Resultats de la cerca

Petita caleta tancada per rocam, a la costa nord-oriental d’Eivissa, prop de cala Mastella Ernest Costa La talaia de Sant Carles 21, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El nord-est d’Eivissa és format per un massís accidentat i alt, la talaia de Sant Carles És un territori de turons i muntanyoles ben coberts de vegetació forestal pi blanc, savina, etc amb enclavaments de conreus tradicionals El substrat és calcari, de la sèrie tectònica d’Eivissa calcàries i calcarenites secundàries Es tracta d’un dels punts més variats de la geologia eivissenca dolomies i…

Els canyissars i els plans d’aigua, anomenats localment «llaunes», són un dels elements paisatgístics més característics del territori ruscinic com aquests immediats al massís del Montgrí Baix Empordà J Nuet i Badia El poderós sistema orogràfic constituït pels Pirineus i pels Prepirineus ateny la Mediterrània, ja molt afeblit, només en un sol punt el cap de Creus, prolongació mar endins de l’Albera les Corberes, tanmateix, també arriben, diluïdes, arran de mar A banda i banda de la prolongació de l’Albera, dues dilatades planúries fluvials, les planes del Rosselló i de l’Empordà, tanquen el…

La roca mare conté calci i és generalment un loess Presenta una vegetació estepària de gramínies Els txernozems, també anomenats terres negres , traducció literal del mot original rus, són molt fèrtils i són particularment abundants a les estepes de l’Europa oriental

Té una llargada de 1 300 km i una amplada que oscilla entre 50 i 100 km Extremament àrida, les precipitacions són de l’ordre de 50 mm anuals i la vegetació hi és molt escassa Hi ha importants jaciments de diamants

És un centre de vacances d’hivern, situat en una abrigada badia que hi permet una vegetació subtropical flors i tarongers Formà part del principat de Mònaco fins el 1848 i fou república independent 1848-60 fins que fou annexada a França 1860

Presenta radis espinosos a la part anterior de l’aleta dorsal És abundant entre les pedres i la vegetació poc profundes de la zona costanera superior de la Mediterrània, l’oceà Atlàntic i la mar Negra La carn té poc valor alimentari

Estudià a Stanford, Göttingen i Montpeller Doctor en ciències naturals Herboritzà per diversos països d’Amèrica, Europa i Àfrica del Nord Entre els seus treballs ressalta la Flora balearica Montpeller 1921-23, obra indispensable per al coneixement de la vegetació de les Illes

El clima és humit i d’hiverns freds La vegetació és de tendència forestal a la part septentrional la clímax és un bosc aciculifoli de coníferes de fulla sempre verda, i a la part meridional hi ha un bosc climàtic d’arbres de fulla caduca

És en relació estreta amb la quantitat d’humitat de l’atmosfera i amb la presència o l’absència de vegetació Es dispersa per radiació vers l’espai exterior, la temperatura del qual és molt apropada al zero absolut balanç energètic de la Terra

Fabricació de mobles i indústries químiques Una fuita de gas tòxic tetraclorodibenzo-p-dioxina, el 10 de juliol de 1976, obligà a l’evacuació de l’àrea unes 700 persones i a la destrucció amb foc dels animals domèstics i de tota la vegetació