Gràcies a l’anàlisi de les dades proporcionades pels sondatges realitzats per a la prospecció d’hidrocarburs coneixem les principals característiques del Triàsic que hi ha sota els terrenys terciaris de la Depressió de l’Ebre.
Maber, originals de M. José Jurado (esquema cartogràfic) i de Francesc Calvet (seccions)
En el sector català de la conca de l’Ebre, el Triàsic es caracteritza per presentar les mateixes unitats litostratigràfiques que a la Serralada Costanera catalana. Això és, presenta el Buntsandstein, el Muschelkalk i el Keuper; el Muschelkalk hi és constituït per dues barres calcàries separades per un tram argilós. Igual que succeeix en una part de la Serralada Costanera, el Terciari reposa sobre diferents nivells del Triàsic, de manera discordant: sobre el Keuper al sondatge de Castellfollit; sobre el Muschelkalk als de Senan i Lleida; i, fins i tot, sobre el Buntsandstein en el sondatge de Maials. Al sector central també hi ha les mateixes unitats litostratigràfiques, però es diferencia de l’anterior pel gran desenvolupament de l’halita en els trams argiloevaporítics. A la part més oriental d’aquest sector hi ha halita al Röt, al Muschelkalk mitjà i al Keuper (sondatges de Ballobar, Ebre-2, Sarinyena i Montsó); a la part central, només n’hi ha al Muschelkalk mitjà i al Keuper (sondatges de Candasnos, Bujaraloz, Ebre —1, La Zaida); i a la part occidental, només conté halita el Keuper (sondatges de Lopín, Monegrillo, Tauste, etc). A la part més occidental de la Depressió de l’Ebre, el Muschelkalk és representat només per una sola barra carbonàtica. Es tracta d’un Triàsic del tipus dit ibèric, en oposició al Trias català que com hem vist presenta un Muschelkalk amb dues barres carbonàtiques.