Resultats de la cerca

Estudià música a Heidelberg i Leipzig Es doctorà en filosofia a Leipzig i el 1880 debutà com a pianista a la Gewandhaus Aviat, però, reorientà la seva carrera cap a la direcció i fou sollicitat per a dirigir a Zuric, Salzburg, Brno i Graz, ciutats on obtingué èxits notables El 1896 fou contractat com a director del Deutsches Landestheater de Praga, després de diverses actuacions com a mestre de l’Òpera de Berlín Especialitzat en l’obra de R Wagner, es presentà en diversos teatres d’òpera germànics amb obres d’aquest compositor Entre el 1894 i el 1911 dirigí els festivals de música de Silèsia…

Estudià al Conservatori d’Estrasburg i perfeccionà la disciplina de direcció d’orquestra al Mozarteum de Salzburg Organista titular de la catedral d’Estrasburg, els primers anys de la seva carrera els dedicà a aquest instrument El 1975 fou nomenat assistent d’Alain Lombard en l’Orquestra Filharmònica d’Estrasburg Del 1989 al 1995 estigué al capdavant de l’Orquestra de Bretanya Ha estat convidat a dirigir les orquestres més importants de França i en teatres com l’Òpera de París, el Liceu de Barcelona, el Regio de Torí o la Monnaie de Brusselles Destacat director d’òpera…

Nen prodigi, inicià els estudis musicals al Conservatori de Bolonya A dotze anys fou distingit amb el diploma de l’Accademia Filarmonica de Bolonya, on destacà com a intèrpret de piano Es perfeccionà als conservatoris de Parma i París Durant la Segona Guerra Mundial s’establí a Suïssa, on fixà definitivament la seva residència Collaborador habitual de la Ràdio de la Suïssa Italiana des del 1948, hi feu programes radiofònics interpretant música per a clavicèmbal i piano, i també programes sobre literatura Parallelament a aquesta activitat, desenvolupà una carrera de concertista…

Estudià música amb la seva mare, Cecilia Roesgen-Liodet, cantant i pianista Continuà els estudis al Conservatori de Ginebra i fou deixeble de composició d’Ernest Bloch Posteriorment es traslladà a París, on inicià els estudis de clavicèmbal després d’abandonar els de piano Fou professora del Conservatori de Ginebra des del 1915 fins al 1926 Més tard tornà a París, on fixà la seva residència Tan important com la carrera de concertista fou la de compositora, àmpliament desenvolupada des del final de la dècada del 1920 La seva producció inclou nombroses composicions per a…

Encara adolescent, començà a actuar com a solista de piano als cabarets de Harlem Al principi dels anys vint ja havia desenvolupat el seu estil i compost algunes de les seves peces més cèlebres, com ara Keep off the Grass i Carolina Shout , que gravà el 1921 Després enregistrà molts discos acompanyant cantants de blues , com Bessie Smith i Ethel Waters, mentre componia per a revistes musicals La seva carrera com a intèrpret es revitalitzà al final dels anys trenta, arran de les gravacions que efectuà amb Tommy Ladnier, i es mantingué actiu fins a la meitat de la dècada dels quaranta Johnson…

Estudià al Conservatori de Filadèlfia i a la Juilliard School de Nova York, centre en el qual fou alumne d’Olga Samaroff L’any 1941 guanyà el Concurs Internacional de la Fundació Walter W Naumburg, fet que li permeté debutar a Nova York aquell mateix any Inicià una carrera internacional, amb un repertori molt ampli però amb dedicació especial a la música del segle XX Entre les obres més interpretades per Kapell figuren el Concert per a piano i orquestra , d’A Khačaturjan, i el Concert per a piano número 1 , de D Šostakovič A Copland li dedicà la Fantasia per a piano Enregistrà…

Es formà musicalment al Conservatori de Brno, on estudià amb Leós Janácek, de qui més endavant enregistrà tota la música per a piano Entre el 1928 i el 1929 continuà els seus estudis a Praga amb V Kurz i J Suk i el 1932 anà als Estats Units per estudiar amb el pianista A Schnabel A partir del 1940 visqué als EUA, on, a part de la seva carrera concertística, es dedicà a impartir classes a la Juilliard School de Nova York Com a pianista es dedicà a la difusió de la música contemporània Així, per exemple, presentà la Sonata per a violoncel i piano núm 1 de BJ Martinu i alguns dels…

A cinc anys la seva residència quedà fixada a Barcelona, ciutat on vivia el seu oncle Francesc Cardona, capellà i organista de l’església de Sant Francesc de Paula Fou un dels deixebles destacats del gran pianista JB Pujol El 1880 aparegueren diverses ressenyes sobre els seus primerencs èxits concertístics en periòdics com "El Diluvio " i "El Bien Público" La seva carrera continuà acompanyada sempre per l’èxit de públic i crítica, camí que tingué com a moment culminant el recital que realitzà a París el 1893 El 1894 obtingué una plaça de professor de piano a l’Escola Municipal de…

A vuit anys ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixebla de JB Pellicer i de Joan Lamote de Grignon L’any 1911 es desplaçà pensionada a Brusselles, on amplià estudis amb Wouters, i on aconseguí el primer premi de piano del conservatori Després de debutar a la capital belga, el 1914 tornà a Barcelona, ciutat on dugué a terme una important carrera concertística que la menà a actuar amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i en els cicles de l’Associació de Música de Cambra Des del 1925 oferí programes de divulgació musical a Ràdio Barcelona L’any 1925 creà la…

Filla de pare d’origen polonès, dugué a terme una destacada carrera concertística, especialment durant els anys quaranta i cinquanta Debutà a set anys i fou alumna de l’Acadèmia Marshall L’any 1940 actuà al Casal del Metge i el 1941 ho feu al Palau de la Música Catalana Posteriorment tocà a Madrid i Sant Sebastià, i inicià una trajectòria concertística fonamentalment realitzada a l’Estat espanyol A Madrid, fou professora de l’Escuela Superior de Canto Presidí la secció espanyola de la Societat Internacional de l’Educació Musical 1977 i és autora dels assaigs Música para las aulas…