Resultats de la cerca
Es mostren 6795 resultats
la Coromina
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi de Torelló (Osona), a uns 3,5 km d’aquesta població, a l’esquerra del Ter i a l’interior d’un pronunciat meandre, aigua avall de la vila.
El 1874 Josep Pericas, de Vic, demanà l’aprofitament de l’aigua del riu com a força motriu d’una fàbrica de filats i teixits en l’indret del mas de la Coromina El 1883 hi féu edificar una colònia industrial i una capella 1903 La raó social d’aquesta indústria fou Pericas, Boixedo i Companyia fins el 1946, que la canvià per la de Filatures Ter SA Fou destruïda parcialment el 1926 per un incendi, i el 1940, per l’aiguat del mes d’octubre
Futur Verd
Partit polític
Partit ecologista vinculat al col·lectiu La Comunidad i inscrit el 1986.
Es proposa aconseguir l’equilibri entre l’ésser humà i el medi natural i social Concorregué a les eleccions europees i municipals de Barcelona de 1987 coalitzat amb el Partit Humanista de Catalunya , dins una Plataforma Humanista, igual que en les eleccions municipals de 1991 Los Verdes-Lista Ecologista Humanista de Barcelona i 1995 Plataforma Humanista De fet, però, actuà com una denominació alternativa a la d’ Els Verds Ecologistes o Los Ecologistas En les eleccions europees de 1999 obtingué 1816 vots a Catalunya
filosofia
Filosofia
Reflexió crítica sistematitzada sobre els fonaments, els límits i les orientacions d’una ciència o un àmbit del saber particulars.
Bé que hom pot reflexionar filosòficament sobre qualsevol aspecte o qualsevol sector de l’experiència humana i del saber científic sobre aquesta, tradicionalment l’abast d’aquesta reflexió ha restat limitat a uns camps determinats del coneixement i de la realitat En tal sentit cal destacar la filosofia de la història, la filosofia del dret, la filosofia de la ciència i la filosofia de la religió Hom parla també de filosofia social en el sentit de la filosofia de la societat i àdhuc de la sociologia
andamanès | andamanesa
Etnologia
Individu d’un poble negrito de les illes Andaman, de pell fosca, cabell cresp i alçada reduïda (1,45 m).
La forma de vida tradicional era basada en la cacera especialment del porc salvatge, la pesca i la recollecció Era proverbial la seva ferocitat amb els estrangers i el seu baix nivell tecnològic no coneixien cap conreu ni la manera de fer foc Els del litoral construeixen piragües Per a la caça i la pesca empren l’arc Bàsicament, la unitat social és la família Bé que visqueren aïllats fins a mitjan s XIX, actualment la majoria es troben assimilats als colonitzadors vinguts del continent
Reus Club de Mar
Esports nàutics
Club nàutic de Reus.
Fou fundat el 1964 amb seu a la platja de Cambrils, on una seixantena de famílies compraren el local social de l’entitat En una primera etapa, els socis es dedicaren al rem competitiu i organitzaren dues edicions de la baixada a l’Ebre amb iols amb timoner, sota la denominació de Curses Iberus Marenostrum Els darrers anys preval la pràctica de la vela lleugera Els presidents de l’entitat han estat Andreu Pujol, Ismael Boj, Francesc Xavier Capdevila, Miquel Caelles, Miquel Garcia i Anton Brufau
Club Ciclista Sant Martí
Ciclisme
Club ciclista del barri de Sant Martí de Provençals de Barcelona.
Fundat el 1926, les seves primeres activitats foren de caràcter social fins que el 1931 inicià l’organització del Campionat de Barcelona Després de la Guerra Civil creà el Trofeu Masferrer i, a partir del 1951, organitzà el Trofeu Joan Fina, en memòria del redactor en cap d’ El Mundo Deportivo , que en la primera edició guanyà Miquel Poblet Amb el temps, el Trofeu Joan Fina s’integrà en la Setmana Catalana D’altra banda, formà un equip de ciclocròs d’on sorgí Ramon Medina
Club Ciclista Olot
Ciclisme
Club ciclista d’Olot.
Fou fundat l’any 1954 com a continuador de la secció ciclista de la Unió Esportiva d’Olot El primer president fou Luis Espuña A l’inici organitzà el Circuit del Barri Montolivet i la prova social del Trofeu de Cicles Planas Des de l’any 1955 organitza el Trofeu Festes d’Olot conegut en les primeres edicions com Gran Premi Pregó de Festes d’Olot i, posteriorment, com Memorial Gallifa, amb el recorregut Olot-Girona-Olot També collabora en arribades de la Volta a Catalunya
Club Bàsquet Metropolitano
Basquetbol
Club de basquetbol del barri de la Bordeta de Barcelona.
Fundat el 1948 com a secció del Centre Social Metropolità, estigué vinculat a la companyia de Transports Metropolitans de Barcelona El seu primer entrenador fou Josep Vila, que feu pujar l’equip a primera categoria catalana després de guanyar el campionat de segona categoria A 1952 i el de primera categoria B 1953 Els anys seixanta i setanta jugà a tercera divisió estatal i posteriorment tornà a competir en campionats catalans La temporada 1986-87, jugant a segona catalana, es fusionà amb el Club Esportiu Mediterrani
Caral

Sector superior de la ciutat de Caral, amb la vall de Supe al fons
© Proyecto Especial Arqueol. Caral-Supe
Jaciment arqueològic
Ciutat neolítica situada prop de la ciutat moderna de Caral, al Perú.
És a la costa centre-septentrional del país, a l’esquerra del riu Supe Datada al període arcaic o preceràmic tardà 3500-1800 aC, està formada per 32 conjunts arquitectònics de grandària i funcions diverses que cobreixen una superfície de 66 ha, entre els quals hi ha 6 construccions piramidals, diferents temples, magatzems, sectors residencials, amfiteatres, places públiques i altars, cosa que fa evident l’elevat grau de desenvolupament social i econòmic assolit en aquest període L’any 2009 fou declarada Patrimoni de la Humanitat
circulació econòmica
Economia
Conjunt d’activitats relatives a la transmissió i bescanvi de béns econòmics.
El concepte de circulació —com a fenomen que uneix els extrems de la producció i del consum, i que recull la imatge de la circulació sanguínia, com a funció fonamental d’un cos en aquest cas, el cos social— brolla del canvi que la divisió del treball i el creixement industrial comportaren respecte al sistema antic, basat en la propietat de la terra Amb els precedents de Pierre de Boisguilbert i Richard Cantillon, els primers a formalitzar-ne la noció foren François Quesnay i Karl Marx