Resultats de la cerca
Es mostren 309 resultats
Jaroslavl’
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia, situada al NE de Moscou.
És un important nucli industrial Central hidroelèctrica Fundada al s XI pel príncep Iaroslav de Kíev, fou principat florent als ss XIII-XV
Jablonovyj Khrebet
Serralada
Serralada situada al SE de Sibèria, Rússia, i estesa de SW a NE en una longitud de 1 000 km.
Fa la partió de les conques del Vitim i l’Amur L’altitud oscilla entre 1 400 i 1 600 m
Berdjanske
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Zaporižžja, Ucraïna.
Port a la mar d’Asov, té fabricació de maquinària agrícola, refineries de petroli És estació climàtica i de banys de fang
Aleksàndrovsk-Sakhalinski
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Sakhalin, Rússia, situada al NW de l’illa de Sakhalin (21 000 h).
Port de carboneig i de sortida d’una àrea minera hulla i petroli, és alhora centre pesquer i base naval Fou fundada el 1881 com a centre d’exiliats tsaristes i esdevingué capital de l' oblast’ des del 1932 fins al 1947
Aķtöbe
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònim, al Kazakhstan.
Centre industrial ferroaliatge, manufactures elèctriques, equipament de raigs X desenvolupat en una àrea minera, des del 1905, que fou construït el ferrocarril transcaspià
cinema ull
Cinematografia
Teoria exposada i portada a la pràctica pel cineasta soviètic Dziga Vertov vers el 1922, segons la qual la càmera és un autèntic ull que ha de donar una visió objectiva de la realitat i s’ha d’aliar amb la radioorella per a obtenir el ‘‘nou art de la societat proletària’’.
Tingué una influència notable en escoles documentalistes i avantguardistes d’arreu
Kamtxatka
Divisió administrativa
Oblast’ de Rússia fins el 2007, quan juntament amb l’Okrug Nacional dels Koriaks formà el kraj de Kamtxatka.
La capital fou Petropavlovsk de Kamtxatka Ocupà aproximadament la meitat meridional de la península de Kamtxatka
Orenburg
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia, situada vora l’Ural.
Construccions mecàniques i indústria alimentària i lleugera Té diversos centres d’ensenyament superior, teatres i museus Fou capital de la República Socialista Soviètica Autònoma del Kazakhstan 1920-25, i entre el 1938 i el 1957 rebé el nom de Čkalov, en honor del pilot Valeri Čkalov
perestroika
Política
Nom amb què hom designa el procés de reforma a l’URSS empresa pel secretari general del PCUS Mikhail Gorbačov en prendre el poder (1985).
Concebuda amb el propòsit de superar l’estancament a què la Unió Soviètica havia estat sotmesa durant l’era Brežnev 1964-82, les mesures adoptades abastaren tots els àmbits de la societat En l’aspecte econòmic, hom impulsà el retorn a una certa economia de mercat Pel que fa a la llibertat d’expressió, Gorbačov impulsà la política denominada glasnost o de ‘portes obertes’ Un dels aspectes en què més es feu sentir el nou estil liberalitzador fou en les relacions internacionals i defensives, on la tradicional actitud d’enfrontament amb els EUA restà substituïda per la distensió i la negociació…