Resultats de la cerca

Format al Club Natació Sant Andreu, passà a la disciplina del Club Natació Montjuïc el 1987 Especialitzat en proves d’estils i d’esquena, guanyà el Campionat d’Espanya de 200 m esquena 1987 i de 400 m estils 1988, a més de diversos campionats en proves de relleus També guanyà set Campionats de Catalunya entre el 1982 i el 1987 Rebé la medalla de bronze de la Federació Espanyola de Natació 1987

Mes enllà de dues hores, una cursa ja es considera de resistència, i, per tant, els participants no corren sols, sinó formant equips de dos o més pilots amb el mateix vehicle Respecte a l’automobilisme, a Catalunya foren famoses les 6 Hores de Barcelona i les 24 Hores de Montjuïc, que donaren pas a les 24 Hores del Circuit de Catalunya Fora d’asfalt, els darrers anys les curses de resistència han tingut molta acollida dins de l’autocròs, amb proves de durada mitjana, de tres o quatre hores Aquestes curses també són conegudes com resistencia off road , perquè fan servir circuits de terra És…

Comprèn equitació 800 m recorreguts cavalcant un cavall desconegut pel genet, esgrima cinc assalts contra cada participant, tir amb pistola 20 trets de velocitat, a 25 metres, en 5 sèries, natació fer en estil lliure una piscina i atletisme cursa de cros de 4 km El pentatló modern fou presentat per primera vegada als jocs olímpics d’Estocolm 1912 i assolí aviat un gran èxit Des del 1949 hom disputa cada any un campionat mundial El pentatló modern vol simbolitzar la idea d’un missatger militar que ha de trametre un encàrrec al seu cap i per acomplir la missió ha de cavalcar, obrir-se pas a…

Formà part del Club Antorxa de Lleida i del Sícoris Club Començà a destacar el 1974 tant en proves de velocitat com en proves de fons Entrenada per Juli Suau Farré, guanyà nombrosos Campionats d’Espanya de K-1 en aigües braves i en aigües tranquilles, especialment durant la dècada de 1970 També fou cam-piona d’Espanya de caiac en llarga distància Aconseguí el primer lloc en diversos descensos de l’afluent Éssera en K-1

Debutà el 1974 en la copa del món i l’any 1974 aconseguí ésser segon amb cinc victòries en eslàlom especial i gegant Després de guanyar les edicions d’aquesta competició corresponents al 1976, 1977 i 1978, fou campió olímpic d’ambdues proves a Lake Placid 1980 L’any 1986 es retirà de l’alta competició amb un total de 80 proves de la copa del món guanyades, xifra no assolida mai per cap altre esquiador

Especialitzada en esquí alpí, competí en la categoria B3 Guanyà tres medalles de bronze en el Campionat d’Europa 1999 i una plata i dos bronzes en el Campionat del Món 2004, a més de nombrosos podis en proves de la Copa d’Europa i la Copa del Món entre el 2002 i el 2005 Disputà les proves d’eslàlom, eslàlom gegant, descens i supergegant als Jocs Paralímpics d’Hivern de Salt Lake City 2002 i Torí 2006