Resultats de la cerca
Es mostren 16978 resultats
surera
alzines sureres
© MC
Indústries forestals
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les fagàcies, de fins a 20 m d’alt, d’escorça amb molt de suro, de fulles ovals, lleugerament sinuatodentades, endurides i tomentoses pel dessota, de flors masculines en aments i flors femenines aïllades o en petits grups, i de fruits en gla.
Es fa sobre substrats silícics, en zones de clima marítim humit, a la regió mediterrània occidental De les sureres és tret el suro, en pannes, amb eines apropiades, en torns de 8 a 10 anys se n'origina una important indústria
tossal d’Engrilló
Cim
Cim (1.073 m alt.) dels municipis d’Horta de Sant Joan i Prat de Comte (Terra Alta) i Paüls (Baix Ebre) que separa en dos el Montsagre, contrafort septentrional dels ports de Tortosa o de Beseit: el Montsagre de Paüls, al NE, i el Montsagre d’Horta, al SW.
noguera
Noguera
© Xevi Varela
Botànica
Tecnologia
Agronomia
Arbre caducifoli monoic, de la família de les juglandàcies, que pot arribar a fer 30 m d’alt, d’escorça llisa i grisa, de fulles alternes imparipinnades, de flors masculines en aments pènduls i flors femenines solitàries o en petits grups i de fruits, les nous, drupacis i comestibles.
Oriünd dels Balcans, és conreat o naturalitzat en una gran part d’Europa La fusta és molt estimada en ebenisteria Brots de fulles de noquera © Xevi Varela
nespler
Nespler
Leonora (Ellie) Enking (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre caducifoli, a vegades espinós, de la família de les rosàcies, de fins a 6 m d’alt, de fulles lanceolades, més o menys pubescents, i enteres o serrulades, de flors blanques i solitàries, i de fruits, les nesples, bruns, piriformes o arrodonits, i comestibles un cop madurs.
És originari de l’Europa sud-oriental, però es troba conreat i subespontani a l’Europa central i occidental
neret
Neret
Apollonio Tottoli (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbust de la família de les ericàcies, de 40 a 120 cm d’alt, de fulles persistents, alternes, oblongues, enteres i coriàcies, verdes a l’anvers i recobertes d’esquames rubiginoses al revers, de flors d’un vermell rosat viu, agrupades en raïms, i de fruits capsulars petits.
Es troba als Pirineus, en matolls i boscs de pi negre de l’estatge subalpí
nabinera
Nabinera
Ghislain118 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les ericàcies, de 20 a 50 cm d’alt, de rizoma reptant, de branques cantelludes, de fulles caduques, ovades, agudes, serrulades i verdes brillants, de flors d’un verd pàl·lid rosat, solitàries o geminades, i de fruits bacciformes, rodons, de color negre blavós, mengívols.
Creix en matolls i boscs de l’alta muntanya
marquesat de Campmany
Història
Títol jurisdiccional creat el 1798 a favor de Marià Ignasi de Sabater Meca i de Vilanova sobre la baronia de Campmany, a l’Alt Empordà, pertanyent als Satorra fins que passà als Vilanova, senyors d’Esparreguera, vers el 1518, i als Sabater, senyors de Vergós, a mitjan s XVIII.
caixa xinesa
Caixa xinesa procedent de Pequín
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió, de so indeterminat, que consisteix en un bloc rectangular de tec de 15 a 20 cm de llarg, 6 a 10 cm d’ample i 4 a 7 cm d’alt, amb una o dues escletxes longitudinals, que es percut amb una baqueta, generalment de fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Té els seus orígens en les campanes budistes d’oració de la Xina, el Japó i Corea, i, pel fet de formar caixa de ressonància, es podria considerar de so determinat si no fos per la poca durada i l’elevat percentatge de soroll Usat inicialment en la banda de jazz , aquest instrument de so estrident i buit apareix ocasionalment a l’orquestra des de la segona dècada del segle XX En pedagogia musical és molt conegut perquè forma part de l’instrumentari Orff
Castelló de la Plana
Municipi
Municipi de la Plana Alta, estès entre la mar i els últims contraforts del Sistema Ibèric.
La part interior del terme, muntanyosa, comprèn bàsicament formacions mesozoiques, triàsiques i cretàcies, les quals constitueixen les muntanyes del desert de les Palmes, que s’estenen en direcció NE-SW, paralleles a la costa fins a la vall del riu Sec de Borriol, que recull les aigües del vessant de ponent L’altitud màxima és la roca Blanca 628 m alt, al límit entre Castelló, Benicàssim i Borriol, a l’extrem NE la part meridional de les muntanyes és bastant més suau el Collet i les serretes de la Magdalena no arriben als 200 m alt El glacis del piemont davalla suaument des d’una altura de…
Santa Margarida (Palafrugell)
Art romànic
Situació La capella de Santa Margarida, anomenada també Sant Ponç de Vilarnau, és al centre del veïnat d’aquest mateix nom, format per cinc masies al cim d’un pujol, situat a 1,2 km de la vila de Palafrugell Altres cases una mica separades d’aquest nucli també formen part del veïnat Mapa 335M781 Situació 31TEG142397 Per arribar-hi cal seguir la “carretera vella” de Palafrugell a Calella i Llafranc, que era la que hom utilitzava fins que fou construïda una autovia moderna En arribar al punt on la paret de tanca del jardí de can Borrall —el casal més gran del lloc— és parallela a la carretera,…