Resultats de la cerca
Es mostren 190 resultats
Tàrtar
Mitologia
En la tradició literària grecollatina, lloc on Zeus relegà els Titans vençuts; segons una altra versió, l’estada dels ciclops castigats per Urà.
A la Ilíada , el Tàrtar és un lloc diferent de l’Hades i, d’acord amb Hesíode, és situat sota la terra, equidistant d’aquesta i del cel Al llarg del temps, però, la precisa distinció cosmogràfica originària s’anà perdent i el Tàrtar es confongué repetidament amb l’infern, o bé passà a designar simplement un més enllà subterrani
religió grega
Religions de Grècia i Roma
Religió pròpia dels grecs antics.
La religió hellènica, com altres aspectes de la civilització, és el resultat de la combinació de tot de factors geogràfics, polítics, socials, econòmics i àdhuc potser racials Cal cercar el primer estadi d’aquesta religió a Creta, en la civilització minoica Aquesta religió, però, sucumbí en el moment que entraren els pobles indoeuropeus i imposaren llur cultura, bé que aprofitaren els elements de l’època minoica per a formar la nova religió Bé que poc coneguda, la religiositat micènica hagué de cedir davant una invasió de pobles doris, portadors d’uns ideals que cristallitzaren en la formació…
art grec
Art
Art desenvolupat a Grècia i als territoris que estigueren sota la influència cultural d’aquest país.
Art grec antic Les visions tradicionals dependents essencialment d’una visió winckelmanniana de l’art clàssic, han restat superades en els últims decennis, i actualment hom pot parlar de nous aspectes, que, recolzant sobre troballes arqueològiques, han canviat la visió estilística per una altra de cronològica Quant a la periodització, hom ha arribat a un acord general per a fixar uns quants períodes, els límits cronològics dels quals són acceptats gairebé per tothom Durant l’època obscura, l’enllaç amb el món cretomicènic fou donat per l’estil geomètric sobretot en la ceràmica, que començà al…
pantocràtor
Sobrenom (‘totpoderós’, o, més exactament, ‘que ho té o ho domina tot’) donat a Zeus i a d’altres divinitats gregues de l’època hel·lenística.
Soter
Mitologia
A l’antiguitat clàssica, títol (del grec Σωτήρ, ‘Salvador’) atorgat a diverses divinitats gregues, en particular a Zeus, per indicar llur poder salvador davant els perills.
El seu corresponent llatí és sovint el qualificatiu sospes A l’època hellenística, el títol de Soter fou atribuït també als reis Ptolemeu I Soter, etc
jocs nemeus
Atletisme
Competicions atlètiques i esportives celebrades, cada dos anys, el primer d’agost, a Nemea, en ocasió de les festes nemees (o simplement les Nemees), dedicades a Zeus Nemeu.
Constituïen una de les quatre festes nacionals dels grecs, al costat de les Olimpíades, les Pítiques i les Ístmiques Sembla que havien estat instituïdes per Hèracles, després d’haver abatut el lleó de Nemea un dels dotze treballs D’altres autors sostenen que foren instituïdes pels set herois de l’expedició contra Tebes per honorar el fill de Licurg, mort per una serpent La primera Nemea oficialment coneguda fou la del 574 aC Píndar immortalitzà aquests jocs amb onze epinicis Nemees escrits en honor dels vencedors
Mitologia grega i romana
Característiques del mite clàssic És difícil definir què és un mite Els qui ho han fet n’han donat diverses versions en les quals s’ajunten els mites, les llegendes, i, fins i tot, els contes populars En aquestes pàgines no es presenta una nova definició que, sens dubte, estaria molt lluny de donar llum a les ja existents, sinó que es defineix el mite a partir de les característiques que presenta Quan es fa el procés d’endinsar-se en els mites clàssics, el primer amb què es topa és amb la complexitat de la seva naturalesa, però no solament amb això els mites estan en contínua evolució i es…
altar

Altar d’una església cristiana envoltat d’arcs gòtics
Corel
Art
Religió
Monument elevat damunt del sòl, de pedra, de fusta o de metall, destinat als sacrificis cultuals (cruents o incruents) o bé a col·locar-hi imatges, cremar-hi encens o perfums, etc., segons el tipus de culte de les diverses religions.
L’altar és una de les característiques dominants de totes les religions des de les més primitives, considerat com un lloc privilegiat de contacte entre la divinitat i els homes ja existí a l’època prehistòrica en forma d’una taula de pedra o de fusta, per a posar-hi ofrenes o per a rebre-hi la sang de les víctimes dels sacrificis Les civilitzacions antigues del Pròxim Orient forneixen més documents A les tombes d’Egipte hom ha trobat taules d’ofrena de pedra, sovint amb graons Quan s’estengué el costum de consumir les ofrenes per mitjà del foc, l’altar esdevingué més gran Entre els pobles…
guerra de Troia

Miniatura del Roman de Troie
Història
Expedició bèl·lica dirigida pels aqueus o micènics contra la regió de la Tròade, a la costa de l’Àsia Menor, que finí, després del famós episodi del Cavall de Troia, amb la destrucció de la ciutat.
Entorn d’aquesta empresa florí un immens cicle de llegendes i nombrosos poemes cicle troià Dins el cicle llegendari grec, diverses obres els Cants Cipris , la Petita Ilíada , la Presa de Troia , de les quals han pervingut només uns resums escrits al segle V dC pel gramàtic Procle, forneixen dades abundoses sobre aquesta gesta Segons aquestes obres, la causa de la guerra fou la voluntat de Zeus, que volia alleugerir la terra de la seva excessiva població D’ací el judici de Paris —provocat pel mateix déu—, el rapte d’Helena i, com a conseqüència, la reacció fulminant dels…
Ida
Muntanya
Muntanya de l’illa de Creta (2 456 m), cèlebre per haver-se convertit en un lloc de culte a Zeus, car Rea l’hi amagà per salvar-lo de Cronos.