Resultats de la cerca
Es mostren 2807 resultats
música electroacústica
Música
Música que utilitza mitjans electrònics com a font sonora, i també per a la transformació i reproducció del so.
L’electroacústica és una part de la física que estudia els mètodes i els instruments elèctrics per a la producció, la detecció i la mesura de les vibracions sonores En el món musical del 1959, l’expressió música electroacústica s’utilitzà per a aplegar diversos noms referits a músiques experimentals que tenien com a element comú el magnetòfon D’aquesta manera, s’agruparen sota un mateix nom la música concreta, la música electrònica i la tape music música per a magnetòfon establerta a la Universitat de Columbia, a Nova York La primera obra electroacústica fou Gesang der Jünglinge 'El cant…
música de Sardenya
Música
Música desenvolupada a Sardenya.
Música culta Vegeu Itàlia Música popular Sardenya constitueix un territori amb tradicions musicals i trets estilístics diferents dels de les altres regions italianes, encara que no es pot parlar d’una total absència d’elements comuns El més destacat de la seva música és la gran difusió de cants polifònics de tradició oral, en una multiplicitat d’estils característics de determinades àrees Aquest patrimoni musical es pot dividir en dos grans grups segons el caràcter -religiós o profà- dels textos El repertori profà, amb textos satírics o d’amor, és cantat per diversos tipus de conjunts vocals…
tapa
Indústria tèxtil
Terme d’origen polinesi utilitzat a Occident per a designar una mena de tela feta amb la superfície interior de l’escorça d’algunes plantes, com la morera de paper, l’arbre del pa i diverses menes de ficus.
L’escorça és batanada amb una maça especial i tractada amb substàncies adhesives Un cop assecat, hom el decora amb motius pintats o estampats serveix per a vestits, sacs, cortines, etc Estès per la Polinèsia, Melanèsia i Indonèsia, és conegut també a l’Àfrica, a la regió dels llacs i entre els pigmeus
soul
Música
Terme (que significa ‘ànima’) utilitzat pel folklore negre americà de mitjan anys cinquanta per indicar, originalment, una forma musical d’expressió aspra i poc polida, amb predomini de l’emotivitat sobre l’academicisme i l'intimisme de les lletres.
Popularitzat uns anys després com a fórmula estètica característica dels artistes negres nord-americans procedents del spiritual , del blues i del rhythm-and-blues , assolí una gran força cap a mitjan decenni dels seixanta amb la incorporació de diversos músics de relleu com Aretha Franklin, Otis Redding, etc
bisulfit
Alimentació
Additiu alimentari (bisulfit sòdic, bisulfit potàssic, metabisulfit sòdic i altres derivats del diòxid de sofre) utilitzat com a conservador i antioxidant en vins, derivats de fruita, glucosa líquida, productes de pastisseria, confiteria i forneria, galetes i certs derivats carnis.
En dosis autoritzades i controlades el seu ús és segur en productes vegetals, però discutible en productes carnis destrueix parcialment la vitamina B 1
mètode de Hajnal
Sociologia
Demografia
Procediment demogràfic utilitzat per a calcular l’edat mitjana al primer matrimoni quan no es coneixen les edats de les persones que es casen, però es disposa, en canvi, de la proporció de solters dels diferents grups d’edat.
Aquest mètode pressuposa, entre altres coses, que tots els primers matrimonis tenen lloc entre els 15 i els 50 anys d’edat
barra
Matemàtiques
Rectangle utilitzat per a visualitzar la dependència entre dues dades estadístiques en què la base s’associa a una de les variables i l’altura a l’altra; el conjunt de barres determina un gràfic de barres o histograma.
deuterus
Música
Terme derivat del grec deúteros, que vol dir ’segon', utilitzat antigament per a designar el mode basat en la segona de les quatre finales o tòniques (re, mi, fa i sol) del sistema dels vuit modes eclesiàstics o gregorians.
El deuterus authenticus corresponia al tercer mode, també anomenat frigi , i el deuterus plagalis , al quart mode o mode hipofrigi
rocòdrom
Rocòdrom de Sant Cugat del Vallès
CM SANT CUGAT / JOSEP MARIA CASAJUANA
Escalada
Estructura artificial similar a una paret d’alta muntanya que està proveïda de preses i de vies que tenen un grau de dificultat tècnica divers, utilitzat sobretot per a entrenar-s’hi i també per a fer-hi competicions.
el Sequial
Agronomia
Construcció i obres públiques
Antic vall de desguàs de Sueca (Ribera Baixa) que, a les acaballes del s. XV, fou utilitzat per a recollir les aigües sobrants de la séquia Major obtingudes per la Universitat de Sueca per privilegi d’Alfons el Magnànim del 1457.