Resultats de la cerca

Neix sota el coll de Llívia, vora el veïnat de Capdecarreu, dins el terme d’Abella de la Conca Pallars Jussà, i, després de seguir, al sud del Boumort, un curs força rectilini per la base septentrional de les serres de Carreu i de Sant Corneli i de deixar a la dreta els cingles de Pessonada, desemboca al pantà de Talarn davant Salàs La vall de Carreu inclou els pobles i llogarets de Carreu, Herbasavina, Vilanoveta, Pessonada i Aramunt

És accidentat pels contraforts meridionals dels ports de Beseit i els septentrionals de les serres del Maestrat puig Negret, 1 344 m puig de Fredes, 1 238 m i drenat pel riu de la Sénia, el barranc de la Tenalla i d’altres cursos d’aigua Formà part de la tinença del monestir de Benifassà El 1838, durant la primera guerra Carlina, hi foren afusellats 50 liberals Fou annexat a la Pobla de Benifassà el 1977

És separada de la Vall d’Aran i de les terres occitanes de Comenge i País de Foix per l’aresta pirinenca que separa les conques de la Garona i de l’Ebre Dins aquesta, el Pallars s’orientà de N a S ocupant, llevat de la vall més baixa, la conca de la Noguera Pallaresa, entre les de la Noguera Ribagorçana Ribagorça i del Segre Andorra i Alt Urgell A migjorn, dins la Depressió Central Catalana, les dues Nogueres s’aiguabarregen amb el Segre a la comarca de la Noguera Seguint la direcció meridiana, hom hi pot distingir, en els 80 a 85 km d’amplària que assoleix aquí el vessant mediterrani dels…

Contrafort meridional de la Serralada Prelitoral, que culmina a la Portellada 722 m alt Amb la seva continuació vers el nord-est —el Taix 693 m, la mola de Genessies 711 m i les muntanyes de l’Oró 743 m— i vers el sud-oest —el tossal de l’Alzina 697 m i les serres del Castellet de Sant Esteve 489 m i del Mar 329 m—, separa el Baix Camp de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre

És estesa al SW de les serres de s’Enclusa i de Santa Àgueda, al S de les garrigues de Binissuès i al SE de l’extens bosc de la Vall, al límit dels termes de Ferreries sector drenat pel barranc d’Aljandar i Ciutadella drenat pel barranc de sa Fontsanta o de la Vall Travessada de SE a NW per la carretera de Maó a Ciutadella, és zona mixta de conreus farratgers en part de regadiu i de cereals

Al punt d’unió de les serres de Santa Fe i d’Aguiló, entre aquest poble i el de Santa Fe de Montfred, es troba el coll d’Aguiló , prop del qual es troba la carretera de Sant Guim de l’Estació a Santa Coloma de Queralt amb la de Montblanc a Igualada Era un antic municipi, suprimit a la segona meitat del s XIX, que comprenia els pobles d’Aguiló, les Roques d’Aguiló, la Pobla de Carivenys i Almenara

Al N de la Depressió Central els estrats oligocènics, afectats per les onades del plegament pirinenc que dreçaren les Serres Exteriors meridionals, es tombaren en direcció E-W entre l’Éssera, la Noguera Ribagorçana serra de Tamarit, el riu de Farfanya serra Llarga i enllà del Segre serra de Bellmunt Té uns 15 km de llarg i 360-450 m alt Constitueix un eix anticlinal els gresos i les margues del qual, esventrats per l’erosió, deixen al descobert el seu caràcter de diapir gipsós

La capital és San Salvador de Jujuy 252 300 h est 2002 Limita al N amb Bolívia i a l’W amb Bolívia i amb Xile Morfològicament s’hi delimiten dos sectors l’altiplà desèrtic la puna a la part occidental, i les serres de Santa Catalina, Cochinaca i Incahuasi, recorregudes pel riu San Francisco a l’E Les fonts de riquesa principals són constituïdes, sobretot, per l’agricultura i la ramaderia Hi ha conreus de canya de sucre, de cítrics i de tabac

Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l’oest domina la clotada de la Clusa

N'hi ha de dos tipus en la de serres circulars saw gin , aquestes ressurten entre els barrots d’una reixa i obliguen la fibra a passar entre ells la llavor, més grossa, no pot passar i en queda separada l’altre tipus és basat en un cilindre recobert helicoïdalment per una corretja de cuir amb les espires separades lleugerament les ranures subjecten i arrosseguen les fibres una làmina d’acer flexible no deixa passar les llavors, i una segona làmina oscillant les arrenca McCarthy gin