Resultats de la cerca

Oïdor 1796-1824 i magistrat 1822-24 de l’Audiència de Mallorca, fou soci de la Societat d’Amics del País des del 1797 D’un liberalisme temperat, participà en les corts de Cadis 1810 i en les liberals de 1820-21 Retirat a Orient en l’època absolutista, sota la regència de Maria Cristina fou sotsdelegat de Foment de les Balears 1833 i governador civil 1834-35, càrrec des d’on impulsà la política de comunicacions illenques, intentà d’alleugerir la càrrega fiscal i secundà la creació de l’Institut Balear

Primer duc de Maura i comte consort de la Mortera Fill d' Antoni Maura i Montaner Fou diputat conservador per Calataiud des del 1904, membre de l’Assemblea de Primo de Rivera 1923-29 i ministre de treball i prevenció al govern Aznar 1931 Duc de Maura des del 1930 Membre de l’Academia de la Historia i de l’Academia Española, escriví Historia crítica del reinado de Alfonso XIII durante su minoridad, bajo la regencia de doña María Cristina 1919 i Bosquejo histórico de la dictadura 1930

Fill i successor del duc Odiló I i de Hiltruda, germana del rei franc PipíI, sota la regència de la qual estigué un quant temps Casat amb Liutberga, filla del rei longobard Desideri , el 764, influït per la seva muller, intentà deslliurar-se del vassallatge als reis francs i es retirà de l’exèrcit de Pipí I dirigit contra els aquitans L’any 788 Carlemany l’empresonà i la dieta d’Ingelheim el condemnà a mort per traïdor Graciat, fou reclòs successivament a Saint-Goar, Jumièges i Lorsch

A la mort d’aquest governà Frígia i altres territoris de l’Àsia Menor Sota la regència de l’imperi per Antípater, fou nomenat general en cap de l’exèrcit d’Àsia i es preparà per dominar tot l’imperi fent la guerra a Seleuc I , sàtrapa de Babilònia, i a una coalició de generals L’any 311 aC, la fi de la guerra donà a Antígon tota l’Àsia Menor i Síria, així com bona part de Mesopotàmia Intervingué després en la Grècia continental però fou vençut a Ipsos, ciutat de Frígia

D’ofici, era oliaire La seva zona principal d’actuació fou la Segarra i la conca mitjana del Segre Participà amb la seva columna uns 150 homes en l’assalt a la Seu d’Urgell agost del 1822 i es distingí en la defensa del seu poble natal, però no pogué defensar Balaguer Després d’aquesta derrota fou abandonat per gairebé tots els seus homes i acusat d’indisciplina per Eroles la Regència d’Urgell li instruí judici i l’empresonà alliberat pels francesos, no tingué cap actuació posterior

Estudià a Barcelona i es doctorà en teologia a la Universitat de Cervera Nomenat canonge de la seu d’Urgell, durant la invasió napoleònica fou designat president de la Junta Provincial de Catalunya Diputat a les corts de Cadis 1810-13, mantingué una actitud tradicionalista Bisbe de Menorca 1815-20 i promogut a la seu de Tarragona, no pogué prendre’n possessió, per l’oposició de les autoritats liberals Durant el Trienni Constitucional formà part de la regència d’Urgell 1821 El 1823, restaurat Ferran VII, prengué possessió de l’arquebisbat de Tarragona

En morir Alexandre el Gran esdevingué diàdoc Fou nomenat sàtrapa de Capadòcia i Paflagònia Fidel al regent Perdiccas, lluità contra Antípater, Cràter i Neoptòlem, que havien intentat de desposseir-lo de la regència, i els derrotà Mort Perdiccas i nomenat regent Antípater 321 aC, Èumenes fou atacat pels altres diàdocs i hagué de refugiar-se a Nora, que fou assetjada per Antígon, el qual, mort Antípater, abandonà el setge per atacar Polispercont, nou regent 318 aC, i ocupar el seu lloc Èumenes derrotà Antígon, però, traït per la seva tropa, fou assassinat per ell

Fill de Gastó III, vescomte de Castellbò i príncep de Viana Succeí els seus avis Gastó IV de Foix i Elionor I de Navarra sota la regència de la seva mare, Magdalena d’Orleans Continuades les lluites entre els bàndols d’agramontesos i beaumontesos, Francesc I prohibí 1482 que els seus súbdits s’anomenessin d’aquesta manera Ferran II de Catalunya-Aragó volgué casar-lo amb la seva filla Joana, però la regent s’hi oposà, influïda pel seu germà Lluís XI de França, que el volia casar amb Joana de Castella la Beltraneja

Fill d’Eric de Suècia i Ingeborg de Noruega, succeí el seu avi matern Haakon V, de primer sota la regència de la seva mare, i després, de l’aristocràcia S'apoderà d’Escània i Halland, que foren recuperades després per Dinamarca El 1343 designà rei de Noruega el seu fill Haakon VI A Suècia, després de la revolta del seu fill Eric 1356-59 i de regnar de nou associat amb Haakon VI Haakon II, hagué d’abdicar en el seu net, el duc Albert de Mecklenburg 1364

Duc de Bailèn i marquès de Portugalete Fill de José Felipe Castaños, fou educat a Barcelona i a Madrid Lluità a les ordres del duc de Crillon contra Anglaterra, principalment en la reconquesta de Menorca 1782 i en el setge de Gibraltar El 1793 lluità, com a coronel i a les ordres del general Pere Caro i Sureda, contra la República Francesa als Pirineus occidentals fins a la pau de Basilea el 1795, any que fou destinat a Madrid Assidu de la tertúlia de la comtessa de Benavente, Godoy l’exilià a Badajoz El 1802, ascendit a tinent coronel, fou nomenat governador del Camp de Gibraltar En esclatar…