Resultats de la cerca
Es mostren 766 resultats
Francesc Barret i Druet

Francesc Barret i Druet
Dret
Advocat.
De família d’orígen francès, fou advocat de pobres 1839-41 i degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1878-79 i 1880-81 Dins el partit liberal, fou de tendència moderada Fou diputat al Congrés 1863-64, regidor de l’ajuntament barceloní i diputat provincial Fou un dels fundadors de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona El 1868 fou president de l’Ateneu Català
Baldomero Sanmartín Arnal
Història
Republicà.
Llicenciat en ciències, s’uní al partit republicà federal a Ciudad Real, ciutat de la qual fou alcalde el 1873 Després, militant en el republicanisme progressista actuà a Almodóvar del Campo i Almadén El 1896 s’installà a Badalona, on presidí la Unió Republicana a partir del 1898 Lligat al lerrouxisme, fou fundador i regent de la casa del poble 1908 i regidor des del 1909, reelegit el 1913
Ramon de Vedruna i Vidal
Història del dret
Advocat.
Germà de Joaquima de Vedruna i Vidal Estudià lleis a Cervera i fou assessor de la Junta de Comerç de Barcelona El 1803 ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i a la de Bones Lletres, de la qual fou secretari, censor i tresorer Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i des d’aquest càrrec collaborà a la reobertura de l’Acadèmia, tancada del 1824 al 1833
Ramon Casanova
Història
Cap de policia de Barcelona.
Agent de negocis establert a Barcelona, afrancesat i anticlerical, fou comissari de policia de Barcelona en produir-se l’ocupació napoleònica el 1808 Desarticulà tres conspiracions contra els ocupants 1808-09 i formà part de la Comissió d’Emigrats que s’emparà dels béns dels barcelonins absents Fou regidor 1809 i comissari de l’ajuntament El mariscal Augereau el destituí 1810 a conseqüència dels abusos comesos, i el deportà a França
Francesc de Paula de Dusai i de Marí

Moneda amb el perfil de Francesc de Paula de Dusai i de Marí
© Fototeca.cat
Química
Químic.
Baró de Bestracà i primer marquès de Monistrol d’Anoia, era fill de Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller Regidor de Barcelona 1796, fou secretari general 1789-1804 i vicepresident 1820-24 de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona Havia presentat memòries sobre la metallúrgia 1787, sobre el platí 1788, sobre l’art de fer el vidre 1792 i sobre l’acadèmic artista Joan González 1800
La nova premsa i la denúncia dels poders locals
La Llei de premsa del 1966 posà fi a una situació que s’arrossegava des de la Guerra Civil Per llei del 1938, obra de Serrano Suñer i el seu entorn, es regularitzà una premsa sotmesa a l’estat d’excepció des del juliol del 1936, però sense modificar-ne la situació real Si en el període 1936-38 el control de la premsa havia estat militar i d’excepció, d’aleshores ençà el control corresponia a l’administració, i l’estat d’excepció s’elevà a la categoria de norma per aconseguir una premsa fidel i permanentment mobilitzada per a la propaganda del règim El ministre d’Informació i Turisme, Manuel…
Rafael Prieto i Caules
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Regidor i tinent d’alcalde de Maó, dimití el 1866 per incompatibilitat amb la política de Narváez Fou secretari de la Junta Revolucionària de Maó el 1868 i elegit diputat pel partit progressista a les corts del 1869 Fou després director general de duanes i diputat per Menorca el 1871 i el 1872 Havent passat al camp republicà, fou de nou diputat per Menorca en quatre ocasions entre el 1886 i el 1899
Antoni Pou i Reus
Història
Política
Polític liberal.
Regidor el 1909 i el 1911, fou batlle de Palma en 1912-13 Posteriorment fou senador, i s’apropà al reformisme de Melquíades |lvarez El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec del govern civil, però no pogué consolidar la seva influència política en negar-se a marxar juntament amb la coalició republicana-socialista Resultà vençut en les eleccions a corts constituents del juny del 1931 i les complementàries d’octubre del mateix any
Enrique Marcilla y Marín
Història
Política
Polític republicà.
Residí al Principat des de l’edat de cinc anys A Barcelona participà en la Revolució del 1868 Sota la Restauració s’adherí al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla, i fou el principal organitzador a Catalunya de la conspiració frustrada de 1884-86 A partir del 1904 s’uní a Lerroux, fou regidor i tingué una destacada activitat organitzativa fundà i presidí la Fraternidad Republicana del districte cinquè i el Centre Radical del sisè
Magí Callís i Albanell
Arquitectura
Política
Mestre d’obres i polític.
Fill del marbrista Magí Callís i Gili, que el 1864 havia fornit el marbre per al monument a Jaume Balmes, entre el 1902 i el 1908 reformà la façana i la capella del Santíssim de Santa Maria de Manlleu Osona El 1905 projectà la capella del Sant Sagrament de Sant Vicenç de Malla Osona En l’àmbit polític, fou escollit regidor a Vic en les eleccions municipals del 10 de novembre 1901
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina