El cap de Barbaria, amb l’antiga talaia i els alts penya-segats calcaris que el delimiten.
Ernest Costa
El cap de Barbaria (2.9), entre els principals espais naturals de les Pitiüses.
L’extrem meridional de les Balears és constituït l’àrid i pedregós vèrtex sud-occidental de Formentera. És el cap de Barbaria, o simplement el Cap dels formenterins.
Es tracta d’un altiplà elevat, que es correspon a la característica plataforma vindoboniana, que aflora també als migjorns de Mallorca i Menorca. És la contrada menys habitada de l’illa, fenomen explicable per la pobresa dels seus sòls, molt pedregosos i coberts en gran part per les crostes calcàries formades en el Quaternari.
El litoral és un penya-segat d’uns 80-100 m d’altura. El Cap és drenat per un seguit de torrents de conques reduïdes, que desemboquen a mig penyal (torrents penjats). L’extrem de Barbaria és dominat per un far del segle passat i una talaia del XVII.
La vegetació del Cap és un mosaic de bosquines i savinar, en diversos estadis de degradació segons la intensitat dels usos forestals i ramaders que s’hi han desenvolupat. Certes àrees, les més septentrionals, mantenen alguns conreus de secà (gra, vinya, figuerals), amb taques de bosquines cobertes de pinar. Més al sud, dominen savinars esparsos, que al Cap foren totalment arrasats i es degradaren en una bosquina de romaní i olivella, testimoni de l’abús de les destrals i el bestiar cabrum. Altres indrets són entapissats de farigola i altres camèfits. Són destacables els pradellets de teròfits i geòfits, on abunda la falguera Ophioglossum lusitanicum. Entre els elements botànics més singulars es troben les orquídies, i en concret Orchis saccata, molt rara a les Balears i inexistent a la resta dels Països Catalans.
Entre la fauna local cal destacar algunes espècies d’ocells, i en especial les colònies de baldriga pufí, abundants a les coves dels penya-segats; de corb marí emplomallat, més escàs, i l’abundància del gavià argentat o gavina de mantell blau, que ha proliferat com a conseqüència de l’emplaçament al Cap de l’abocador d’escombraries de Formentera. S’hi observa també el falcó pelegrí i el torlit. El mamífer més destacable aquí és el rat-penat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros), no citat fins ara a Eivissa.