Resultats de la cerca
Es mostren 11465 resultats
macroramfòsids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels singnatiformes, de musell extremament llarg i tubiforme, boca menuda i desproveïda de dents a l’extrem, que inclou el trompeter.
netàstoma
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels anguil·liformes, de la família dels netastomàtids, de musell llarg, sense aletes pectorals i de color bru fosc amb el ventre gris.
netastomàtids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels anguil·liformes, de cos llarg i prim, semblants a les anguiles, que habiten a les mars tropicals i temperades o càlides.
petarc
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, amb la part superior del cap còncava, rostre molt llarg i mandíbules protràctils, amb dents agudes.
És de color verdós amb el fons marró i té una taca blanca al mig del peduncle caudal S'alimenta de gambes i habita només a la Mediterrània
sirènids
Herpetologia
Família d’amfibis de l’ordre dels urodels, de cos llarg, serpentiforme, semblant al de les anguiles, i que poden arribar a mesurar 90 cm de llargària.
Són proveïts únicament de les potes del davant, amb tres o quatre dits, i no tenen potes al darrere Internament, són mancats de pelvis Tenen brànquies fins i tot en estat adult Aquàtics, viuen amagats sota roques o al fons de rierols o séquies Es desplacen ajudant-se amb fortes ondulacions del cos i poden sortir, de forma esporàdica, de l’aigua S'alimenten de cucs, llimacs i larves d’insectes, alevins de peixos i, a vegades, d’algues filamentoses Hom creu que són de fecundació externa A les èpoques de sequedat s’enterren al fons de les basses i poden romandre-hi fins dos mesos La família…
rotang
Botànica
Planta lianoide, de la família de les palmes, de tiges flexuoses de 30 a 60 m de llarg, que s’enfilen als arbres mitjançant apèndixs foliars ganxuts.
Té fulles pinnades, inflorescències en règim i fruits en drupa Es fa a l’Àsia sud-oriental i a la Insulíndia Les tiges són emprades, senceres o a tires, per a fer cistelles, mobles i articles diversos
guerres russoturques
Història
Conflictes armats que tingueren lloc al llarg dels segles XVII-XIX i reflectiren la decadència de l’imperi Otomà i una extensió progressiva de les fronteres russes.
La més important fou la que començà l’any 1877, en trencar els turcs l’armistici imposat pel tsar Alexandre II al terme de la guerra serboturca del 1876 Mentre els exèrcits russos a les ordres de Loris Melikov emprenien la conquesta d’Armènia i amenaçaven Erzurum, un gran exèrcit aliat format per 250000 soldats russos i 60000 romanesos, tots ells a les ordres del gran duc Nicolau, travessà el Prut i més tard el Danubi i envoltà les forces turques a les ordres d’Abdülkerim Detinguts en llur avanç per la resistència dels turcs a Pleven, els russos, comandats per Gurko, derrotaren els turcs,…
coberta
Coberta de proa d'un vaixell esportiu
Transports
Cadascuna de les plataformes que, fixes sobre els baus, s’estenen horitzontalment al llarg de tota, o gairebé tota, l’eslora i la mànega d’un vaixell.
Actualment són metàlliques en gairebé tots els vaixells tant de guerra com mercants, de fusta en les embarcacions esportives o bé metàlliques i folrades de fusta o aglomerats especialment, en els vaixells de passatge Antigament, les cobertes rebien el nom d' alta , la més elevada, de bateria , la situada sota l’anterior, on hi havia els canons, de ranxo , la que venia després, on dormia la tripulació, i, finalment, la cala Avui dia, la denominació és molt variada i confusa, entre altres raons perquè les normes que regulen l’arqueig feren aparèixer tipus de vaixells en què, deliberadament,…
cicle alpí
Distribució de les serralades alpines
© fototeca.cat
Geologia
Cicle orogènic que comprèn els moviments orogènics produïts al llarg dels darrers 225 milions d’anys d’història de la Terra, durant les eres Secundària i Terciària.
Donà origen a dues grans zones orogèniques l’una, circumpacífica, formada a l’E per les alineacions muntanyoses que voregen el continent americà Andes, Muntanyes Rocalloses i a l’W pels arcs insulars de les costes asiàtiques, constitueix la zona anomenada peripacífica l’altra, de direcció general E-W, s’estén des de les Antilles fins a les illes de la Sonda, amb un sector principal constituït pel sistema Alps-Caucas-Himàlaia és la zona anomenada mesogea En el curs del cicle alpí, que succeeix en el temps el cicle hercinià, poden distingir-se diferents fases orogèniques que afectaren, en…
menúrids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes que tenen tres parells de músculs a la siringe, l’estern llarg i estret i (els mascles) setze timoneres.
Comprèn dues espècies Menura novae-hollandiae i Menura alberti