Resultats de la cerca

Els mètodes emprats poden ésser directes en fonts termals, fumaroles, colades de lava, mines, pous, etc, indirectes basats en l’estudi de punts de fusió, de temperatures de transformació, de solucions sòlides i separacions, d’associacions minerals i de faunes fòssils, etc i isotòpics basats en el fet que les propietats d’un compost depenen també de la seva composició isotòpica

Té un punt de fusió de 105°C, bull a 245°C i se sublima És soluble en aigua, alcohol, èter, benzè i solucions alcalines Hom l’obté per fusió alcalina de l’àcid o -hidroxibenzensulfònic Presenta caràcter dèbilment àcid i s’oxida amb facilitat a o -benzoquinona quinona És emprat com a antisèptic, en fotografia, en l’obtenció de colorants i com a antioxidant

Comercialment, hom obté els principals clorats per electròlisi de les solucions aquoses dels respectius clorurs Tenen un potencial d’oxidació molt elevat relativa facilitat de donar clor i oxigen lliure Les barreges de clorats amb materials orgànics, metalls Al , Mg, As, CU, etc, carbó, fósfor, sofre, etc, són explosius potents, i hom els empra per a focs d’artifici i llumins

Són emprades per a eliminar ions simples i complexs de solucions aquoses i no aquoses D’acció reversible, són susceptibles de regeneració i existeixen en diversos tipus que difereixen per llur natura àcida o bàsica, capacitat de bescanvi i porositat Són utilitzades en el tractament d’aigües i recuperació de metalls i bases orgàniques, com a catalitzadors, en cromatografia, i en certes preparacions farmacèutiques

Membre de la Royal Society 1723 Estudià el problema de la rectificació de l’ellipse i la paràbola, i en Opere mathematiche 1711-12 provà que, donada la diferència de longituds de dos arcs, hi havia infinites solucions per a determinar-los sobre aquestes corbes Euler es basà en els seus mètodes per a la demostració del teorema d’addició de les integrals ellíptiques

Professor a les universitats de Cornell 1948-56 i de Stanford des del 1961, fou un pioner en la recerca sobre la constitució i les propietats de substàncies constituïdes per macromolècules com el cautxú, plàstics, fibres, proteïnes, etc estudià també els mecanismes de polimerització i la teoria de les solucions Publicà Principles of Polymer Chemistry 1953 Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1974

Professor de física a la Universitat de Rennes i a la Sorbona Fonamentant els seus treballs en la teoria de Debye i Hückel sobre els electròlits, aconseguí d’explicar la variació de la viscositat de les solucions electrolítiques en funció de llur concentració També investigà la polarització rotatòria i la teoria general de les forces electromotrius El 1951 fou elegit membre de l’Académie des Sciences

Dóna en els dissolvents orgànics solucions de fluorescència blava És una base dèbil i forma sals cristallines, grogues, amb els àcids minerals És extret de la fracció antracènica del quitrà d’hulla i pot ésser preparat per síntesi Té escasses aplicacions, ja que els seus derivats importants són preparats a partir d’altres primeres matèries El seu punt de fusió és de 111℃ i el d’ebullició de 346℃

Consisteix a cremar directament en el si del fluid una mescla d’aire amb un combustible gasós Els productes de la combustió travessen el líquid en forma de petites bombolles diàmetre mitjà estimat en 0,016 cm i cada una d’elles actua de bescanviador de calor Té les principals aplicacions en el cas de líquids molt viscosos, solucions corrosives i quan el contingut de sòlids és molt elevat

És un líquid incolor, viscós, higroscòpic, que bull a 187°C És miscible en l’aigua i gairebé en tots els solvents orgànics Hom l’obté per hidratació de l’òxid de propilè És emprat en síntesi orgànica, en la preparació de polipropilenglicol, polièsters, cellofana, solucions anticongelants, com a dissolvent, agent higroscòpic, lubrificant, humectant, emulsionant, additiu alimentari i en la manufactura de plastificants, fluids hidràulics, bactericides i en cosmètica