Resultats de la cerca
Es mostren 6954 resultats
Sant Cristòfol de Secanella (Veciana)
Art romànic
El lloc de Secanella és conegut des de l’any 1118, que consta que uns béns situats a la parròquia de Sant Salvador de Miralles es trobaven dins el terme de Secanella És possible que en aquest moment ja s’hagués bastit una capella dedicada a sant Cristòfol dependent de l’esmentada parròquia En una data incerta, però anterior a l’any 1187, la quadra i l’església de Secanella foren donats al monestir de Sant Llorenç del Munt L’any 1201 Bernat de Miralles i la seva muller Saurina renunciaren a favor del cenobi vallesà al cens de dues gallines que rebien de Secanella Al terme residien tres…
Castell de Castelltort (Calonge de Segarra)
Art romànic
Aquest castell s’ha transformat avui dia en una masia que conserva l’antic caràcter fortificat, situada a migdia del terme, entre Conill i Mirambell El castell de Castelltort és documentat des del segle XII Fou cedit com a dotació de la canònica de Sant Jaume de Calaf Originària d’aquest castell fou la família Castelltort L’any 1193 signa un Pons de Castelltort en una escriptura de la família Cervera, i poc després, el 1196, és documentat Guerau de Castelltort Probablement ambdós personatges són membres d’aquesta nissaga, com també ho era Berenguer de Castelltort, ciutadà de Barcelona, que…
Sant Miquel de Maspontons (Pontons)
Art romànic
Aquesta capella apareix documentada per primera vegada l’any 1484, però segur que els seus orígens són força anteriors, pertanyents al romànic Es tracta de l’església que els senyors de la quadra de Maspontons erigiren al costat del seu casal Aquest darrer edifici és avui dia una superba mansió aixecada als segles XVII i XVIII, que probablement guarda sota els seus murs uns antecedents medievals Foren senyors del lloc els Avinyó, els Boixadors i al segle XVIII el marquès de la Manresana La capella en l’actualitat es troba completament desfigurada i es fa servir com a dependència de la finca…
Convent del Carme o de la Mare de Déu de la Concepció (Perpinyà)
Art romànic
L’orde del Carme, conegut a Perpinyà com els Grans Carmes, es va installar a Perpinyà l’any 1268 La seva església i el convent es dreçaven prop del castell de Perpinyà l’església és un edifici gòtic del segle XIV molt destruït per un incendi provocat pels alemanys l’any 1944 S’ha restaurat només en part i conserva elements notables com la porta occidental, de marbre, datada el 1324 El seu antic claustre gòtic, també de marbre fet entre el 1334 i el 1342, es va traslladar el 1840 al castell de Vilamartin Aude L’orde va subsistir fins a la Revolució Francesa el convent va esdevenir un bé…
Santa Magdalena de Lentillà o Nentillà (Vinçà)
Art romànic
El lloc de Lentillà o Nentillà és consignat en la documentació a partir del segle X vallis Nintilliani L’antiga ermita de Santa Magdalena era situada entre Marquixanes i Vinçà, a la riba esquerra del riu Lentillà, molt pròxima a la carretera N-116 i l’actual oratori de Santa Magdalena Les primeres referències documentals que s’han localitzat de l’antiga ermita daten de l’any 1299, quan en dues actes diferents es fa menció de Guillem Moysen, capellà de l’església de Lentillà Aquesta ermita o santuari encara existia a la darreria del segle XVII, ja que l’any 1688 és citada com a hermita de…
Sant Pere i Sant Pau del castell de Jóc
Art romànic
Aquesta capella, situada dins el recinte murat del castell de Jóc, ha estat totalment transformada i actualment forma part d’una casa particular L’única referència documental que n’ha pervingut fins avui dia la proporciona un document pel qual Ramon de Perellós, que va morir l’any 1384, deixà un benefici per a aquesta capella Aquesta notícia confirma que l’església de Sant Pere i Sant Pau ja existia amb anterioritat, i és molt probable que fos fundada poc després que es construís la fortalesa de Jóc, ja que normalment els castells medievals de certa importància disposaven d’església pròpia D’…
André Gédalge
Música
Compositor i teòric francès.
Vida Estudià amb E Guiraud al Conservatori de Música de París El 1905 esdevingué professor de contrapunt d’aquesta institució educativa entre els seus deixebles hi figuren músics de la categoria de Ch Koechlin, F Schmitt, M Ravel, G Enescu, A Honegger o D Milhaud El fet que entre la gran quantitat de tractats francesos que ensenyen l’escriptura fugada, segons el concepte obsolet de la fuga d’escola, el seu Traité de la fugue 1901 sigui encara apreciat actualment i utilitzat confirma l’excellent capacitat pedagògica d’aquest educador musical La seva obra com a compositor resta avui en dia…
Franz Xaver Gruber
Música
Organista i compositor austríac.
Va adquirir els seus coneixements de forma pràctica, acompanyant cants litúrgics a Burghausen Va treballar com a professor de música i com a organista L’any 1816 esdevingué kantor a Oberndorf i des del 1833 fou director de cor a Hallein, localitat propera a Salzburg Gruber, a penes recordat avui dia, fou autor de la nadala Stille Nacht Santa Nit , que ha esdevingut la composició del seu gènere més coneguda internacionalment Stille Nacht fou composta sobre un text de Josef Mohr i estrenada la nit de Nadal del 1818 Molt aviat es feu po pular i arribà a ser considerada una cançó tradicional d’…
Gwendolyn Killebrew
Música
Mezzosoprano nord-americana.
Estudià a la Juilliard School i al Metropolitan Opera Studio El 1967 debutà com a Waltraute La valquíria al mateix Metropolitan El 1973 romangué a les òperes de Washington i San Francisco, i hi interpretà òperes d’I Stravinsky The Rake’s Progress , G Donizetti La favorita i M Musorgskij Borís Godunov El 1975 debutà en el paper titular de Carmen a Santa Fe, i un any després fou contractada a l’Òpera de Düsseldorf, on el 1988 participà en les representacions de Der jüngste Tag 'El dia del judici final', de G Klebe També cantà a Amsterdam 1980 i Zuric 1981, a més de debutar a Bayreuth, on…
Societat de Quartets de Barcelona
Música
Formació instrumental catalana.
Es constituí l’any 1870 per iniciativa d’un grup de músics per tal d’introduir la música de cambra a Barcelona Integrada per Josep Güell, Josep Quintana, Joan Baucis, Josep Ribera i Miró, Josep Fornelio, Daunis, Ayné, Cots, Puig, Claudi Martínez i Imbert i Cosme Ribera i Miró, la formació inicià l’activitat el 1870, assajant i fent concerts en cases privades Finalment arribaren a un acord amb l’Ateneu Català poc després Ateneu Barcelonès i es presentaren públicament al saló d’aquesta entitat el 27 de febrer de 1872 A partir de llavors desplegaren una intensa activitat…