Resultats de la cerca

Apareix documentat a les inscripcions assíries del temps de Sargon i de Sennàquerib s VIII aC A partir del primer segle de l’era cristiana assolí una gran esplendor política annexions dels regnes veïns de Qatabān i d’Ḥaḍramawt i econòmica comerç, sobretot d’espècies fins que sofrí les invasions jueves, de cristians del regne axumita d’Abissínia primer terç del s VI i dels perses sassànides final del mateix segle Els sabeus professaren el sabeisme

Situada a la frontera lingüística del francès i l’alemany, dos terços de la població són de parla germànica i el terç restant és francoparlant Important centre de la indústria rellotgera, en el qual s’han desenvolupat també les indústries automobilística i elèctrica És alhora un centre artesanal orfebreria, ceràmica També té importància com un nus de comunicacions Al Schwab Museum es conserven restes d’habitacions lacustres de l’edat del ferro i dels períodes cèltic i romà

Aquesta església apareix esmentada en un document de l’any 987 Es tracta d’una escriptura mossàrab que fa menció d’un judici que tingueren els homes del castell d’Aguilaniu amb els de Jusseu a causa de la possessió d’un terç d’un pou saliner el jurament, ordre del prevere Fortuny, va ser fet pels homes d’Aguilaniu “ in domum Sancti Sebastiani martyris Christi ”, de la qual casa el document no esmenta la localització

De nom Jaume Bagunyà i Casanovas, ingressà a l’orde dels caputxins Es llicencià en història a Lovaina, i des del 1926 dirigí la revista Estudis Franciscans El 1924 edità la Història de la primacia de la seu de Tarragona, de Jaume Caresmar Especialitzat en Francesc Eiximenis, en transcriví la Doctrina compendiosa 1929 i, amb Norbert d’Ordal i Feliu de Tarragona, tres-cents cinquanta-dos capítols del Terç del crestià 1929-32 Fou assassinat per la FAI

Establert a Castella ~1533, s’installà definitivament a Valladolid És, amb ABerruguete, el representant principal de l’escola escultòrica castellana del segon terç del s XVI Autor del Santo Entierro 1539 Museo Nacional de Escultura, Valladolid, el retaule de l’església de La Antigua de Valladolid 1545-62, el de Burgo de Osma 1550-54, el de l’església de Santa María de Medina de Rioseco 1557 i el Santo Entierro de la catedral de Segòvia 1571

Exiliat per Heliogàbal 222, Alexandre Sever li confià els càrrecs de magister libellorum , membre del consilium imperial, praefectus annonae annonari i prefecte del pretori Fou assassinat pels pretorians Clar i simple en l’estil, les seves obres més famoses De fideicommissis, De appellationibus, De officio consulis , etc el feren un dels cinc juristes indicats en l’anomenada llei de les citacions 426 de Teodosi II i Valentinià III gairebé un terç del Digest és extret de les seves obres

Les brass-bands sorgiren durant el primer terç del segle XIX i acompanyaven els regiments, tot i que després es deslligaren de l’àmbit estrictament militar El desenvolupament que, durant el segle XIX, experimentaren els instruments de metall, amb les aportacions d' Adolphe Sax , tingué una gran importància en la consolidació d’aquestes formacions Les primeres brass-bands aparegueren a Anglaterra i als Estats Units al principi dels anys trenta del segle XIX, i poc després s’anaren estenent per tot Europa

Juntament amb Josep Company, Joan Seix, Jacint Bofarull i Josep Segrelles, fou un dels pioners dels cartellisme esportiu a Catalunya, que contribuí a la difusió de l’esport al gran públic durant el primer terç del segle XX Entre els seus cartells esportius hi ha el del IV Campionat de Catalunya de marxa 1933 i cartells de regates de vela i tennis a s’Agaró 1935 També feu cartells per a la promoció turística i esportiva de Núria i Camprodon

L’església parroquial és dedicada a sant Just i sant Pastor El lloc la roca de Puig-roig fou conquerit vers el 1063 per Ramon Berenguer I i Ermengol III d’Urgell amb Pilzà un terç del castell de Puig-roig fou per al comte barceloní i els dos termes formaren part d’un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida fins el 1956 Formà municipi independent fins el 1974 L’antic terme comprenia també l’ermita del Pla

La branca que emigrà fins a la riba del Tàmesi donà lloc a l'anglosaxó Amb el nom de saxó antic hom designa la forma més arcaica coneguda del baix alemany, caracteritzat pel fet de no haver participat de la “segona mutació consonàntica”, produïda vers el segle VII, i per un vocalisme progressiu monoftongant És en aquesta llengua que, al primer terç del segle IX, fou escrit el monument literari més antic i important que hom en coneix, Heliand ‘Salvador’