Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià a les universitats de Barcelona 1386-91, de Lleida 1391-95 i de París 1395-1408, on explicà lletres sagrades Des del 1403 fou canonge de la seu de Barcelona, i des del 1407, rector de Santa Maria del Pi El 1408 era conseller i promotor reial, i intervingué, a partir del 1415, en el problema de la successió de la corona a favor de Ferran d’Antequera i en la liquidació del Cisma d’Occident També dugué a terme eficaces gestions per a la sostracció a l’obediència de Benet XIII El 1417 intervingué en el concili de Constança, on, digueren, obtingué tres vots per a…

De família menestral, estudià a l’acadèmia de Sant Carles, on a quinze anys guanyà el primer premi de la primera classe de pintura L’any 1789 fou pensionat per l’Acadèmia per anar a Madrid a estudiar a l’acadèmia de San Fernando Allà tingué com a principal mestre el valencià Marià Salvador Maella, professor influent, que li transmeté l’estil de Mengs Tornà a València el 1794, i, amb la seva precocitat habitual, fou nomenat successivament acadèmic de mèrit, tinent de director i director de pintura de l’Acadèmia de Sant Carles 1801 L’any següent fou nomenat —a títol nominal— pintor…

Bernat Cotoner , el primer de qui hom té notícia, comprà una gran alqueria a Valldemossa el 1363 El seu net Nicolau Cotoner i Genovard tingué tres fills Nicolau, Bernat i Gabriel Cotoner i Saguals , fundadors de les tres línies del llinatge, que començà a adquirir importància amb el besnet de Nicolau Cotoner i Saguals, Antoni Cotoner i Vall-llobar , ciutadà honrat i jurat de Mallorca, comissionat prop de Felip II per sollicitar la creació de l’audiència de Mallorca concedida el 1571 i armat cavaller pel rei el 1572 En fou fill Bernat Lluís Cotoner i Ballester mort el 1641,…

Llicenciat en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona el 1997 Treballà com a ajudant de direcció de Sergi Belbel i de Rosa Novell El 1998 dirigí Els fusells de la mare Carrà , de B Brecht, i el 1999 presentà al Festival Grec Jordi Dandín , de Molière Posteriorment, dirigí nombrosos muntatges, entre els quals destaquen Tartuf, o L’impostor , de Molière 2000 Enric IV , de L Pirandello 2001 Primera història d’Esther , de S Espriu 2007, o El cercle de guix caucasià , de B Brecht 2008, entre molts altres El 2002 creà a Barcelona La perla 29, un espai per a la…

Com a pràctica científica fou iniciada per Edward Jenner, que emprà la inoculació de limfa d’animals infectats de vaccí per a evitar la verola en éssers humans 1796 El seu mètode fou divulgat pel francès Moreau de la Sarthe, per l’italià Luigi Sacco i pels alemanys Huefeland i Heim, entre altres Louis Pasteur utilitzà gèrmens amb virulència atenuada per tal de prevenir o de guarir les infeccions causades per ells, i tingué èxits ressonants tant en el cas del carboncle 1881 com en el cas de la hidrofòbia 1885 Tot i que no s’havia interessat pel vaccí ni per la verola, el seu mètode recordava…

A Catalunya, el billó aparegué al segle XI, sota Ramon Berenguer I, per la necessitat de donar cos a monedes de contingut d’argent molt petit entorn dels 0,30 grams entre els segles XI i XIV dins un mercat on circulava en exclusiva la moneda-valor El percentatge de plata que inicialment fou del 50%, anà disminuint al llarg del segle XII i sota Jaume I era només d’un 16,5%, cosa que, juntament amb algunes emissions fraudulentes de coure argentat, despertaren una forta oposició i obligaren a retornar a una millor llei Fou creat, així, el diner de tern amb un 25% de plata, percentatge que es…

Fill de Pera Roitg i Sibilia Callis, senyora útil del mas el Callís d’Orís Osona, on probablement nasqué malgrat que el costum el fa de Vic, potser perquè ell deia que era vigatà, ja fos perquè visqué en aquella ciutat o perquè probablement ningú hagués sabut on era el petit llogarret d’Orís Estudià dret  a la Universitat de Tolosa  de Llenguadoc i a Lleida, on es doctorà Exercí d’advocat a Tolosa de Llenguadoc i, a Catalunya, a Vic i a Barcelona durant trenta anys Fou conseller i advocat fiscal dels reis Martí I, Ferran I, que l’armà cavaller, i Alfons IV de Catalunya-Aragó En…

El castell de Caramanh és situat al cim d’una petita elevació al vessant de la qual nasqué el poble de Caramanh, no gaire lluny de l’Aglí Tot i que hi devia haver una fortificació anterior, l’actual, de forma quadrangular, és probablement obra del segle XIV La seva unitat ja va ser trencada al segle XIX amb la subdivisió del conjunt en diversos habitatges A partir d’aquest castell es formà la vila medieval, que havia estat antigament fortificada els seus límits foren dictats pels imperatius del relleu, i això explica la forma allargassada del nucli antic del poble actual, que segueix l’eix…

El cinquè príncep, Filippo Carlo Antonio Spinelli e Sabelli mort el 1725, fou lloctinent del Regne de València

El 1494 aquest el renuncià en el seu germà el rei Alfons II, que el concedí a Jofré de Borja arran del seu matrimoni amb la seva filla natural Sança d’Aragó, i des d’aleshores s’anomenà Jofré Borja d’Aragó El 1643 passà dels Borja d’Aragó als Idiáquez de Butrón, ducs de Ciudad Real, i el 1712, als Pimentel, marquesos de Taracena, que el tingueren fins el 1728, que, en extingir-se tota la descendència de Jofré, revertí a la corona, tot i que els ducs de Gandia, des d’aleshores, s’intitularen prínceps de Squillace