Resultats de la cerca
Es mostren 430 resultats
angle exterior a una circumferència
angle exterior
Matemàtiques
Angle el vèrtex del qual és un punt exterior a una circumferència i els costats són dues rectes secants a la circumferència.
Mesura la meitat de la diferència entre els dos arcs subtendits
trapezi
Anatomia animal
Múscul ample, de forma triangular, la base del qual correspon a la columna vertebral, i el vèrtex es dirigeix cap al muscle.
Els dos trapezis reunits tenen la forma d’un gran losange muscular, que tapa la nuca, l’esquena i la part superior de les espatlles Actua com a elevador del muscle i com a rotatori i inclinador del cap
si cavernós
Anatomia animal
Cadascun dels dos sacs venosos situats a banda i banda de la sella turca, entre l’escletxa esfenoidal i el vèrtex del penyal.
tumor de Pancoast
Patologia humana
Càncer broncopulmonar, generalment de tipus escatós, localitzat en el vèrtex del lòbul superior del pulmó, amb gran propensió a envair les estructures circumdants.
Origina intensos dolors supraclaviculars, i destrucció de les primeres costelles i pot donar lloc a una síndrome de Horner miosi, ptosi palpebral, enoftàlmia i anhidrosi
angle positiu
Matemàtiques
Angle generat pel moviment rotatori d’una semirecta en el sentit antihorari a partir d’una línia inicial i al voltant del vèrtex.
angle negatiu
Matemàtiques
Angle generat pel moviment rotatori d’una semirecta en el sentit horari a partir d’una línia inicial i al voltant del vèrtex.
embut
Diferents models d’embuts
© Bürkle
Tecnologia
Estri de metall, vidre o material plàstic que té la forma d’un con buit invertit, amb un tub d’escolament en el vèrtex.
Hom l’empra posant-lo al forat o coll d’una bota, ampolla, etc, per abocar-hi o trafegar-hi un líquid, gra, etc En la tècnica de laboratori hom l’empra també per a filtrar líquids N’hi ha de dues menes els de forma alemanya , d’una conicitat de 60° i acabats en forma de bec de flauta, i els de forma francesa , d’una conicitat de 45° i bec tallat perpendicularment a l’eix
rasos de Peguera
rasos de Peguera Paisatge del roc de Peguera al terme de Fígols Vell
© Fototeca.cat
Plec anticlinal de les serres prepirinenques exteriors, que s’eleva al NE de Berga.
Consta d’unes quantes ondulacions de formes pesades, perquè les calcàries i margues del Cretaci que li donen vigoria apareixen parcialment empastades de pudingues montserratines que els lleven l’agudesa En general els relleus més baixos estan formats per materials liàsics o del cretaci inferior margues i gresos de colors roigs i bigarrats Formen els relleus alts calcàries i margues grises del Cretaci superior, datables per les fines calcàries blanques garumniades El relleu forma una graderia anticlinal, ascendent de S a N, i descendent cap a les valls del Llobregat E 1 500 m en 7-8 km i l’…
pulmó
Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
torre Gironella
Història
Antiga fortificació de la ciutat de Girona, situada al vèrtex oriental i punt culminant de la Força Vella, a la dreta del palau del bisbe.
Esmentada ja el 1190, era la més important i la més alta de les torres gironines s’esfondrà el 1404, i fou refeta a partir del 1411 en la guerra civil del s XV sofrí nous danys, i tornà a ésser fortificada, per Joana Enríquez, el 1467 Fou feta volar per ordre de Napoleó el 1814, en retirar-se els francesos de la ciutat en resten les ruïnes