Resultats de la cerca
Es mostren 90652 resultats
el Puntal dels Llops
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal d’Olocau (Camp de Túria).
És un petit nucli de 650 m 2 , situat sobre un esperó rocós als estreps meridionals de la serra de la Calderona, en un indret de considerable valor estratègic Era protegit per una muralla, conservada en una alçada de 4 m, a l’interior de la qual hi havia disset habitacions, distribuïdes a banda i banda d’un únic carrer central Els edificis no semblen haver estat habitats per unitats familiars, sinó que el lloc probablement fou ocupat per una guarnició militar
Sant Julià dels Garrics
Església
Església del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), a l’W de Sisquer, a la dreta del riu de Bona, afluent per la dreta del riu de la Vansa.
Possiblement la seva situació es pot identificar amb el lloc dit antigament Pera o Sant Julià de Pera És un edifici romànic d’una nau, capçada per un absis semicircular, i és ornamentada exteriorment amb lesenes i arcuacions llombardes
Sant Nicolau dels Pontells
Medicina
Antic hospital situat a 1 626 m alt., al vessant ribagorçà del port de Viella, a tocar de la boca meridional del túnel de Viella, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran).
Fou fundat el 1192 per disposició del rei Alfons II, que li concedí terres i immunitat Era regentat per un sacerdot i uns donats El 1570 passà a ésser propietat de la vila de Viella per confirmació de les corts de Benavarri El reglament de l’hospital preveia que tothom que hi arribés tenia dret a aigua, sal i vinagre i a un seient prop del foc Hi havia també llits per als malalts, però era més hostal que no pas hospital Estigué en ús, bé que secularitzat al darrer segle, fins a l’obertura del túnel, l’any 1948 És format per l’església, refeta al s XVIII, l’hostal, els corrals i…
Okrug Autònom dels Txuktxis
Divisió administrativa
Okrug autònom de l’oblast’ de Magadan, a Rússia.
La capital és Anadyr’ 7 703 h 1970 S'estén des de l’estret de Bering fins a la conca del riu Kolyma i des de l’oceà Àrtic fins a la mar de Bering De terreny muntanyós, és ocupat per diverses serralades, algunes de les quals són paralleles entre elles, de direcció NW-SE la serralada Gydanskij o Kolymskij travessa, però, la regió de SW a NW L’únic sector pla és constituït per la conca de l’Anadyr’, entre la península de Čukotsk i la serralada de Kor'aks El riu desemboca en un entrant de la mar d’Anadyr’, on hi ha l’únic nucli important, Anadyr’ La vegetació és la tundra El clima, extremament…
tuc dels Tres Comtes
Cim
Cim (2 675 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, que separa el Pallars Sobirà (terme d’Alt Àneu) de Coserans, a l’E de coma Gireta, que limita amb la Vall d’Aran.
la Torre dels Domenges

Església de Santa Quitèria
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Plana Alta, envoltat del de Vilanova d’Alcolea (o d’En Domènec), al corredor prelitoral, a l’eix tradicional de comunicacions paral·lel a la costa, just a ponent de l’antic traçat del camí de Castelló de la Plana a Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat).
El sector de ponent és accidentat pels contraforts de la serra de Penya-roja, prolongació de la serra d’en Galceran Les aigües són drenades pel barranc de Penya-roja, afluent de la rambla de les Coves El 10% de la superfície total és improductiva Al secà hom conrea 270 ha, dedicades sobretot a cereals, oliveres i, més modernament, ametllers L’horta ocupa una extensió de 7 ha El poble 248 h agl 2006, torratins 306 m alt, és situat sobre la riba esquerra del riu Sorgí al voltant d’una fortificació que dominava el pas del camí ral De l’església parroquial Santa Quitèria depèn el santuari de la…
Can Ràfols dels Caus
Veïnat
Veïnat del municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), a l’E d’Avinyó Nou.
les Alqueries dels Pollastres
Veïnat
Veïnat del terme municipal de Xirivella (Horta del Sud) situat prop del terme de Picanya.
l’Alqueria dels Frares
Despoblat
Despoblat de l’antic terme de Rebollet (Safor), agregat el 1562 a l’Alqueria de la Comtessa.
Era un lloc de moriscs, habitat per 36 famílies el 1609, l’any de llur expulsió