Resultats de la cerca
Es mostren 1063 resultats
Farners
Història
Antiga quadra del municipi de Capolat (Berguedà).
L’església era dedicada a sant Andreu
baronia de les Planes
Escut de la baronia de les Planes
© Emili Pujol - Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar
Història
Jurisdicció senyorial centrada a la casa forta del mateix nom que comprenia els antics llocs de les Planes i de Pertegàs (Sant Celoni, Vallès Oriental).
El terme, configurat com a quadra al llarg del segle XI, consta ja documentat com a baronia vers el 1259 en plets de Tomàs de Goscons contra els Gualba i Monclús primer i els Cabrera posteriorment Al final del segle XIII passà als Arquer de Goscons, fins al començament del XIX
Miralpeix
Antic poble
Antic poble del municipi de Tiurana (Noguera), a l’esquerra del Segre, vora el cap del municipi.
Formà al s XIX un municipi amb la quadra de la Cluella, on hi ha l’església, que depenia de la parròquia de la Torre de Rialb El 1995, en previsió de la inundació de bona part del nucli per les aigües del pantà de Rialb, en fou traslladada la població
nau
Transports
Vaixell utilitzat des del s. XII fins al XVII, d’una coberta o més i amb diferents capacitats i nombre de tripulants, generalment de tres pals, de buc molt alt, amb castell de proa, amb aparell rodó a l’arbre de trinquet i al major i aparell llatí a l’arbre de mitjana, amb bauprès i, eventualment, amb cofa al pal major.
Les naus més antigues eren de molta mànega, puix que eren construïdes segons la fórmula del “tres, dos i as” coca 2 Primitivament tenien un sol pal al mig, amb una vela quadra i amb castells de proa i de popa Arribaren a tenir dos pals, tres i fins i tot quatre
els Monjos

Detall de la plaça Major dels Monjos
© Fototeca.cat
Poble
Poble (161 m alt.) i cap de municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), situat a l’esquerra del riu de Foix, a banda i banda de la carretera de Barcelona a Tarragona.
A l’altre costat del riu s’ha anat formant el sector d’eixample industrial, que s’ha arribat a unir amb el barri del Pla de l’Estació, al costat de la línia del ferrocarril de Barcelona a Tarragona Els Monjos era una antiga quadra dependent de la parròquia de Santa Margarida
la Pobla de Roda
la Pobla de Roda
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap de municipi d’Isàvena (Baixa Ribagorça).
Situat a 743 m alt és a la dreta de l’Isàvena, a la seva confluència amb el barranc de Carrasquero L’església parroquial és dedicada a sant Jaume L’antic municipi comprenia, a més, el santuari de Pedrui, els despoblats de Carrasquer i Rin de la Carrasca i l’antiga quadra de Sant Marçal
Moja

Església de Sant Jaume de Moja, al municipi d’Olèrdola (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble i nucli principal del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), prop del límit amb els de Vilafranca i de Santa Margarida i els Monjos.
Vora l’església parroquial Sant Cugat hi ha una antiga torre de Moja , de planta circular L’alou de Moja fou donat el 1010 al monestir de Sant Cugat del Vallès, que des d’aleshores tingué la jurisdicció de la quadra de Moja Des del 1702 els Copons foren titulars del marquesat de Moja
Castell de Canyelles
Art romànic
Situació Vista general de la fortalesa, on sobresurt la torre circular, contigua a l’església parroquial de Santa Magdalena ECSA - J Bolòs Castell situat a la part alta del poble de Canyelles, al costat de l’església Des del castell es domina una de les valls que hi ha entre la costa i la plana del Penedès i la via que comunicava Ribes i Vilanova amb Olèrdola i Vilafranca Mapa 35-17447 Situació 31TCF932717 Podem agafar la carretera que va de Vilanova i la Geltrú a Vilafranca del Penedès El castell, restaurat, resta envoltat de muralles i construccions modernes, al costat de la població JBM…
Domus de Santiga (Santa Perpètua de Mogoda)
Art romànic
El lloc de Santiga té uns orígens molt antics Hem de tenir en compte que des de l’any 983 hi ha referències directes de l’església de Santa Maria l’Antiga Això no obstant, el primer document que ens testimonia l’existència de la domus de Santiga és força més tardà L’any 1121 Arnau Geribert d’Antiga, en fer testament, va cedir a la seva esposa Guilla, entre d’altres llegats, la fortalesa anomenada Antiga amb tots els alous i béns que hi havia dins el seu terme Arnau Geribert, doncs, era el senyor de la quadra d’Antiga i un personatge important en el seu temps Entre les signatures…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina