La vall de l’Ardericó, a la banda de llevant de Catllaràs, coberta per fagedes i pinedes de pi roig.
Ernest Costa
La serra del Catllaràs (2.13), entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus.
La serra prepirinenca del Catllaràs s’aixeca al sud de l’alineació orogràfica formada per les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony, dins la conca del Llobregat. És un espai força desconegut i interessant pel relleu accidentat i perquè és un nucli de vegetació i fauna d’alta muntanya.
És de substrat calcari i supera els 1700 m d’altitud en set cims de relleu suau. En els contraforts de menor altitud destaquen diverses crestes i cingles: la Roca Forcada, els cingles de Fulleracs i de la Morrera, el cim de Sobrepuig, les agulles de les Espades i les crestes del Joc de la Pilota, per exemple.
La vegetació és formada per extensions importants de pinedes de pi roig, que ocupen sobretot els vessants obacs. A partir dels 1700 m hi apareixen claps de pineda de pi negre, de les més meridionals del país. Aquesta vegetació pirinenca estava acompanyada per mosaics d’avets, avui desapareguts, com l’antiga avetosa de l’Ardericó (només resten algunes mostres d’avets esparsos a les obagues). També destaca la fageda amb boix (Buxo-Fagetum), per exemple, a les fondalades ombrívoles del Pedró de Catllaràs i del puig Lluent. La roureda de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis) creix a les parts més enfilades de les carenes solanes, sobretot a la vessant sud de la serra de Banyadors. Per sota la roureda es troben alguns alzinars. La flor de neu (Leontopodium alpinum), la planta més emblemàtica de l’alta muntanya, és present al Catllaràs; amb tot, és molt rara de trobar a causa de la seva recol·lecció, avui il·legal.
Aquesta serra és un reducte meridional del gall fer, ocell típic de les pinedes pirinenques. També hi cria la becada, i diversos rapinyaires ho fan en alguns boscos i penyals. La marta i altres mamífers carnívors són comuns al Catllaràs, el senglar hi és molt abundant i alguns cérvols campen per la serra, escampats de repoblacions en zones properes.
Entre les intervencions humanes dins l’espai, l’explotació forestal és una activitat intensa que ha provocat l’obertura d’un gran nombre de pistes forestals. També està molt arrelada la pràctica de la pastura dins el bosc.