Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
s’Albufereta
Aiguamoll
Aiguamoll, en part dessecat, situat al terme municipal d’Alcúdia de Mallorca, un km al NW de la ciutat.
De característiques similars a s'Albufera d’Alcúdia bé que l’acció humana hi ha estat menor, de les prop de 150 ha totals, unes 60 són dessecades en una extensió de prop de 3 km de llarg per 1 km d’ample Comprèn una zona de platja on creixen cards i gramínies, una zona inundada pràcticament tot l’any per diversos torrents i per aigua de mar, amb vegetació típica de maresmes lliri de mar, jonqueres i una tercera zona, més continental, on destaquen els bosquets de tamarius Hi és també molt notable la riquesa ornitològica, amb un elevat nombre d’espècies migratòries El 2001 fou…
Argòvia
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa que comprèn els extrems nord-orientals del Jura i del Mittelland, drenat pel Rin, l’Aare i el Reuss.
Els recursos tradicionals, agricultura i ramaderia, s’han vist sobrepassats pel desenvolupament industrial d’aquesta àrea, en estret lligam amb el gran nucli de Zuric, amb el qual és lligat per ferrocarril i per autopista Al llarg de la vall de l’Aare i els seus afluents, aprofitats per hidrocentrals, s’estenen, entre d’altres, els centres industrials de Baden, Wettingen i Aarau, amb manufactures tabac, adoberia, conserves i construccions mecàniques El cantó d’Argòvia és tot ell de parla alemanya, i de majoria protestant al nucli central, amb franges perifèriques catòliques Fou…
estany d’Espolla

Estany d’Espolla després d’una temporada de pluges
Museu de Banyoles
Estany
Petita llacuna que apareix al N-NE de l’estany de Banyoles només després d’una temporada de pluges fortes situada entre els municipis de Fontcoberta i Porqueres (Pla de l’Estany).
L’aigua brolla a 20 o 30 cm del travertí d’origen lacustre que constitueix l’altiplà d’Usall, i s’escorre cap al Ser, afluent del Fluvià, tot reconstruint part de l’estany primitiu L’aigua sembla que procedeix del nord del Fluvià com la de l’estany de Banyoles, al qual serveix de sobreeixidor, on s’infiltra travessant calcàries i guixos eocènics enfonsats al llarg d’una falla que es prolonga cap al sud quan la pressió de l’aigua és excessiva travessa els guixos i travertins dipositats al llac antic 100 m de gruix Les aigües sortints d'aquest estany formen un rec que transcorre a través del…
L’Ajuntament de Vic retira els honors a Felip VI
Amb els vots dels regidors de Capgirem Vic, Vic per a Tots, ERC, el PSC i alguns de CDC, el ple de l’Ajuntament de Vic aprova la moció presentada pel primer d’aquests grups per a declarar el rei Felip VI de Borbó persona non grata a la capital d’Osona És una més de les ciutats catalanes que al llarg de l’any aproven per majoria alguna mena de rebuig institucional al rei d’Espanya Entre d’altres, ho han fet Olot 29 de gener, Cervera 31 de gener, Terrassa 26 de febrer i Torelló 1 de març Posteriorment s’hi afegeixen municipis com Alpicat 5 d’abril, Esparreguera 14 d’abril i Sitges…
moneda de quatern
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa encunyada pels reis Alfons I (que la introduí el 1174) i Pere I de Catalunya-Aragó.
Era de billó amb dues parts de coure i una d’argent, aliatge que equival a una lliga de vuit marcs de coure i quatre d’argent Es bateren diners diner de quatern de llei de quatre diners i òbols Els d’Alfons duien a l’anvers una creu equilateral sobre un llarg pal i a cada banda un anellet, amb la llegenda BARCINO i al revers una gran creu equilateral portada trencant la continuació de la llegenda CI-VI-RE-XEls de Pere I una gran creu trencant la llegenda PE-TR'-RE, amb lanelletes als angles a l’anvers, i al revers la llegenda BARCINONA voltant una creu amb l’anell central
el Rialb
Riu
Afluent, per la dreta, del Segre, que neix a la serra del Boumort, entre l’altiplà de pla de Llet i la roca de Senyús, dins el municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell).
