Resultats de la cerca

La forma d’elecció permetia que cada una de les quatre províncies del Principat hi fos representada, i que la majoria hi tingués cinc representants, i les minories, tres Els càrrecs, retribuïts, eren elegits per dos anys, coincidint amb la renovació de les diputacions provincials El funcionament era assessorat per diferents comissions tècniques Integraren el primer consell, elegit el 6 d’abril de 1914, Enric Prat de la Riba com a president, i Lluís Argemí, Francesc Bartrina, Josep Maria Espanya, Anselm Guasch, Martí Inglès, Josep Mestres, Alfred Pereña i Agustí Riera com a consellers

Fou el més gran dels germans Plasència i Valls —Joan Baptista i Marià —, també músics A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí fou infant de cor i tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València El 1875, quan morí el seu germà Marià —també mestre de capella i autor de música…

Fou el més gran dels germans Plasència i Valls —Joan Baptista i Marià—, també músics A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí fou infant de cor i tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València El 1875, quan morí el seu germà Marià —també mestre de capella i autor de música…

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió de Catalunya d’outrigger de quatre 1942, d’outrigger de vuit 1946, 1948 i de iol de quatre 1944, i campió d’Espanya d’outrigger de quatre 1945 i de iol de quatre 1944 També aconseguí el Campionat Ibèric d’outrigger de vuit 1942, 1943 i de quatre 1943 Fou tres cops internacional amb l’equip espanyol de rem

S’inicià a partir del 1993 a les files del Reial Club Nàutic Tarragona El 1995 fou campió de la Copa del Rei i disputà el Mundial juvenil en la prova de vuit amb timoner També competí amb el Club Nàutic Amposta, amb el qual es proclamà campió d’Espanya absolut en quatre amb timoner i de Catalunya en vuit amb timoner 1997 Disputà els Mundials sub-23 1998, 1999

Fou membre del Reial Club Marítim de Barcelona i fundador del Club de Rem Ruber Es proclamà campió d’Espanya en deu ocasions, entre les quals en embarcacions de vuit amb timoner 1923, 1924, 1928 i quatre amb timoner 1926 Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 en iol de vuit amb timoner Posteriorment, es dedicà a entrenar i fou director tècnic de la Federació Espanyola de Rem 1967-70

Vinculat al Club Natació Banyoles, assolí el Campionat d’Espanya en quatre amb timoner 1975, 1976, 1983, 1984, vuit amb timoner 1975, 1976, 1982, 1985, dos sense timoner 1977, quatre sense timoner 1983 i dos amb timoner 1985 En l’àmbit internacional guanyà, sempre en vuit amb timoner, una medalla de plata 1977 i dues de bronze 198, 1983 en el Campionat del Món Rebé la medalla al mèrit esportiu