Resultats de la cerca

Director de l’hospital psiquiàtric de les Balears i de l’Institut de Psicologia Aplicada i Psicotècnica de Palma de Mallorca Collaborador de revistes mèdiques, estudià, entre altres temes, la personalitat de Ramon Llull Com a poeta ha publicat Parla Ofèlia 1967 i Tenc la boca eixuta de cridar-te 1972, entre d’altres, i obres de divulgació científica

S’inicià en la pràctica de l’hípica el 1989 S’especialitzà en doma clàssica, i competí representant l’Open Sports Club Obtingué la medalla de bronze en els Campionats de Catalunya d’aquesta modalitat 2003 Formà part de la selecció estatal d’hípica i és màster en Psicologia de l’Esport i l’Activitat Física UAB

Collaboradora de Jean Piaget, a qui succeí en la càtedra de psicologia genètica i experimental, desenvolupà tota la seva activitat acadèmica a la Universitat de Ginebra Contribuí decisivament a la consolidació de la nova disciplina de l’epistemologia genètica, fonamentant-la empíricament Estudià els processos cognitius en adolescents i connectà l’estudi del retard mental amb els estudis sobre desenvolupament cognitiu

Hom el contraposa a l'inconscient o subconscient Una tal distinció és desconeguda per la psicologia clàssica, que només admetia diferents graus o intensitats de coneixement, sempre conscient per definició Freud establí la diferència entre els diversos nivells de la personalitat, el conflicte entre els quals explica precisament els diferents tipus de neurosi, com a fenomen més generalitzat de patologia psíquica

Centrada en principi en la psicologia dels personatges, aviat es decantà més cap a l’acció i l’argument Publicà, entre d’altres, les novelles Plagued by the Nightingale 1931, Monday Night , Wedding Day 1931 i Generation without Farewell 1959, i els reculls de narracions The White Horses of Vienna 1936 i Fifty Stories 1980, com també poesia i assaig

Professor a Berna 1914 i a Basilea 1922 Estudià els problemes psicopedagògics a partir d’un sistema ontològic propi És autor de Wege und Irrwege der Erziehung ‘Camins i esgarriaments de l’educació’, 1918, Der Gegenstand der Psychologie ‘L’objecte de la psicologia’, 1921, Philosophia perennis 1952, Das Wesen der Philosophie ‘L’essència de la filosofia’, 1934 i Das Böse ‘El mal’, 1960

Deixeble de Brentano i de Meinong, fou professor a Praga S'interessà per la psicologia, en la qual adoptà posicions molt properes a les de la Gestalt En ètica intentà d’establir una gradació de valors Entre les seves obres, cal esmentar System der Werttheorie ‘Sistema de teoria dels valors’, 1897 i Grundbegriffe der Ethik ‘Conceptes fonamentals d’ètica’, 1907

Ordenat sacerdot, abandonà després l’Església i esdevingué professor a la Universitat de Pàdua Adscrit al moviment positivista italià, Ardigò representà la tendència subjectivista pròpia de John Stuart Mill i Ernst Mach enfront de la direcció objectivista d’August Comte Les seves obres principals són Psicologia come scienza positiva 1870, La morale dei positiviste 1893 i Scienza dell’educazione 1893

S'establí a Múrcia, on es distingí en la lluita contra el còlera, en l’epidèmia del 1885 El 1894 s’establí a Madrid, on ocupà, més tard, la càtedra de medicina legal de la universitat Publicà estudis sobre dactilografia, l’allegat Un error judicial 1905 i una Introducción al estudio de la psicología positiva 1905, i estrenà l’obra teatral Los degenerados 1896

Fou un dels principals representants del cercle de Viena De tendència neopositivista, aplicà els ideals del positivisme lògic als problemes socials i, juntament amb RCarnap, elaborà el fisicalisme Dirigí la International Encyclopaedia of United Science i és autor d' Empirische Soziologie ‘Sociologia empírica’, 1931, Einheitswissenschaft und Psychologie ‘Ciència unificada i psicologia’, 1933 i Le développement du Cercle de Vienne et l’avenir de l’empirisme logique 1935