Resultats de la cerca

El 1973 entrà a Mundo Deportivo com a gestor de l’arxiu fotogràfic, i també cobria les categories inferiors de futbol Uns anys després seguí la seva primera Volta a Catalunya , i assumí la funció de redactor de ciclisme Des d’aleshores fins al 2009, cobrí 35 edicions del Tour de França i de la Vuelta a Espanya, vint Campionats del Món i quinze del Giro d’Itàlia Collaborà en la revista Ciclismo a Fondo i els setmanals El Ciclista i Meta 2Mil També seguí els mundials d’hoquei, competicions d’handbol i diversos Jocs Mediterranis

Fou professional entre el 1930 i el 1944 El 1934 fitxà per la Unió Esportiva de Sants i el 1935 disputà el Tour de França amb la selecció espanyola El 1936 corregué per la Penya William Tarín de Tarragona i competí en el Mundial Després de la Guerra Civil formà part de l’equip del FC Barcelona El 1943 guanyà el Gran Premi de Bilbao i acabà tercer a la Volta a Catalunya Fou cinc cops campió d’Andalusia Posteriorment es dedicà al ciclisme de pista 1944-47 i es retirà Formà part de la directiva del Club Ciclista Tarragona 1957-60

Establert a Catalunya, competí com a professional en els equips La Casera-Bahamontes 1971-74, Super Ser 1975-76, Teka 1977-78, Transmallorca-Flavia 1979 i Kelme 1980 S’imposà en una etapa i en el gran premi de la muntanya del Tour de França 1973 i de la Vuelta a Espanya 1977 Guanyà la Pujada a Arrate 1974 i el Trofeu Masferrer 1978 Un cop retirat fundà a Cunit una marca de roba esportiva, Mozia, que patrocinà un equip amateur de ciclisme de Santa Oliva El 2013 rebé un homenatge de l’Ajuntament de Cunit

S’inicià fent de cadi al Reial Club de Golf del Prat L’any 1971 es professionalitzà i el 1979 guanyà el Campionat d’Espanya Participà durant disset anys consecutius en el Tour Europeu i en vuit ocasions en el British Open Destacà durant els anys vuitanta participant en nombrosos torneigs internacionals i aconseguint un resultat meritori al Màster Europeu del 1980 Quedà entre els cinc millors jugadors d’Espanya El 1993 s’incorporà com a professor al Club de Golf Vallromanes Ha participat en el Campionat d’Espanya sènior PGA Associació de Professionals del Golf

Participà en el circuit europeu des de la primera temporada, l’any 1972, fins al 1982, i aconseguí el desè lloc en l’Orde de Mèrit d’aquest circuit l’any 1977 Conquerí l’Obert de Portugal 1967, l’Obert d’Espanya 1970, l’Obert Mexicà 1971 i l’Obert d’Itàlia 1977 Guanyà tres vegades la Copa d’Europa per equips Posteriorment fou entrenador i arquitecte de camps de golf i collaborà en el disseny del PGA Golf de Catalunya Fou assessor de la Federació Catalana de Golf 1979-80 i, des del 1977, vicepresident de l’European Tour

Competí amb el FC Barcelona, i disputà el Campionat d’Europa júnior 1989 amb la selecció espanyola En categoria absoluta, i a les ordres de Vicente Egido, assolí els títols catalans de 800 m a l’aire lliure 1989 i en pista coberta 1992, 1994 Redactor de La Vanguardia des del 1996 ha cobert alguns dels principals esdeveniments esportius com els Jocs Olímpics, tant d’hivern Torí 2006 com d’estiu Pequín 2008, Mundials d’atletisme, els tornejos de tennis de Wimbledon i Roland Garros, i el Tour de França Publicà Soñé que estaba vivo 2010

Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…

Guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat i de quilòmetre 1981 Fou professional entre el 1984 i el 1992 Debutà amb l’equip Kelme guanyant el Critèrium de Terrassa 1984 El 1985 guanyà el Circuit de Getxo i dues etapes de la Volta a Galícia El 1986 fitxà per l’equip Seat Orbea, guanyà el Trofeu Masferrer i participà en el Tour de França Entre el 1987 i el 1988 formà part del Caja Rural Aconseguí la victòria en una etapa de la Vuelta a los Valles Mineros i guanyà un nou Critèrium de Terrassa També competí amb l’equip Helios CR 1989, Mavisa 1990 i Wigarma 1991-92

Es formà als Centres de Tecnificació de la Federació Catalana de Tennis i és membre del Reial Club de Tennis Barcelona Guanyadora de l’Orange Bowl 1991, s’imposà en cinc ocasions al campionat de Catalunya individual 1994, 1995, 1998, 2000, 2001 i una en dobles 1995 Aconseguí diversos títols de la Women’s Tennis Association WTA Challenger i tres títols de la WTA Tour Estoril 2001, Bol 2001 i Oporto 2002 El 1994 guanyà la Fed Cup amb l’equip espanyol El 2002 assolí la vint-i-dosena posició en el rànquing individual de la WTA En dobles quedà cent catorzena el 1997

Collaborador de L’Humanité i L’Internationale , fou després secretari general del teatre de l’Atelier Debutà en l’escena amb obres de línia surrealista Le casseur d’assiettes 1923, Tour à terre 1925, etc A partir del 1936 oferí el millor de la seva producció, com Un homme comme les autres 1936, La terre est ronde 1938, Les nuits de la colère 1946, Le miroir 1956, La rue noire 1967 i altres Publicà dos reculls de memòries C'était écrit 1974 i Les amours 1976 Fou membre de l’Académie Goncourt 1949-83 i president de la Societat de Dramaturgs Francesos des del 1965