Resultats de la cerca

La mesa del Congrés de Diputats suspèn els electes Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, en presó preventiva i jutjats per la seva participació en el moviment independentista Prèviament la mesa havia remès la qüestió al Tribunal Suprem, el qual jutja aquests diputats i va retornar la qüestió al Congrés El dia 29 la mesa del Senat suspèn el senador electe Raül Romeva, també jutjat pel Tribunal Suprem en la mateixa causa

Fou jugador del juvenil de la Penya Saprissa Entre el 1943 i el 1947 treballà de periodista esportiu a la revista Azor 1947 Al final de la dècada de 1940, ingressà a la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol i ocupà diferents càrrecs El 1996 fou nomenat senador de l’Agrupació de Veterans del club El 1967 entrà a la Federació Catalana de Futbol i fou membre del comitè de competició fins als anys noranta

Regidor el 1909 i el 1911, fou batlle de Palma en 1912-13 Posteriorment fou senador, i s’apropà al reformisme de Melquíades |lvarez El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec del govern civil, però no pogué consolidar la seva influència política en negar-se a marxar juntament amb la coalició republicana-socialista Resultà vençut en les eleccions a corts constituents del juny del 1931 i les complementàries d’octubre del mateix any

Fill d’Ignasi Girona i Agrafel S'especialitzà en agronomia a París Fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1902-06, 1915-23 Milità a la Lliga Regionalista i fou diputat a corts 1905, representà Granollers a la Solidaritat Catalana i fou senador per Lleida 1909 Fou delegat reial de pòsits 1918, i projectà un banc agrari català i una xarxa de ferrocarrils secundaris de Catalunya Escriví treballs agrícoles

Estudià a Madrid i a Lieja i, per encàrrec del banquer José de Salamanca, construí diverses línies de ferrocarrils Milità al partit liberal i fou diputat i senador Dirigí la revista El Eco Agrícola , i collaborà a El Ingeniero Industrial Publicà Anuario de los progresos tecnológicos de la industria y de la agricultura 1861 i Estudio de la situación moral y material de los reclusos de la casa municipal de corrección de Barcelona 1860

Afiliat al partit d’Unió Liberal, fou diputat a corts pel districte de Sueca 1858 i 1863 i pel de Xàtiva 1865 Posteriorment formà part de la cambra alta com a senador per València 1871 i per Castelló 1876 Destacà en l’exercici professional fins a arribar a presidir el Collegi d’Advocats de València Amb afeccions literàries, escriví, entre altres composicions poètiques, una Oda dedicada a los milicianos urbanos de Valencia

Lluità en la primera guerra Carlina, a la guerra d’Àfrica 1859-60 i a la primera guerra cubana Fou ascendit a general 1870 En 1874-75 lluità novament contra els carlins Fou capità general d’Aragó, Andalusia, València 1878-81, Cuba i Puerto Rico i senador per Alacant El seu germà, Lluís Fajardo i Izquierdo Barcelona 1829 — Cartagena 1886, també militar, morí durant una revolta a Cartagena, on era governador militar

Advocat 1803, fou senador des del 1821, governador de l’estat de Nova York 1829, secretari d’estat 1829-31 i vicepresident 1833-37 dels EUA Succeí AJackon com a president del país 1837-41 Polític hàbil i conciliador, no resolgué, però, la crisi econòmica del 1837 Això i la seva oposició a l’annexió de Texas el feren impopular Viatjà uns anys per Europa Escriví una autobiografia 1833, publicada el 1920

Advocat d’idees liberals ocupà diversos càrrecs, des del 1854, a la diputació provincial de València i en fou president 1888-91 Fou senador 1870 i participà en la fundació de la Compañía Valenciana de Navegación, de la qual fou secretari, i de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona En la joventut, publicà la collecció de llegendes Las galas del Turia i les novelles Raquel i Telim-Almanzor o los moriscos valencianos

Ocupà nombrosos càrrecs públics, entre els quals, el d’alcalde de Bilbao, president de la diputació, diputat a corts, senador i director general d’obres públiques Com a economista, des de la Liga Vizcaína, de la qual fou president, defensà la necessitat del proteccionisme per a la indústria basca, i esdevingué el portaveu dels diferents corrents proteccionistes Entre les seves obres cal esmentar Las obras públicas en España 1896 i Nuestra reforma arancelaria 1905