Resultats de la cerca
Es mostren 2522 resultats
Marcel Cazeilles
Medicina
Metge i poeta.
Graduat a Lió l’any 1931, feu carrera de metge militar i arribà a general S’especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l’hospital Robert Picqué de Bordeus fins el 1956, any en què passà al ministeri de la Defensa Nacional a París Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d’investigació dels serveis sanitaris de l’exèrcit 1961 i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses Conreà la poesia catalana i publicà, amb el pseudònim Joan la Cella , un recull de poemes en edició…
,
Mošé ben Yehošu‘a Narboní
Filosofia
Metge i filòsof jueu.
De família narbonesa establerta a Perpinyà Els anys 1348 i 1349 era a Cervera, i durant els avalots contra els jueus hi perdé una gran part de la seva biblioteca Posteriorment habità a Barcelona, a València, a Toledo i a Burgos, i des del 1358 a Sòria Es conserva un llibre de mística, un comentari bíblic, un tractat de medicina i dotze obres de filosofia, entre les quals els comentaris a ibn Ṭufayl, a Algatzell, a Averrois —comentari acabat a Perpinyà el 1344 i que fa allusió a l’ocupació del Rosselló per Pere III— i al Moré Nebukim de Maimònides —acabat el 1362, a Sòria, a punt…
Josep Maria Bosch i Masgrau
Medicina
Metge.
Realitzà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià el 1918 Exercí de metge a Gandesa fins el 1925 i un any després esdevingué cap del servei de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina Girona i fundà les infermeries Victòria Eugènia El 1927 inaugurà el dispensari antituberculós Sanatori Victòria Eugènia i hi introduí la vacuna antituberculosa BCG, juntament amb el doctor Lluís Sayé i Sempere Fou professor de clínica de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina 1941 i director del dispensari del Patronat Nacional Antituberculós 1941 També exercí de diputat provincial i…
Salvador Armendares i Sagrera
Medicina
Metge.
Fill de Salvador Armendares i Torrent Arribà a Mèxic, el 1939, amb la seva família Feu estudis de medicina a la Universidad Autónoma de México, on es llicencià i s’especialitzà en pediataria i genètica Exercí en diverses institucions hospitalàries de Ciutat de Mèxic com a pediatre endocrinòleg Residí a Anglaterra 1964-65, i a Oxford treballà al Population Genetic Research Unit del British Medical Research Council Fou cap del departament de genètica mèdica 1967 i de biologia de la reproducció 1968-77 a l’Instituto Mexicano del Seguro Social Publicà moltes obres, entre les quals…
Avram Hershko
Bioquímica
Químic israelià d’origen hongarès.
Es traslladà a Israel amb la seva família el 1950 i es doctorà en medicina a la Universitat Hebrea de Jerusalem el 1969 Actualment és professor distingit en la unitat de bioquímica de l’Institut Família Rappaport per a la Recerca en Ciències Mèdiques al Technion, Haifa Israel, on exerceix des del 1980 Al final de la dècada del 1970 i principi de la del 1980, treballà conjuntament amb Aaron Ciechanover i Irwin Rose al Fox Chase Cancer Center de Filadèlfia, als EUA Junts descobriren que en la degradació de proteïnes a l’interior de les cèllules hi té un paper clau la ubiqüitina Per…
Aaron Ciechanover
Bioquímica
Químic israelià.
Es doctorà en medicina al Technion, l’Institut de Tecnologia d’Israel, l’any 1981 Actualment és professor distingit en la unitat de bioquímica de l’Institut Família Rappaport per a la Recerca en Ciències Mèdiques al Technion de Haifa Al final de la dècada del 1970 i el principi de la del 1980, feu diferents estades al laboratori d’ Irwin Rose al Fox Chase Cancer Center de Filadèlfia, als Estats Units, on també coincidí amb A Hershko Treballant conjuntament, aquests tres investigadors descobriren el paper clau de la ubiqüitina, un polipèptid, en el procés de degradació de…
Ernst Florenz Friedrich Chladni
Música
Físic acústic alemany d’origen hongarès.
Estudià dret i medicina a Leipzig, però es decantà cap a la física i dedicà la seva vida a l’estudi del so Se’l considera un dels pares de l’acústica Destacà pels seus treballs sobre la transmissió del so i la seva velocitat a través dels cossos sòlids Recorregué Europa fent conferències sobre acústica, a més de demostracions públiques dels seus descobriments Inventà dos instruments, l’eufoni i el clavicilindre, variants de l’harmònica de vidre Els seus instruments i experiments despertaren admiració arreu del continent europeu i cridaren l’atenció de l’Acadèmia de Ciències de…
sindèmia
Medicina
Epidèmia en què coexisteixen dues o més malalties que interaccionen de tal manera que reforcen mútuament la morbiditat i letalitat respectives.
En les sindèmies no només intervé la combinació de més d’una malaltia en sentit estricte, sinó que també hi contribueixen factors socials i condicions de salut i vitals que n’incrementen la incidència i el nombre d’afectats Així, per exemple, l’existència d’àmplies franges de població d’edat avançada o amb índexs d’obesitat elevats en general més susceptibles i vulnerables a malalties i el grau de desenvolupament dels sistemes sanitaris són determinants en la incidència de casos i la seva gravetat El terme fou emprat per primer cop vers el 1990 per l’antropòleg de la medicina…
Jean Huré
Música
Compositor, organista, pianista i professor francès.
Estudià música a Angers i el 1895 anà a París per realitzar estudis de medicina i música Fundà una Escola Normal de Música 1910 i una Societat Mozart 1911 Després de la Primera Guerra Mundial viatjà fent concerts com a organista i pianista per Bèlgica, Holanda, Àustria, Romania, Turquia i Espanya Després de treballar com a organista a Saint-Martin-des-Champs, a Notre-Dame-des-Blancs-Manteaux, a Saint-Séverin i al Sacré-Coeur, el 1925 fou contractat com a organista de Saint-Augustin com a successor d’E Gigout El 1924 fundà la publicació periòdica "Orgue et les organistes" Els dots…
Hans Henkemans
Música
Compositor i pianista holandès.
Compaginà els estudis de medicina a la Universitat d’Utrech 1931 amb els de composició, sota el mestratge de Willem Pijper Posteriorment fou alumne de piano de George van Renesse Es donà a conèixer gràcies al seu Concert per a piano i cordes 1932, i el 1945 l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam estrenà la seva Passacaglia i Giga per a piano i orquestra, que el reputà com un dels compositors holandesos més sòlids Interessat en el tractament dels instruments solistes i de les estructures formals, del catàleg de la seva obra sobresurten el Concert per a violí i orquestra 1960 i…