Resultats de la cerca
Es mostren 32638 resultats
postmenopàusic | postmenopàusica
Medicina
Que ocorre després de la menopausa, en el període del climateri, en què l’organisme es va adaptant a les noves circumstàncies hormonals determinades pel cessament de la funció endocrina ovàrica.
reacció oscil·lant
Química
Tipus de reacció en què, després de formar-se, els productes transformats tornen a l’estadi de reactius, els quals al seu torn tornen a donar els productes i, així, successivament.
La més coneguda és la de Belousov-Zhabotinski Actualment, hom en coneix una trentena, que es caracteritzen pel període durada i l’amplitud diferència entre la concentració màxima i la mínima En una reacció oscillant hom pot distingir dues etapes fonamentals En la primera són obtinguts els productes que seran reactius en la segona Els productes de la segona han d’ésser equivalents als reactius de la primera, per a continuar l’oscillació és el procés anomenat autocatàlisi
Partit Socialista Oportunista
Partit polític
Partit fundat el 1891 a Barcelona a partir de la Federació de les Tres Classes de Vapor després de fracassar la fusió amb el PSOE en el Partit Democràtic Socialista Obrer.
Era un partit possibilista, partidari de les reivindicacions immediates, que seguia la línia ideològica tradicional d’ El Obrero El líder fou Josep Pàmies i els membres del comitè central foren Antoni Llardell, Leandre Palència, Benigne Huguet, Josep Ferràndiz, Rossend Pich, Antoni Sagués, Ramon Pujol, Joan Vidal, Artur Guardiola i Miquel René La decadència a partir de 1891 de les Tres Classes de Vapor acabaria provocant també el del partit, que es dissolgué el 1916
Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès
Partit polític
Partit constituït a Lés (Vall d’Aran) pel Partit Democràtic Aranès per tal de concórrer a les eleccions locals de 1995 després de trencar la seva coalició amb Unión Democrática Aranesa.
Està integrat dins de Convergència Democràtica de Catalunya En les eleccions al Consell General de 1995 es presentà amb el nom de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès Assolí 1469 vots 34,8% Està liderat per Carles Barrera elegit Síndic Major, Jusèp Loís Boya diputat al Parlament de Catalunya, Albert Torelló, Joan Cassayes, Francesc Medan i Pilar Busquets En les eleccions al Consell General de 1999 obtingué 2271 vots 49,7%
Partit dels Treballadors de Catalunya-Unitat Comunista
Partit polític
Organització catalana del Partido de los Trabajadores de España-Unidad Comunista, inscrit al novembre de 1985 per Santiago Carrillo (president) i Adolfo Piñedo (secretari general), després d’haver abandonat el PCE.
Es definí marxista, revolucionari i proper a l’eurocomunisme Concorregué a les eleccions legislatives de 1986 amb el nom de Mesa para la Unidad de los Comunistas 18359 vots, a les municipals de 1987, a les europees de 1987 23163 vots i a les legislatives de 1989 13137 vots Dirigents Agustí Prats i Juan Ignacio Marín Dissolt el partit a primers de 1991, molts dels seus militants s’acostaren o s’integraren al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Edità Ahora 1984-1989
Partido Reformista
Partit polític
Organització política d’àmbit espanyol creada a Madrid, després d’una llarga gestació, a l’abrilde 1912 sota el lideratge de Gumersindo de Azcárate i, sobretot, del diputat asturià Melquíades Álvarez.
Exponent del “republicanisme governamental” o moderat, defensava un programa de “llibertat i ordre” i volia esdevenir l’alternativa política de les classes mitjanes industrials i intellectuals “modernes” L’intens esforç d’implantació a Catalunya fructificà des de l’octubre de 1912 amb la incorporació al nou partit d’un bon nombre de notables del sector menys nacionalista de la Unió Federal Nacionalista Republicana , provinents la majoria de l’antiga Unión Republicana Fou el cas del senador Emili Junoy, dels diputats Laureà Miró, Josep Zulueta, Ramon Mayner, Joan Caballé, Lluís de Zulueta i…
nominalisme
Filosofia
Doctrina filosòfica defensada primerament per Roscelin i Abelard, enfront del realista Guillem de Champeaux (s. XIII), i després per Guillem d’Occam, enfront, sobretot, del formalisme de J.Duns Escot (s. XIV).
Comporta una decidida oposició a reconèixer a les essències tota mena d’existència real diferenciada en el si dels individus, i, per tant, als conceptes universals els anomenats universals espècies i gèneres tota mena de valor representatiu Els universals són només paraules Roscelin o bé signes naturals mentals Occam que designen d’una manera “indistinta i confusa” una pluralitat d’éssers concrets, amb evident utilitat tant per a la vida ordinària com per al coneixement científic La garantia última, però, de la veritat radica en la sensibilitat Per això ha estat propugnat d’una manera o…
granejatge
Tecnologia
Estovament del cuir que hom aplica després de l’acabament i que consisteix a doblegar flor contra flor les peces de cuir i desplaçar el plec al llarg de la peça.
Amb el granejatge hom obté alhora un canvi en l’aspecte de la flor
artèria facial
Anatomia animal
Branca de la caròtide externa originada al coll que, després de voltar la vora inferior del maxil·lar inferior, es dirigeix a la cara, on dóna lloc a diverses branques i anastomosis.
És l’artèria encarregada d’irrigar la faringe i una part de la cara
cos albicant
Medicina
Teixit fibrós blanquinós que substitueix el cos luti involutiu de l’ovari en l’última meitat de l’embaràs, o immediatament després de l’ovulació quan no ha esdevingut l’embaràs.