Resultats de la cerca
Es mostren 9359 resultats
Bernat Folch i Franquès
Agronomia
Fuster i agrimensor.
Es dedicà a la docència artística dels menestrals i establí una escola al carrer de la Canuda de Barcelona, ajudat pels seus fills Lluís i Josep Maria Folch i Brossa Persona d’amplis coneixements, era expert a fer rellotges de sol Publicà sis fascicles integrats en uns Cuadernos del artesano o propietario
J. Napoléon Fervel
Història
Militar
Militar de l’arma d’enginyers de l’exèrcit francès.
Publicà, el 1851, una història de les Campagnes de la Révolution Française dans les Pyrénées-Orientales de 1793-95, amb una descripció topogràfica És també autor de La dernière année du général Dagobert 1873
Modest Costa i Turell
Història
Genealogista.
Collaborà a la revista “La Ilustración Barcelonesa” 1858 i publicà Tratado completo de la ciencia del blasón 1856, amb dades interessants sobre ordes nobiliaris i genealogia de les famílies catalanes
Josep Costa i Galí
Història
Militar
Política
Polític i militar.
Fou diputat a corts per Barcelona 1820 i havia estat ministre de l’audiència territorial de Madrid Fou comuner Essent regidor de Barcelona i coronel de milicians febrer del 1822, fou processat perquè a la seva columna —on hi havia molts italians immigrats— s’havien donat visques a la república i a la llibertat i crits contraris a Ferran VII Lluità contra els reialistes durant el Trienni Constitucional i contra els Cent Mil Fills de Sant Lluís
Tomàs Costa
Història
Guerriller reialista, anomenat el Misses
.
De jove havia collaborat amb les brivalles d’en Boquica, durant la guerra del Francès, i del 1815 al 1819 fou cap d’una partida de bandolers Partidari dels reialistes durant el Trienni Constitucional 1820-23, el 1821 intentà de sollevar Girona, però s’hagué de retirar a França En tornà el 1822 al capdavant d’una de les bandes de la Fe, i participà en l’assalt de la Seu d’Urgell juny del 1822, on fou installada la Junta Superior Provincial, antecessora de la Regència d’Urgell La seva zona principal d’actuació fou l’Empordà, la Garrotxa i el Gironès ocupà Olot i atacà Girona Derrotat per les…
Rigobert Cortina
Música
Compositor.
S'establí a València, on es dedicà a l’ensenyament És autor de les sarsueles Apuros d’un novençà, El mestre d’escola, El suplicio de un tutor, etc
Albert Columbrí
Història
Política
Polític demòcrata.
Participà en la revolta barcelonina del 1856 Detingut i condemnat per un consell de guerra 1857, fou traslladat al penal de Cartagena Vers el 1865 publicà Memorias de un presidiario político 1857 , obra autobiogràfica que inclou un assaig sobre l’associació obrera i el socialisme
Josep Colomina i Arquer
Fabricant.
Féu renéixer la indústria del ventall a València establint-hi una fàbrica important el 1840 Obtingué grans beneficis econòmics, el títol de marquès de Colomina , que li fou concedit pel rei Amadeu I 1872, i el càrrec de senador del regne El títol passà als Botella
Estanislau Clariana
Literatura
Poeta romàntic.
Poesies seves foren incloses per Víctor Balaguer a l’antologia Los trobadors moderns 1859 És autor del poema històric La torre de la donzella 1868
Francesc Cerdó i Martorell
Teatre
Dramaturg en llengua castellana.
Actor professional des del 1842, el 1864 dirigí el teatre casino La Paz de Palma, que era també escola de teatre, i tingué companyia pròpia Començà la seva producció amb l’obra en prosa El castillo de Caldora 1842, considerada la introductora del drama romàntic a Mallorca, i després feu el pas a una temàtica autòctona amb La toma de Sóller, o El capitán Angelats estr 1857 i publicada amb el títol Juan Angelats 1862 Romàntic progressista, feu una reivindicació de les Germanies i de la revolta popular a Venganza real, o Herencia de lágrimas 1865 i a Juan Odón Colón 1863 Deixà inèdits diversos…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina