Resultats de la cerca

Ensenyà teologia i retòrica a la Universitat de Torí 1770, però en fou desposseït per les seves idees nacionalistes Entre el 1769 i el 1772 publicà la seva obra fonamental, Le rivoluzioni d’Italia És autor també d' Essai sur la vie et le regne de Frédéric II 1788 i de Storia delle rivoluzioni della Germania 1804 El 1804 es traslladà a París, on fou nomenat bibliotecari imperial

En 1654-55 decorà les habitacions d’Anna d’Àustria al Louvre, i del 1662 al 1667, els interiors de l’església de Val-de-Grâce a París, amb un gust barroc accentuat Entre el 1671 i el 1674 executà la decoració de la porta de Saint-Denis, segons dibuixos de Charles Le Brun L’estàtua d’Amfitrita Musée du Louvre, executada el 1680, és la seva obra mestra

Rebé una formació musical variada i irregular Participà en la resistència contra els nazis 1941-44 Acabada la guerra, i un any després d’haver conclòs els estudis d’arquitectura a l’Institut Politècnic d’Atenes 1946, hagué de fugir de Grècia a causa de la seva adscripció a l’ELAS Establert a París, treballà a les ordres de Le Corbusier fins el 1959, i dissenyà diverses sales de concerts i auditoris, només un dels quals, el Diatope , s’arribà a construir 1977 A París refermà també la seva formació estudiant amb Honegger, Milhaud i Messiaen Els anys 1955-66 collaborà…

Fill del també compositor Nikolaj Nikolajevic Cerepnin, rebé la seva primera formació musical de mans de la seva mare i l’amplià a la universitat de la seva ciutat natal El 1921 es traslladà amb la seva família a París, on prosseguí els seus estudis de piano amb I Philipp i els de contrapunt amb C Vidal A partir del 1922 inicià una sèrie de gires arreu del món que el portaren fins a l’Orient d’aquesta manera entrà en contacte amb diverses cultures asiàtiques, que el fascinaren granment, fins al punt de deixar una empremta important en les seves obres A més, creà una casa editora…

El compositor i musicòleg B Saldoni afirmava que Huerta es formà a Salamanca i que estudià música al collegi de Sant Pau A quinze anys abandonà el centre per anar a París, on assolí una gran fama amb els seus concerts, fet que li possibilità conèixer personatges importants de la cultura francesa del moment Conegué el tenor Manuel García i també V Hugo Tingué una tècnica d’interpretació molt personal Creà melodies sobre una única corda, tot aconseguint una sonoritat molt suau Ideà una tècnica de rasgueado , que ell denominà tutti , de gran complexitat, però que a vegades deslluïa…

Estudià a Pisa Diputat i procurador general síndic a Còrsega 1792, no trigà a oposar-se a França i, durant el protectorat anglès, fou president del consell d’estat 1794-96 Envaïda l’illa pels francesos, fugí a Londres, on serví els aliats contra França Al servei dels tsars Alexandre I i Nicolau I 1804-07 i 1813-39, en fou conseller privat i ambaixador a París 1815-34 i a Londres 1835-39

S'interessà per l’art negre i l’obra de Gauguin 1906, posteriorment per Cézanne i el cubisme, i conreà una pintura amb temàtica de la vida moderna i de paisatge Rugby 1917 i Vista d’Avinyó 1934, ambdues obres al Musée Nationale d’Art Moderne, a París Com a crític i teoritzador de l’art féu nombrosos articles en la Nouvelle Revue Française i monografies sobre pintors, com Seurat i Bonnard

S'interessà per l’art negre i l’obra de Gauguin 1906, posteriorment per Cézanne i el cubisme, i conreà una pintura amb temàtica de la vida moderna i de paisatge Rugby 1917 i Vista d’Avinyó 1934, ambdues obres al Musée Nationale d’Art Moderne, a París Com a crític i teoritzador de l’art féu nombrosos articles a la “Nouvelle Revue Française” i monografies sobre pintors, com Seurat i Bonnard

Alumne de Cuvier, es dedicà a l’estudi dels invertebrats i féu una llarga i completa investigació sobre la fauna marina que habita les costes franceses Fou professor a París, i és autor d’una Histoire naturelle des crustaces i de Leçons sur la physiologie et l’anatomie comparée de l’homme et des animaux , en 14 volums 1857-81 Hom l’ha considerat un dels fundadors de la fisiologia a França

A París fou alumna de Bourdelle A partir del 1944, començà la creació d’una escultura de tema animalístic insectes, granotes, etc creant figures allegòriques com més va més expressionistes, mig animals i mig éssers humans, allargassades, en posicions violentes i plenes d’estigmes de formes grotesques i amb perforacions que transformen la figuració vers una abstracció Obres La borrasca 1948 El Crist , de l’església d’Assy 1950 L’Ogre 1951 El ratpenat 1952