Resultats de la cerca
Es mostren 32588 resultats
piano elèctric

Piano elèctric
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de teclat amb l’aparença d’un piano, el so del qual és produït de forma electroacústica, després és amplificat i finalment es deixa sentir a través d’altaveus.
En la classificació Hornbostel-Sachs, electròfon que pertany al grup dels instruments electromecànics Concebut originalment amb la intenció d’emular el so i les característiques interpretatives del piano acústic o convencional, començà a fabricar-se alhora a Amèrica i Europa al principi de la dècada del 1930 També és anomenat piano neo-Bechstein El so es genera quan es posen en vibració unes cordes metàlliques en ser colpejades per uns martellets accionats des d’un teclat En alguns instruments les cordes són substituïdes per varilles o llengüetes, també metàlliques En qualsevol cas, uns…
Santiago Derqui
Història
Política
Història del dret
Polític i advocat argentí.
Famós per la defensa que féu del general Paz, collaborà amb ell en l’organització d’un exèrcit d’oposició a Rosas Eliminada la tirania d’aquest pel pronunciament d’Urquiza, acudí com a representant de Córdoba a l’assemblea constituent de Santa Fe 1852, i poc temps després en fou nomenat president fins a la dissolució 1854 Elegit president de l’estat 1860 després de la batalla de Cepeda, que obligà la regió de Buenos Aires a integrar-se a la confederació argentina, el seu govern fou derrocat per l’actitud secessionista de Buenos Aires, després de la batalla de Pavón 1861 L’estat fou organitzat…
‘Abd al-Raḥmān Aref
Militar
Política
Militar i polític iraquià, germà d"Abd al-Salam Aref.
Ingressà a l’exèrcit amb el seu germà i formà part del moviment d’oficials oposats a la monarquia del rei Faisal, la qual enderrocà en el cop d’estat del 1958, i després, en caure el primer ministre Kassem 1963, ajudà el seu germà a alliberar-se dels baasistes , i fou cap d’estat major 1964 En morir aquell 1966, el succeí en la presidència i formà govern amb baasistes moderats i kurds Al juliol del 1968, després d’un cop d’estat incruent liderat per Saddam Husayn , s’exilià a la Gran Bretanya i després a Turquia El 1988 li fou permès retornar a l’Iraq, i el 2003, poc després de l…
Rafael Morales
Futbol
Futbolista conegut com Morales II.
Després de jugar amb la Gimnástica de Madrid fitxà pel Futbol Club Barcelona al gener del 1912 Extrem dret, en la primera temporada jugà amb l’equip reserva barcelonista En l’edició 1912-13 passà al Reial Club Deportiu Espanyol i després tornà al Barcelona 1913-15 Amb el conjunt blaugrana disputà 27 partits Després jugà dues temporades al Centre d’Esports Sabadell 1915-17
Alboí
Història
Rei llombard (561-572), fill d’Audoí.
Regnà a l’antiga Nòrica i Pannònia actual Hongria Es casà primer amb Clotsinda, filla petita de Clodoveu, i després amb Rosamunda, filla del gèpida Cunimund, que ell vencé El 568 atacà el nord d’Itàlia i prengué Venècia i Milà El 572, Pavia, després d’un quant temps de resistència, passà a les seves mans, i hi establí la capital del seu regne Poc temps després morí assassinat
Henri-Philippe-Omer Pétain
Henri-Philippe-Omer Pétain
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i estadista francès.
Professor a l’Escola de Guerra 1901-10, les seves teories defensives el feren impopular General als 58 anys, durant la Primera Guerra Mundial participà en l’ofensiva de Champagne 1915 i dirigí la defensa de Verdun 1916, que li valgué ésser considerat heroi nacional Comandant en cap de l’exèrcit francès 1917 i mariscal 1918, sufocà amb Primo de Rivera la rebellió d’Abd el-Krim al Marroc 1925 Ministre de Guerra en el govern dretà de Doumergue 1934 i ambaixador a l’Espanya franquista 1939, després de la desfeta francesa 1940, fou nomenat vicepresident i, després, president del Consell de govern…
Josep Sellas Basagaña
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Després d’iniciar-se en l’equip de Ripoll, el 1992 anà al Club Patí Voltregà, amb el primer equip del qual debutà el 1995, el mateix any en què fou campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola El 1996 fitxà pel Liceo de la Corunya, amb el qual guanyà una Copa del Rei 1997 i una Copa de la CERS 1999, després de ser campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1998 La temporada 1999-2000 la començà al SHUM Maçanet i l’acabà a l’RHC Langenthal suís, amb el qual fou campió de Lliga, i després jugà al Club Patí Mieres 2000-03, l’HC Cee 2003-05 i el Liceo B 2005-06, on es retirà després de…
Michel Ney

Michel Ney (1805) en un oli de François Gérard
Història
Militar
Militar francès.
Duc d’Elchingen i príncep de Moscova Mariscal des del 1804, participà en les batalles de Jena 1806 i de Friedland 1807 El 1808 fou enviat a la península Ibèrica, on actuà a Galícia, a Astúries i, després, a Portugal 1810 Després de participar en la campanya de Rússia 1812, aconsellà l’abdicació a Napoleó i passà a collaborar amb els Borbó, però s’uní de nou a Napoleó durant els Cent Dies, i després de Waterloo 1815 fou detingut i executat
cimbre | cimbra
Història
Individu d’un poble germànic, molt influït pels celtes, que hom considera originari de Jutlàndia, d’on marxaren vers el segle II aC.
Després d’una època nòmada, desconeguda, s’uniren amb els teutons i envaïren la Gàllia meridional el 110 aC, lluitaren amb els romans a Aurenja 105 i, després d’haver-los vençuts, entraren a la península Ibèrica La incursió, però, fou efímera, i tornaren a les Gàllies, on se separaren dels teutons, i entraren a la vall del Po després de passar els Alps El general romà Gai Mari , un cop hagué vençut els teutons, els exterminà al nord d’Itàlia
Nikolaj Aleksandrovič Tikhonov
Política
Polític soviètic.
El 1930 es graduà en enginyeria i feu amistat amb Brežnev El 1940 ingressà al PCUS Després de treballar com a gerent en la indústria 1947-50, el 1955 fou nomenat viceministre d’indústria i els anys seixanta participà en el Gosplan Posteriorment, fou successivament vicepresident del Consell de Ministres 1965, vice-primer ministre amb Kosygin 1976, al qual succeí el 1980, un any després d’esdevenir membre del politburó Dimití el 1985, pocs mesos després que Mikhail Gorbačov accedís a la presidència