Resultats de la cerca

S’inicià a partir del 1993 a les files del Reial Club Nàutic Tarragona El 1995 fou campió de la Copa del Rei i disputà el Mundial juvenil en la prova de vuit amb timoner També competí amb el Club Nàutic Amposta, amb el qual es proclamà campió d’Espanya absolut en quatre amb timoner i de Catalunya en vuit amb timoner 1997 Disputà els Mundials sub-23 1998, 1999

Fou membre del Reial Club Marítim de Barcelona i fundador del Club de Rem Ruber Es proclamà campió d’Espanya en deu ocasions, entre les quals en embarcacions de vuit amb timoner 1923, 1924, 1928 i quatre amb timoner 1926 Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 en iol de vuit amb timoner Posteriorment, es dedicà a entrenar i fou director tècnic de la Federació Espanyola de Rem 1967-70

En canviar de nom, se'n féu càrrec Albertí Editor 1954-62, des del número vuit fins al seixanta-vuit Fou una bona —i de vegades primera— tribuna per a narradors de la postguerra JMEspinàs, Mde Pedrolo, MACapmany, BPorcel, ETorres, JCarbó, FCucurull, JAmat-Piniella, JFolch i Camarasa i també d’èpoques anteriors ABertrana, RTasis, JMPoblet, PCalders Publicà sengles antologies de contistes balears i valencians i alguna versió francesa, portuguesa i basca

Vinculat al Club Natació Banyoles, assolí el Campionat d’Espanya en quatre amb timoner 1975, 1976, 1983, 1984, vuit amb timoner 1975, 1976, 1982, 1985, dos sense timoner 1977, quatre sense timoner 1983 i dos amb timoner 1985 En l’àmbit internacional guanyà, sempre en vuit amb timoner, una medalla de plata 1977 i dues de bronze 198, 1983 en el Campionat del Món Rebé la medalla al mèrit esportiu

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió de Catalunya d’outrigger de quatre 1942, d’outrigger de vuit 1946, 1948 i de iol de quatre 1944, i campió d’Espanya d’outrigger de quatre 1945 i de iol de quatre 1944 També aconseguí el Campionat Ibèric d’outrigger de vuit 1942, 1943 i de quatre 1943 Fou tres cops internacional amb l’equip espanyol de rem

Fou el més gran dels germans Plasència i Valls — Joan Baptista i Marià—, també músics A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí fou infant de cor i tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València El 1875, quan morí el seu germà Marià —també mestre de capella i autor de música…

Membre del Club Nàutic Amposta, en categories inferiors fou medalla de bronze en el Mundial juvenil en quatre sense timoner 1995 i subcampió mundial sub-23 en doble scull 1998 Com a absolut, fou campió d’Espanya en dos sense timoner 1996 i en quatre scull 1998, 2000, subcampió en vuit amb timoner 1999 i tercer en quatre scull 2001 Fou medalla de bronze en vuit amb timoner a la Copa del Món 1996

Timoner del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, es proclamà campió de Catalunya en iols 1960 i en outriggers de dos 1960 i de vuit 1964 També guanyà el Campionat d’Espanya en iols 1960 i fou subcampió estatal en outriggers de quatre 1961 i de vuit 1964 Aconseguí la victòria en el campionat social del RCMB 1963 i en les regates del Saló Nàutic de Barcelona 1964, ambdues en embarcació de quatre

Vinculat al Club Natació Banyoles, fou campió d’Espanya en quatre amb timoner 1974, 1978, 79, la primera ocasió en categoria B, en vuit amb timoner 1975-79, 1981-84, en dos sense 1976 i en dos amb timoner 1984 El 1978 es proclamà campió del món i l’any següent guanyà la medalla d’or als Jocs Mediterranis en la prova de vuit amb timoner Disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, assolí diversos campionats i subcampionats de Catalunya i d’Espanya durant els anys setanta i vuitanta Es proclamà subcampió del món en outrigger de vuit 1977 i fou tercer en dos Campionats del Món 1980, 1981 Guanyà les regates internacionals de Lucerna 1978, 1981 i Amsterdam 1978 amb l’outrigger de vuit El 1982 abandonà l’alta competició i passà a exercir de responsable tècnic del RCMB