa de l’arbre i el 1918, el quadre dramàtic Víctimes del mar Fou conegut com a Juanitu…

En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 885 vots 43,7% i 5 regidors

Vida i obra Feu estudis d’humanitats, matemàtiques, física, botànica i es llicencià en medicina, a Barcelona Fou director del Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona Milità en el partit progressista i, arran de les seves idees, fou objecte de persecucions Influït per Lamennais i pel saint-simonisme divulgat per Josep Andreu i Fontcuberta, difongué un ideari humanitari i cosmopolita en poemes i en articles com “Palabras de fraternidad” 1837, publicats a El Vapor  i El Propagador de la Libertad Publicà el poema en prosa Los descendientes de Laomedonte y la ruina de Tarquino…

Els seus objectius fundacionals són quatre reflexionar sobre els fets històrics que han configurat el poble català valorar i apreciar les arrels cristianes que formen part de la identitat catalana investigar i promoure nous valors d’acord amb una visió progressista de la societat i, finalment, defensar i promoure la nació, llengua i cultura catalanes El Grup Blanquerna fa diverses activitats al llarg de l’any, orientades a la reflexió sobre la identitat nacional i la cultura i llengua pròpies destaca la cita anual del mes de setembre al monestir de Lluc Mallorca, on durant tres…