Resultats de la cerca
Es mostren 969 resultats
sipunculoïdeus
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats protostomats, amb simetria bilateral.
Tenen el cos cilíndric, recobert d’una cutícula quitinoide, dividida, de vegades, per solcs rectangulars segmentació cutània, sense quetes, i dividit en dues regions l’anterior, la trompa , invaginable, a l’extrem de la qual s’obre la boca envoltada per una corona de tentacles, i la posterior, constituïda pel tronc , amb la regió visceral molt voluminosa Són unisexuals, amb ous en mosaic i de segmentació espiral, de desenvolupament indirecte, amb larva trocòfora El tub digestiu és helicoide, amb anus antedorsal El seu sistema circulatori és rudimentari o absent, i el respiratori…
Mar Menor
Albufera
Albufera de la costa mediterrània, a Múrcia.
Té uns 170 km 2 d’extensió, i gairebé és tancada per una barra de sorra que va des del cap de Palos fins a San Pedro del Pinatar Té un màxim de 7 m de profunditat, i hi ha alguns illots Perdiguera Mayor Les activitats tradicionals eren la pesca i l’explotació de la sal, aquesta encara en actiu Hom ha dut a terme una promoció d’aquesta zona amb vista al turisme
gall

Gall
Erik Schlogl (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix actinopterigi de l’ordre dels zeïformes, de la família dels zeids, amb el cos alt i comprimit i el cap enorme i amb punxes.
L’aleta dorsal té els primers radis molt llargs i lliures i els altres units i curts, i la caudal és arrodonida Té una gran taca negra al centre de cadascun dels costats La boca és molt grossa i protàctil Habita al fons de sorra i llim de la plataforma continental de la Mediterrània i de l’Atlàntic i és comú a les costes dels Països Catalans, on és força apreciat per la seva carn
àrid
Construcció i obres públiques
Element no aglomerant d’un conglomerat per a formigó, per a morter o per a pavimentació.
En construcció hom distingeix els aglomerants que són ciments de característiques variables i els àrids, que comprenen les diverses menes de sorres i graves que calen per a fer formigó Aquests àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d’àrids són obtinguts per trituració de la pedra La sorra pot ésser fina o granada gran d’1 a 3 mm de diàmetre L’ ull de perdiu és un àrid format per grans de 4 a 10 mm Una mica més gros és el cigronet , format per grans d’1 a 1,5 cm segueix la graveta , formada per pedres de 2 a 3 cm, i la grava , que és un…
palestra
Història
Lloc destinat a efectuar la lluita.
A Grècia, aquest edifici, annex normalment al gimnàs a Roma, a les termes, fou primer una petita placeta amb el terra de sorra Posteriorment es convertí en un pati amb compartiments aptes per al lavatori i per a guardar-hi l’oli i els estris necessaris Arribà a constituir una edificació circumdada d’un peristil quadrat o rectangular amb pòrtic i columnes Ultra l’exercici i competició de lluita, la palestra comprenia també el pancraci i el pugilat
cabrella

Cabrella
Daderot (CC0 1.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode marí, de la secció dels braquiürs, el cefalotòrax del qual fa de 5 a 6 cm de longitud.
La morfologia recorda la de la cabra, i el cos és bru, recobert de cerres ganxudes, a les quals el mateix animal enganxa algues, hidraris, sorra, per tal de dissimular-se i confondre's amb el medi ambient Habita, solitària, excepte a l’època de reproducció, a la zona costanera entre 1 i 40 m de profunditat És estesa per l’Atlàntic, des de la mar del Nord fins al golf de Guinea, i per la Mediterrània
sublitoral
Ecologia
Zona faunística litoral, des del límit de la marea baixa fins al caire de la plataforma continental, habitualment submergida i només descoberta durant les marees excepcionalment baixes.
La vida animal hi és abundant, de manera que és la zona on és efectuada principalment la pesca Aquestes zones varien no solament amb relació a la batimetria, sinó també segons la natura litològica i la configuració de les vores Els animals del sublitoral són condicionats als efectes mecànics dels moviments de l’aigua i s’han de protegir mitjançant closques i cobertes, adherint-se o amagant-se entre la sorra o les escletxes de les roques
Gumersind Gomila
Literatura catalana
Poeta i activista cultural.
Vida i obra Exercí també de ceramista i de pintor Cap al 1919 es traslladà al Rosselló, on fou un gran activista cultural Concorregué habitualment als Jocs Florals de la Ginesta d’Or fundats el 1923 i dels quals arribà a ser mantenidor, formà part del moviment Nostra Terra 1936-39 i collaborà en la revista homònima També mantingué contactes amb la cultura occitana —tant amb el felibritge com amb l’Institut d’Estudis Occitans— i entre el 1936 i el 1946 fou membre de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales Treballà fins a la seva mort als tallers de…
bany
Tecnologia
Procediment de bescanvi tèrmic efectuat generalment en un recipient, clos o obert, que conté un fluid o un altre mitjà transmissor que bescanvia calor amb la substància que hom vol escalfar o refredar.
Es pot produir directament bany d’aire, bany de sals —en el cas que el transmissor sigui una mescla de sals, generalment alcalines, en estat líquid—, etc o indirectament quan entre el transmissor i la substància a escalfar hi ha un altre recipient bany d’oli, bany maria si el mitjà transmissor és l’aigua, bany de sorra , etc El bany pot ésser també emprat per a mantenir a una determinada temperatura certes reaccions 8 bany de glaç, bany de neu carbònica
llobarro

Llobarro
© Corel
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes
, de la família dels serrànids, que ateny uns 80-90 cm i és caracteritzat pel fet de tenir el cos allargat, dues aletes dorsals i radis espinosos a l’aleta dorsal, a l’anal i a les ventrals.
És un peix que habita tant vora les roques com als fons de sorra, i pot suportar perfectament l’aigua dolça o mig dolça no és gens estrany, doncs, que es trobi a la part baixa dels rius i llacunes litorals És una espècie molt cercada pels pescadors esportius, puix que la seva carn és excellent Modernament, juntament amb la baila, hom el considera integrant de la família dels morònids és un peix molt corrent a les costes dels Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina