Resultats de la cerca

Si concorren dos hereus o més, hi ha comunitat hereditària, que es desfà per partició, a la qual tenen tots dret a parts alíquotes Es tracta sempre d’hereu o successor a títol universal que inclou els drets i els béns, a diferència del legatari, que ho és a títol particular o singular

El dret romà no reconeixia el drets dels esclaus al matrimoni i aquests no podien entrar en el contuberni sense el permís de llurs amos Aquest permís no fou concedit gaire sovint durant la República El contuberni fou molt més tolerat durant l’Imperi per tal d’augmentar el nombre d’esclaus

Aquest servei era considerat inferior al de terra i tenia escassa valoració jurídica Al principi de l’Imperi eren reclutats entre els esclaus procedents de la familia imperatoris En temps de l’emperador Claudi aquest servei fou prestat pels pelegrins Amb Adrià i Caracalla obtingueren el dret llatí i la ciutadania romana, respectivament

Des del 1893 el Consell de les Valls tendeix a posar les terres en defens o en guarda i sostreure-les, per tant, al dret de pastura per tal que llurs posseïdors ascendeixin a la plena propietat Una forma de defens és la declaració d’un bosc públic com a bosc de vedat

Pretenia de portar arreu d’Espanya el programa del Memorial de Greuges, des del punt de vista regionalista conservador Dedicà una gran part dels seus números a temes de dret Dirigida per Francesc Romaní i Puigdengoles, tingué com a collaboradors Marià Maspons, Eusebi Güell, Josep Coroleu, Joan Sardà i Josep Pella i Forgas

Seguidor del naturalisme, evolucionà cap a la línia de Guy de Maupassant Fou un dels fundadors de la revista “Van Nu en Straks” 1893, que contribuí a la consolidació de la cultura flamenca Entre les seves novelles destaquen Het recht van den sterkste ‘El dret del més fort’, 1893 i Sursum corda 1894

Fou un dels principals impulsors del ressorgiment del muntanyisme pirinenc Efectuà nombroses ascensions, especialment al Canigó, que escalà per les seves vies més difícils Fou president del Club Alpin Français i organitzador de l’expedició francesa de 1936-37 a l’Himàlaia Era professor de dret especialitzat en les institucions de la Xina

Llicenciat en dret i president de La Jove Catalunya Collaborà a La Renaixença i Lo Gai Saber De la seva vasta producció, cal recordar Memoria sobre la marina mercante española 1877, Biografía de don Francisco Renart i Arús, Estudi històric sobre Pau Claris, Lo rimbombori de les quintes i Últimos concellers de Barcelona

Doctor en dret És autor de diversos treballs d’història regional La segunda Germanía del Reino de Valencia 1957, Historia de la villa de Muro 1959, Historia de la albufera de Valencia 1960 i Cien abogados ilustres del colegio de Valencia 1961 Dirigí l’edició de la Crónica de la Exposición Vicentina 1957

Fou arxiver de Càller i professor d’història del dret a la Universitat de Càller Dirigí el periòdic Giornale della Sardegna Publicà Manuale di Storia di Sardegna 1918, Il diritto publico della Sardegna nel medio evo 1925, Il Libro verde della città di Cagliari 1925 i Le origini del feudo sardo 1927