Resultats de la cerca
Es mostren 4617 resultats
cassola
Disseny i arts gràfiques
Componedor en el qual hom pot col·locar fins a vuit ratlles de tipus de cos 12.
vuitena de forments
Història
Junta de vuit persones nomenada pel Consell de Cent per administrar els forments de la ciutat.
tartana
tartana
© Fototeca.cat
Transports
Cotxe lleuger de dues rodes, amb vela i amb seients laterals, generalment per a vuit passatgers.
Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya
Història
Organisme polític executiu format pel president de la Mancomunitat i vuit consellers, elegits per l’assemblea.
La forma d’elecció permetia que cada una de les quatre províncies del Principat hi fos representada, i que la majoria hi tingués cinc representants, i les minories, tres Els càrrecs, retribuïts, eren elegits per dos anys, coincidint amb la renovació de les diputacions provincials El funcionament era assessorat per diferents comissions tècniques Integraren el primer consell, elegit el 6 d’abril de 1914, Enric Prat de la Riba com a president, i Lluís Argemí, Francesc Bartrina, Josep Maria Espanya, Anselm Guasch, Martí Inglès, Josep Mestres, Alfred Pereña i Agustí Riera com a consellers
Lambert Plasència i Valls
Música
Mestre de capella, organista i compositor valencià.
Fou el més gran dels germans Plasència i Valls —Joan Baptista i Marià —, també músics A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí fou infant de cor i tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València El 1875, quan morí el seu germà Marià —també mestre de capella i autor de música…
Lambert Plasència i Valls
Música
Compositor.
Fou el més gran dels germans Plasència i Valls —Joan Baptista i Marià—, també músics A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí fou infant de cor i tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València El 1875, quan morí el seu germà Marià —també mestre de capella i autor de música…
Josep Maria Ribas Riera
Rem
Remer.
Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió de Catalunya d’outrigger de quatre 1942, d’outrigger de vuit 1946, 1948 i de iol de quatre 1944, i campió d’Espanya d’outrigger de quatre 1945 i de iol de quatre 1944 També aconseguí el Campionat Ibèric d’outrigger de vuit 1942, 1943 i de quatre 1943 Fou tres cops internacional amb l’equip espanyol de rem
Eduard Cobos Piera
Rem
Remer.
S’inicià a partir del 1993 a les files del Reial Club Nàutic Tarragona El 1995 fou campió de la Copa del Rei i disputà el Mundial juvenil en la prova de vuit amb timoner També competí amb el Club Nàutic Amposta, amb el qual es proclamà campió d’Espanya absolut en quatre amb timoner i de Catalunya en vuit amb timoner 1997 Disputà els Mundials sub-23 1998, 1999
Lluís Omedes Sistach

Lluís Omedes Sistach
ARXIU OMEDES CALONJA
Rem
Remer i entrenador.
Fou membre del Reial Club Marítim de Barcelona i fundador del Club de Rem Ruber Es proclamà campió d’Espanya en deu ocasions, entre les quals en embarcacions de vuit amb timoner 1923, 1924, 1928 i quatre amb timoner 1926 Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 en iol de vuit amb timoner Posteriorment, es dedicà a entrenar i fou director tècnic de la Federació Espanyola de Rem 1967-70
José Miguel Rojí Blanco
Rem
Remer.
Vinculat al Club Natació Banyoles, assolí el Campionat d’Espanya en quatre amb timoner 1975, 1976, 1983, 1984, vuit amb timoner 1975, 1976, 1982, 1985, dos sense timoner 1977, quatre sense timoner 1983 i dos amb timoner 1985 En l’àmbit internacional guanyà, sempre en vuit amb timoner, una medalla de plata 1977 i dues de bronze 198, 1983 en el Campionat del Món Rebé la medalla al mèrit esportiu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina