Resultats de la cerca
Es mostren 2166 resultats
Khilderic I
Història
Rei dels francs salis (457-481).
Fill de Meroveu Expulsat pels seus súbdits, passà vuit anys a Turíngia, on sembla que seduí Basina, muller del rei, amb la qual es casà i tingué Clodoveu I Al seu país fou restablert en la dignitat de cap el 463 Aliat amb els romans, lluità contra els visigots i els saxons
Khildebert I de París
Història
Rei franc de París (511-558).
Fill tercer de Clodoveu I i de Clotilde Heretà el territori entre el Sena i el Loira, amb París per capital Ell i el seu germà petit, Clotari I de Soissons, assassinaren 530 llurs nebots Teodebald, Guntar i Clodoald, fills del germà segon, Clodomir I d’Orleans mort el 524, per tal d’apoderar-se de llur regne Intentà aleshores d’assassinar Clotari I i provocà la revolta del seu fill Cramne Unit de nou amb Clotari I, vencé 531 el rei visigot Amalaric II, marit de llur germana Clotilde, i conqueriren el regne dels burgundis En morir sense fills mascles, Clotari I s’apoderà del seu regne
Khildebert III de Nèustria-Borgonya
Història
Rei franc de Nèustria i de Borgonya (695-711).
Fill de Teodoric III i de Clotilde, succeí el seu germà Clodoveu III, però fou un rei nominal sota el govern del majordom Pipí d’Héristal El succeí el seu fill Dagobert III
Khildebert II d’Austràsia-Borgonya
Història
Rei franc d’Austràsia (575-595/596) i de Borgonya i Orleans (592/93-595/96).
Fill del rei Sigebert I i de Bruniquilda, fou adoptat pel seu oncle, el rei Guntram I de Borgonya-Orleans, i ambdós lluitaren contra Khilperic I de Nèustria, germà de Guntram I Atacà, sense èxit, la Septimània visigòtica i els longobards En morir Guntram I 592/593, heretà els regnes de Borgonya i Orleans i una part del de París Sembla que morí emmetzinat per la seva tia Fredegunda, vídua de Khilperic I
Jakob van Kerle
Música
Compositor flamenc.
Al servei del cardenal Otto Truchess von Waldburg a Roma 1562-63, Barcelona 1563-64 i Dillingen i mestre de capella de la catedral de Ieper fou excomunicat 1567 Perdonat per Roma, passà a Augsburg com a organista, i després al servei de l’emperador Deixà música religiosa, dins l’esperit de la Contrareforma, com misses, himnes i cançons
Justinià
Cristianisme
Bisbe de València (~527-547), germà dels bisbes Just d’Urgell, Nebridi d’Ègara i Elpidi d’Osca.
La seva activitat com a reformador consta pel concili de València del 546 Fundà almenys un monestir de monjos Isidor de Sevilla diu que escriví una obra sobre el baptisme, però que s’ha perdut, així com altres obres seves Es conserva el seu epitafi, en vers
Francesc de Junyent i de Vergós
Història
Política
Polític, segon marquès de Castellmeià, fill gran i hereu de Francesc de Junyent i de Marimon.
El 1696 era oïdor militar de la generalitat de Catalunya, i el 1697 lluità contra la invasió francesa del duc de Vendôme Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 Durant la guerra de Successió es passà al bàndol de Felip V i hagué de fugir de Barcelona 1705 S'incorporà a l’exèrcit del duc de Berwick 1713 durant el setge de Barcelona en caure la ciutat li foren confiats càrrecs administratius El 1718 fou regidor de l’ajuntament de Barcelona
Julià de Toledo
Cristianisme
Arquebisbe de Toledo.
Jueu convers, fou consagrat bisbe 680 i presidí els concilis toledans XII-XV Escriví Prognosticon futuri saeculi que dedicà al seu amic Idaci, bisbe de Barcelona, De comprobatione sextae aetatis i Historia rebellionis Pauli contra Wambam La seva festa se celebra el 8 de març
Francesc Xavier Julià i de Pagès
Científic.
Estudià a Cervera Ingressà en la Companyia de Jesús i fou catedràtic de filosofia i de teologia a la Universitat de Cervera Arran de l’expulsió dels jesuïtes, passà a Itàlia 1767 i ensenyà filosofia i ciències naturals a Roma El 1787 fou acceptat com a membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, a la qual envià alguns treballs
Francesc de Josa i d’Agulló
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fill de Guillem Ramon de Josa i de Peguera, senyor d’Altés i de Pinós, succeí el seu oncle patern Lluís 1702 en els càrrecs d’ardiaca de Santa Maria del Mar, canonge de la catedral i vicari general de Barcelona Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700, algunes sessions de la qual presidí en substitució de Pau Ignasi de Dalmases El 1713 acompanyà a Roma el bisbe de Barcelona, Benet de Sala i de Caramany, a rebre el capel cardenalici Acusat de simpaties austriacistes, Felip V li impedí de tornar a Barcelona El seu germà gran, Joan de Josa i d’Agulló Barcelona — Brihuega, Castella…