Resultats de la cerca

Després d’haver passat per una fase de radical idealisme fenomenològic, rebutjà 1945 la pretensió husserliana de l' epokhé i s’acostà a Heidegger Escriví, entre altres obres, Zum Problem der ontologischen Erfahrung ‘Sobre el problema de l’experiència ontològica’, 1949, Menschenspiel als Weltsymbol ‘El joc humà com a símbol còsmic’, 1960, Nietzsches Philosophie 1960, Traktat über die Gewalt des Menschen ‘Tractat sobre la força de l’home’, 1974 i els reculls pòstums Nähe und Distanz ‘Proximitat i distància’, 1975 i Sein und Mensch ‘Ésser i home’, 1977

Acompanyà a Castella 1128 Berenguera, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals Havent tornat a Catalunya, s’apropià per la força l’alou de Vilamajor, després d’unes aspres disputes amb l’abat d’Àger Es casà amb Sança, dama probablement castellana Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó on degué morir vers el 1170 i pare de Ponç, senyor d’Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família

Del 1953 al 1970 fou director de la Musikhochschule de Berlín Interessat en les organitzacions rítmiques, la seva música, d’escriptura atonal, té una gran força dramàtica De les seves composicions cal citar les òperes Fürstin Tarakanova 1940, Die Flut ‘La marea’, 1946, Preussisches Märchen ‘Rondalla prussiana’, 1949, Opera abstracta 1953, l’obra simfònica Paganini-Variationen 1947, dos concerts per a piano 1947 i 1952, Zwischenfälle bei einer Notlandung ‘Incidents en un aterratge forçós’, 1964, per a veus, instruments i aparells electrònics, i Fluchtversuch ‘Temptativa d’evasió’, 1966

Llicenciat en medicina i en ciències fisicoquímiques, fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i durant uns anys exercí de forense Collaborà en força revistes Fundà i dirigí dues publicacions Revista médica barcelonesa i Contra la tisis Escriví sobre qüestions d’higiene i sobre la problemàtica medicosocial de la tuberculosi La tos, sus causas y tratamiento 1885 Climatoterapia española de la tisis pulmonar 1888, Diagnóstico de las enfermedades del pecho 1900, L’art de respirar 1901, La tuberculosis y las tres higienes 1909, Orientaciones antituberculosas 1911, etc

Professà a l’orde dels mínims el 1801 Destinat a la província de València el 1817, se secularitzà el 1820 i visqué a Amèrica fins el 1833 S'interessà per la música i per la poesia escriví una Gramática de la lengua mallorquina , avui perduda —presentada a la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca—, i publicà una Nueva ortografía de la lengua mallorquina 1812 i una comèdia en dos actes i en vers, Divorci per força 1837 Deixà inèdites moltes poesies, una d’elles de cent setanta-quatre versos, escrita només amb monosíllabs

Fou professor d’astronomia a la Universitat de Bolonya El 1667 fou cridat per Colberty com a director de l’observatori de París En 1671-84 descobrí quatre satèllits de Saturn, així com la divisió de l’anell d’aquest planeta que duu el seu nom divisió de Cassini Estudià el moviment dels satèllits de Júpiter i en publicà unes taules aplicables a la navegació Féu una determinació força acurada de la parallaxi solar Fou el primer a considerar científicament el fenomen de la llum zodiacal Les Éléments d’astronomie vérifiés , 1693

Fou redactor de la revista Niangi La seva primera novella, Ja, babuška, Illiko i Illarion ‘Jo, l’àvia, Iliko i Hilarió’, 1959, aconseguí força èxit i fou traduïda a diverses llengües Descriu la vida en un poble georgià durant la Segona Guerra Mundial Seguiren Ja vižu solnce ‘Jo veig el sol’, 1964, Solnetšnaja noč ‘La nit del sol’, 1967 i Ne bois’a, mama ‘No tinguis por, mare’, 1970-71 En les seves obres, que descriuen sovint episodis de la vida russa, subratlla les qualitats morals i el sentit de l’humor dels personatges

Després d’haver treballat com a periodista-dibuixant, arribà a París 1897, on exercí diversos oficis i alhora conreà la pintura S'interessà pel fauvisme 1906 i creà una obra de composició original i plena de color, amb escenes de music-hall i de la vida bohèmia, retrats de dona, que sovint causaren escàndol 1918-19, i de personalitats rellevants Anatole France , marines i paisatges 1912, dotats tots d’una gran força expressiva El vell Clown 1906, fundació O Ghez, Ginebra, Dona de les joies 1908, museu de Leningrad

Actiu, sobretot, a Palència Les seves obres, en les quals la influència de Siloé i Berruguete es combina amb un esperit encara gòtic, són molt personals i d’una gran força expressiva Relleu de la Santa Cena , del sepulcre dels Gumiel 1514, església de San Esteban, Burgos, Calvari , del retaule major de la catedral de Palència 1519, potser la més aconseguida, Calvari i evangelistes , a la catedral de Lleó 1524, Retaule de Sant Ildefons , a la catedral de Palència 1530, i Retaule de l’Assumpció i Santa Caterina església de Villamediana, Lleó

Exposà a Lleida el 1946, a Tàrrega el 1947, a Barcelona el 1950 i anà a París el 1951 Estigué força lligat algun temps a Holanda, on exposà a Amsterdam 1952 i ingressà obres al museu municipal d’aquella ciutat Establert a Lleida, hi feu murals per a l’església de Santa Magdalena 1959 i hi guanyà la medalla Jaume Morera el 1961 Des del 1962 residí a Barcelona S’inicià amb temes figuratius populars i vers el 1955 passà a l’abstracció, primer tachista i després constructivista per retrobar, finalment, la figuració expressionista