Resultats de la cerca

Filla del cantant català Joan Codina i Llubera Barcelona, 8 de setembre de 1866 –  i de la cantant ucraïnesa Olga Nemísskaia En la seva infantesa i joventut acompanyà els seus pares en gires internacionals Formada com a cantant als Estats Units, adoptà el nom de Lina Llubera El 1918 conegué Sergej Prokof’ev , el qual donà el nom de Linetta a una de les tres princeses de l’òpera L’amor de les tres taronges 1919 Casats el 1923 a Alemanya, visqueren a París, on feren conjuntament alguns recitals i tingueren dos fills Després de diverses gires als Estats Units, l’URSS i Cuba, el 1933…

S'especialitzà en l’ús dels tancs com a arma autònoma de la infanteria Durant la Segona Guerra Mundial manà les forces cuirassades del Tercer Reich a Polònia, Bèlgica, França i l’URSS però, derrotat davant Moscou 1941, fou destituït Escriví Erinnerungen eines Soldates ‘Memòries d’un soldat’, 1951

Arribà a França amb Chagall i Jean Pougny, després de dirigir a l’URSS la pantomima de massa La presa del Palau d’Hivern Treballà per a Friedrich W Murnau, Orson Welles, Jean Delannoy, Jean Cocteau, i especialment per a Max Ophüls La Ronde 1950 i Lola Montes 1955

Les seves novelles principals Daleko ot Moskvy ‘Lluny de Moscou’, 1948, premi estatal de l’URSS 1949, portada al cinema i motiu d’una simfonia d’IDzeržinskij i Predislovije k žizni ‘Pròleg a la vida’, 1961 exalten les virtuts del règim soviètic en la línia del realisme socialista

S’inicià els anys setanta i el seu primer club fou el RCD Espanyol, però també jugà amb la UE Santboiana, el Montjuïc i el Gòtics Es retirà el 1982 Ocupava la posició de segona línia i jugà un partit amb la selecció espanyola a Moscou contra l’URSS 1979

El nom s’ha aplicat sobretot en relació amb l’URSS, de la qual hom ha parlat de diverses troiques al llarg del temps la darrera, formada el 1964 per Brežnev, Kosygin i Podgorny, restà desfeta el 1977, quan el primer absorbí el càrrec del darrer, que fou destituït sobtadament

Representava el Japó a la Societat de Nacions quan es produí la invasió de Manxúria 1931 Ministre d’afers estrangers, negocià el pacte tripartit amb Alemanya i Itàlia 1940 i el de no-agressió amb l’URSS 1941 Empresonat pels nord-americans com a criminal de guerra, morí abans del judici

Cap del consell nacional que proclamà la república de Letònia, en fou primer ministre en tres ocasions 1919, 1925-26, 1930-32 Mitjançant un cop d’estat 1934, es proclamà capitost vadonis i es féu elegir president 1936 En ocupar Letònia les tropes soviètiques 1940, fou deportat a l’URSS

Es formà a Lleida i estigué relacionat amb el Cau d’Art L’any 1933 exposà al Casino Independent Després de la guerra civil de 1936-39 s’exilià a l’URSS i abandonà la tasca d’escultor, que reprengué el 1965 L’any 1968 feu una nova exposició a Moscou

Els seus temes principals són la pàtria, el món modern, el treball i la creació, l’amor i la inspiració Ha publicat Golos ‘Veu’, 1970, Slog ‘Síllaba’, 1973, Dve zari ‘Dues matinades’, 1978 i Ten jabloni ‘L’ombra del pomer’, 1979 També ha traduït poesia de literatures orientals de l’antiga URSS