Resultats de la cerca

S’inicià a la ràdio local i ingressà 1962 a Radio Nacional de España RNE per concurs d’oposició El 1968 es traslladà a Barcelona, collaborà en diferents programes i el 1973 es responsabilitzà de Protagonistas , programa que encara dirigí i presentà fins el 2013 Afectat per la Llei d’Incompatibilitats, deixà RNE 1982 i emeté el programa des de Ràdio Miramar de Barcelona per a la Cadena COPE i després 1987 des de la seva pròpia emissora, Ràdio Popular de Barcelona Fou amenaçat repetidament per ETA i patí algun intent d’atemptat El 1991 firmà amb la Cadena Onda Cero i creà la seva…

Estudià a les universitats d’Aquisgrà, Harvard i Göttingen, on el 1982 obtingué el doctorat L’any següent anà als Estats Units, on féu recerca al departament de genètica molecular de la Universitat de Texas, sota la supervisió de Michael S Brown i Joseph L Goldstein El 1986 s’incorporà també a l'Institut Mèdic Howard Hughes com a investigador Des del 2008 és professor a la Universitat de Stanford Ha estudiat el mecanisme dels neurotransmissors, especialment de les norepinefrines de les endorfines i les epinefrines, les lipoproteïnes de baixa densitat LDL i els processos de regulació del…

Estudià a l’Escola Normal Superior de París 1957-62 i a la Universitat de París El 1970 es doctorà en ciències físiques a la Universitat de París-Sud Orsay, on exerceix de professor des de 1976 Dirigeix, també, un laboratori comú entre el Centre Nacional de la Recerca Científica CNRS i el grup tecnològic francès Thales, que fundà el 1995 Des del 2004, és membre de l’Acadèmia Francesa de les Ciències Inicà les primeres investigacions en la física dels metalls i del magnetisme, i a mitjan dels anys 80, fou un dels pioners en l’estudi de nanoestructures magnètiques El 1988, en…

Estudià peritatge a l’Escola Industrial de Màlaga i posteriorment, a l’Escola de Periodisme El 1939 començà a treballar a Radio Nacional a Màlaga L’any 1945 s’installà a Madrid, i esdevingué cap del Departament de Realització d’emissores i, des del 1954, cap d’emissions de Radio Nacional de España Fou la veu més popular de la ràdio sota el franquisme, estretament vinculada a les retransmissions de futbol i taurines i als reportatges de Noticiarios y Documentales Cinematográficos NODO, ja que entre els anys 1947 i 1971 fou redactor locutor de NODO, que dirigí entre el…

Sense aconseguir-ho del tot, aplegà un sector del Front Nacional de Catalunya , una part del PSAN, el Collectiu Comunista de Catalunya, independents i nuclis nacionalistes radicals, i obtingué 45 000 vots, però no assolí cap escó ni llavors ni a les eleccions generals del 1982 D’estructura assembleària, reivindicà el dret d’autodeterminació en un marc confederal, es definí com a socialista i nacional-popular i englobà agrupaments ecologistes, feministes, gais, de joves, etc En foren figures representatives Jordi Carbonell, Josep MEspinàs, Magda Oranich, Avellí Artís…

El 1975 formà el grup els Germans Poltrona, amb Claret Papiol Fundador del Circ Cric , iniciativa que tingué el suport de Joan Brossa, Joan Miró i Charlie Rivel, del qual la crítica el considera lògic successor, després d’una primera etapa 1981-82 en què feu gires amb aquest grup, el consolidà a partir de la creació del CRAC Centre de Recerca de les Arts del Circ l’any 1997, i n’ha continuat al capdavant, com a centre de les seves activitats Entre altres iniciatives, dirigí també el primer Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat 1984, muntà el grup musical Bandaclowns…

Fill d’una família de polítics el seu pare havia estat president de l’estat en 1941-48, i la seva mare, ambaixadora a Ciutat de Mèxic, nasqué i visqué fins als nou anys a Nicaragua a causa de l’exili dels seus pares Llicenciat en dret, es dedicà de molt jove a la política i ingressà al Partido de Unificación Nacional, partit que abandonà el 1975 Sota la presidència de Rodrigo Carazo, en 1978-80 fou ministre d’afers exteriors El 1983 fundà el Partido de la Unidad Social Cristiana PUSC, que liderà El 1990 fou elegit president de Costa Rica Durant el seu mandat 1990-94 liberalitzà l’economia i…

Estudià a València amb L Magenti, a París amb V Perlemuter i a Viena amb A Brendel Ha estat premiat en el Concurs GB Viotti de Vercelli, el Concurs Internacional de Piano de Jaén, el Concurs Internacional de Piano Alfred Casella a Nàpols i el Concurs Pianístic Internacional Ettore Pozzoli a Seregno Ha actuat amb l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’Orquestra Simfònica de la RTVE, l’Orquestra Nacional de França, la Simfònica de Londres i l’English Chamber Orchestra, entre d’altres Amb aquesta darrera enregistrà un CD dedicat a J Turina i M de Falla Darrerament ha tocat…

Fou deixeble d’A Malawski a l’Escola Superior de Música de Cracòvia 1948-51 i de B Khajkin al Conservatori de Leningrad 1951-53 Treballà també com a assistent de J Mravinskij en l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, fins el 1956 Després d’ampliar la seva formació a Praga amb E Kleiber i B Walter, en 1956-58 dirigí al Teatre Bol’šoj de Moscou, i després treballà amb T Serafin a Itàlia Entre el 1959 i el 1962 fou titular de l’Òpera Nacional de Varsòvia El 1966 fou nomenat director principal de l’Òpera Nacional Danesa, i començà a actuar per Europa com a director…

Estudià violí al Conservatori de Viena i el 1956 ingressà en l’Orquestra Filharmònica de la mateixa ciutat, en la qual fou violí solista Dos anys més tard fundà el Weller Quartet 1958-69 A partir del 1966 començà a estudiar direcció d’orquestra amb Karl Böhm i Horst Stein El 1968 debutà com a director amb l’Orquestra Filharmònica de Viena i poc després començà a dirigir a l’Òpera de Viena El 1973 actuà al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Londres a la capital britànica El 1988, també a Londres, dirigí la primera interpretació de la reconstrucció feta per Barry Douglas de l’únic moviment…