Després de drenar la vall dels Prats, s’obre pas entre les serres de Carreu i de Sant Joan pel forat dels Prats i es dirigeix vers Bóixols i la Rua Pallars Jussà, on s’inicia un llarg congost que limita, en gran part, l’Alt Urgell Coll de Nargó amb el Pallars Jussà Abella de la Conca, Isona i la Noguera la Baronia de Rialb Després de rebre, per l’esquerra, el torrent de Gavarra, travessa el terme de la Baronia de Rialb i desemboca al seu collector entre Miralpeix i Gualter El 1991, a la confluència amb el seu collector, hom inicià la construcció del pantà de Rialb, que hom…
tekrur
Etnologia
Individu d’un poble africà que viu a la conca inferior del Senegal, en algunes zones de Guinea (al Fouta Djalon) i, en grups més dispersos, al Sudan centreoriental i fins a la regió eritreoetiòpica.
El seu origen sembla lligat a unes tribus paleonègrides i sudaneses disseminades al llarg dels itineraris musulmans del pelegrinatge a la Meca i que es barrejaren aviat amb altres nombroses tribus negres serere, wòlof, etc, amb mauritans i, sobretot, amb fulbes d’aquesta diversitat deriva la interpretació francesa toucouleurs —'de tots colors’— de llur nom, tekrur i que a mitjan segle IX constituïren el regne de Tekrur Convertits a l’islam segle XI, adoptaren la llengua i, en part, els costums dels fulbes per això ells mateixos s’anomenaren halpularen , ‘els qui parlen pul’ Llur…
cubicació
Tecnologia
Avaluació d’un tallament de fusta al bosc.
Hom mesura el brancatge en esteris, equivalents al metre cúbic en els troncs abatuts, atesos la llargada i el diàmetre mitjà, l’avaluació és donada en metres cúbics En la fusta serrada a dret fil per a la fusteria, l’avaluació és donada per les mesures del llarg en peus i, l’ample i el gruix, en polzades quan procedeix del nord d’Europa o d’Amèrica del Nord Sia en aquest sistema o en el mètric decimal, hom acostuma a avaluar els taulons de fusta de pi en dotzenes regulars, tot i la diversitat de llargades i d’amplades de la partida de peces L’equivalència d’una dotzena regular és…
mosquit cúlex
Entomologia
Gènere de dípters del subordre dels nematòcers, de la família dels culícids, que ateny de 4 a 7 mm de llargària.
Al cap té uns ulls molt grossos i les antenes són plomoses als mascles i verticillades a les femelles El tòrax, prim i allargat, com tot el cos, és de color burell groguenc amb dues ratlles longitudinals més fosques les ales, transparents, tenen la nervadura coberta d’escates, i l’abdomen, de color gris, és anellat de burell Les larves són aquàtiques, tenen el sifó respiratori molt llarg i són de règim alimentari omnívor els adults, per contra, xuclen el líquid intern mitjançant picades, les quals poden ésser més o menys doloroses i a vegades transmeten malalties A Europa i als…
dieta miracle
Dieta ineficaç, que normalment persegueix la finalitat de perdre pes, que utilitza estratègies variades i se sol justificar amb arguments pseudocientífics.
Les dietes miracle prometen un aprimament sense esforç i es recolzen en àmplies difusions publicitàries, així com en productes o suplements dietètics, però estan mancades de rigor científic Algunes d’aquestes dietes es caracteritzen per detalls exòtics, la supressió de determinats aliments, i habitualment són molt restrictives en energia i desequilibrades en nutrients, per la qual cosa són perilloses a llarg termini, ja que augmenten el risc de patir malalties cardiovasculars, renals i hepàtiques, diabetis, alguns tipus de càncer i osteoporosi Algunes de les dietes miracle més…