Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava dins el clos del castell de Sentfores Encara que fos una capella castellera, tingué funcions de sufragània L’església és documentada l’any 1151 en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Sentfores, en el moment en què el bisbe Pere de Redorta uní a la parroquial de Sant Martí les sufragànies de Sant Pere de Sentfores i de Santa Cecília, tal com tenia en temps antic No sabem quan es produí la desaparició del culte a l’església de Sant Pere, únicament que el 1687 quan el bisbe Antoni Pasqual visità l’església parroquial ja no esmenta l’església…

Les restes d’aquest castell, avui pràcticament desaparegut, es troben en un replà del serrat de les Agudes, a uns deu minuts del torrent de l’Olla, seguint una pista que surt de la proximitat d’Adraén Les notícies històriques sobre aquesta fortificació són abundants des del segle X, tot i que presenten alguns problemes d’identificació El castell es trobava a la frontera entre els termes d’Adraén —del vescomtat de Castellbò— i Ortedó, tal com apareix en el Spill… En principi fou una possessió dels comtes d’Urgell Ermengol VII el va donar al bisbe d’Urgell el 1159 Ben poca cosa…

És l’antiga església filial de Sant Hilari Sacalm i durant un temps parròquia independent Es troba prop de la riera d’Osor o de la Font Picant, uns 3 km aigua avall de la població de Sant Hilari, entre la riera i la carretera “ Santa Maria de Manzulino ” és documentada des del 1038 amb el mateix nom és citada en les tres llistes de parròquies de la diòcesi de Vic, anteriors al 1150, com a filial de Sant Hilari Fou parròquia independent, entre el segle XIII i mitjan segle XIV, i de nou a partir del 1878, en erigir-se una església nova la vella va quedar com a santuari És un edifici rectangular…

L’actual santuari de la Mare de Déu de la Penya és situat als vessants de la penya del Morral, a la vila de Graus El seu origen cal cercar-lo al segle XII quan els monjos del monestir sobrarbès de Sant Victorià d’Assan, senyors jurisdiccionals de Graus des de la darreria del segle XI, fundaren la parròquia de Santa Maria de Graus, la qual elevaren ben aviat a la categoria de priorat Segons indica M Iglesias, aquest priorat era servit per tres monjos amb els títols de prior, sagristà i vicari, els quals eren nomenats directament per l’abat de Sant Victorià d’Assan Al segle XVII el…

Feu estudis de música amb el seu pare, que era organista De ben jove es traslladà a Barcelona, on treballà com a violinista al Teatro del Circo Se’l documenta també com a músic de diferents cafès, com ara Las Delicias El 1873 emigrà a Buenos Aires segons algunes fonts, però, el mateix any feu un viatge d’estudis a París El 1876 començà l’edició de l'"Àlbum Musical Hispanoamericano", una revista en la qual publicà diferents obres de saló El 1883 compongué l’òpera Gualterio , estrenada aquell mateix any al Teatro Colón de Buenos Aires Escriví també l’òpera Marangor i les sarsueles…

Estudià teologia a Copenhaguen, on s’installà definitivament després d’una estada decebedora a Berlín Un modest però suficient patrimoni familiar li permeté dedicar-se plenament a fer d’escriptor Tot i deixar ben dit que el sensible només neix amb la diferència que el cristianisme genera entre aquest i l’intelligible l’espiritual, la idea, Kierkegaard intentà pensar un sensible pur, abstret de la diferència que el constitueix Aquest és el contingut paradoxal que donà a la música i que reconegué entusiasmat com el tema mateix del Don Giovanni de WA Mozart Precisament perquè el…

Educat a la Berkhamstead School, el 1941 entrà a formar part de la plantilla del Daily Telegraph  a Manchester, publicació de la qual fou el crític musical a partir del 1950, editor 1960-86 i crític musical adjunt 1986-2005, càrrec que també ocupà a  The Sunday Telegraph 1989-2005  La seva recerca se centrà en la vida i les institucions musicals del nord d’Anglaterra, i en les seves obres mostrà una gran habilitat per a combinar l’erudició amb l’agilitat narrativa d’un periodista El seu llibre més important és The Hallé Tradition 1960, una investigació molt ben documentada per a…

Els seus límits són molt distorts per la pressió dels vents solars electrons i protons emesos pel Sol, de manera que en el costat del Sol la magnetopausa és a uns 6400 km i el camp magnètic és molt intens, i, per contrast, a la banda oposada, la magnetosfera es perd en l’espai i forma una cua magnètica d’uns 6400000 km La magnetosfera és composta pels electrons i protons del vent solar i de la radiació solar captats pel magnetisme terrestre Gràcies als satèllits, des del 1958 hom distingeix dins la magnetosfera dues anelles de radiació forta, dites cinturons de radiació de Van Allen, cap als…

Estudià les primeres lliçons de violí amb la seva mare, i posteriorment fou alumna de George Enescu Aparegué en públic per primera vegada a set anys, i quan en tenia nou fou convidada com a solista en un concert amb l’Orquestra Colonne, dirigida per G Pierné Es perfeccionà amb Carl Flesch a Bèlgica A quinze anys fou guardonada amb el primer premi del Concurs Wieniawski de Varsòvia Ben aviat assolí fama internacional amb diverses gires de concerts, interrompudes durant la Segona Guerra Mundial El 1943 F Poulenc li dedicà una sonata Prosseguí la seva carrera després de la guerra…

Fill gran dels pintors francesos Lucien Fontanarosa i Annette Faive-Fontanarosa Estudià al Conservatori de Música de París amb Lien Talluel i fou distingit amb un primer premi 1959 Ben aviat començà a ser guardonat en els concursos internacionals més prestigiosos Niccolò Paganini de Gènova, Fritz Kreisler a Lieja i George Enescu de Bucarest Inicià una carrera com a concertista i parallelament fou violí solista de I Virtuosi di Roma i de l’Orquestra Nacional de França, entre el 1976 i el 1985 Amb els seus germans Renaud , violoncellista, i Frédérique , pianista, formà el Trio…