Resultats de la cerca
Es mostren 1887 resultats
jardins de Mossèn Costa i Llobera

Vista dels jardins de Mossè Costa i Llobera
lameva.barcelona.cat
Jardineria
Jardí monogràfic de cactàcies, suculentes i plantes subtropicals situat a Montjuïc.
Té una superfície de 6,15 hectàrees La seva orientació sud-est dins el sector de Miramar i la proximitat de la mar hi afavoreixen l’existència d’un microclima amb una temperatura lleugerament més alta uns dos graus que a l’entorn, la qual cosa permet el cultiu de plantes de llocs molt més càlids L’any 1940 s’hi féu un primer assaig d’introducció de plantes crasses i cactàcies Inaugurat el 22 de juny de 1970, en fou el principal impulsor Joan Pañella Consta de més de 600 espècies procedents de tots els continents A l’hivern hi floreixen els àloes sud-africans a la primavera les…
antílop cavall
Mastologia
Antílop de dimensions grans (un metre i mig d’alçada), que per la forma recorda el cavall.
Les banyes són llargues, estan dirigides cap endarrere i formen un semicercle Viu en grups, en terrenys accidentats i amb abundant vegetació És ràpid en la cursa Viu a Mesopotàmia, Aràbia i Etiòpia
Keuper
Geologia
Estatge superior del Triàsic germànic amb el qual comença el Mesozoic.
Constituïts per argiles vermelloses, amb una gran quantitat de guix, els terrenys del Keuper són de fàcies terrígenes lacunars que sofriren invasions periòdiques de la mar El nom deriva de la localitat alemanya homònima
comtat de Sant Jordi
Història
Nom donat, per Federico Jorge Bayo y Timmerhans, comte pontifici de San Jorge, al terreny (3 ha i mitja) que comprà a la Costa Brava.
Per mort sense fills passà, per disposició testamentària, al bisbat de Girona, que hi construí una capella El bisbat vengué els terrenys i s’hi construí un nucli turístic el Comtat de Sant Jordi
jonc

Aspecte general d’un jonc ( Juncus articulatus )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies de la família de les juncàcies, perennes o rarament anuals, hidròfiles, sovint rizomatoses, de fulles amb bases embeinadores i de limbe cilíndric, acanalat o aplanat, a vegades absents, d’inflorescències cimoses, glomerulars o paniculars, terminals o aparentment laterals, i de fruits capsulars polisperms.
Consta d’unes 240 espècies, entre les quals cal destacar el jonc marí J maritimus , que habita terrenys humits prop de la mar, i el jonc de galàpet J bufonius , anual, que creix en aiguamolls
actiu fix
Economia
Conjunt de partides de l’actiu d'un balanç en les quals s’inclouen tots els drets i propietats de l’empresa que no són destinats a la venda i que, per tant, tenen caràcter permanent.
Pot ser immobilitzat material mobiliari, edificis, terrenys, installacions, etc, financer participacions i immaterial propietat industrial i despeses amortitzables de constitució, etc És la part de l'actiu de l’empresa que no és actiu circulant
dessalatge
Geografia
Agronomia
Acció de dissoldre o simplement eliminar la concentració salina d’un terreny, com els que se solen donar en regions de clima àrid o semiàrid, vora la mar o vora un llac salí, els quals són poc favorables als conreus.
Es fa normalment amb regatges intensius i continuats durant un cert temps fins que en desapareix la salinitat Els terrenys salins del pòlders, per exemple, esdevenen, amb el dessalatge previ, àrees d’una fertilitat remarcable
El cicle triàsic a la Depressió de l’Ebre
Gràcies a l’anàlisi de les dades proporcionades pels sondatges realitzats per a la prospecció d’hidrocarburs coneixem les principals característiques del Triàsic que hi ha sota els terrenys terciaris de la Depressió de l’Ebre El Triàsic recobert pels terrenys terciaris de la conca de l’Ebre és conegut gràcies als sondatges d’hidrocarburs A l’esquema cartogràfic s’han indicat només els sondatges que han travessat els terrenys triàsics S’han remarcat trames els diferents tipus de Triàsic, segons el contingut d’evaporites dels trams argilosos A la seqüència…
Jaime de Semir de Carroz
Golf
Directiu de golf.
Presidí el Club de Golf Terramar de Sitges 1950-60, època en la qual el club comprà els terrenys per a la futura ampliació del camp de joc i també passà a ser una societat anònima
leptospirosi
Patologia humana
Qualsevol infecció causada per espiroquetes del gènere Leptospira
.
Són normalment malalties de contagi indirecte terrenys i aigües malsans Entre les més importants cal esmentar la leptospirosi icterohemorràgica malaltia de Weil, la febre gripotífica febre dels aiguamolls i la meningitis dels porquerols febre dels set dies
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina