Resultats de la cerca
Es mostren 2633 resultats
arquitectura naval
Transports
Art de projectar i construir vaixells.
L’arquitectura naval es divideix en construcció naval i teoria del vaixell La primera estudia i projecta la construcció d’un vaixell en tot allò que fa referència a formes, estructura, materials, etc La teoria del vaixell l’estudia com a vas flotant, tenin en compte la seva estabilitat, flotabilitat i les forces a les quals es trobarà sotmès en navegar Els primers llibres sobre arquitectura naval foren publicats a mitjan s XVIII i llur àmplia difusió possibilità els primers estudis i fou la base del ràpid desenvolupament de projectes de vaixells al s XIX Cal destacar la importància dels…
Esbart Dansaire de Manresa
Dansa i ball
Folklore
Grup de dansa catalana fundat el 1909 a Manresa.
Actualment forma part de l’Agrupació Cultural del Bages Un dels esbarts més antics de Catalunya, des dels anys cinquanta du a terme una tasca de difusió tant de danses populars com de creació pròpia amb muntatges coreogràfics Ha presentat, entre altres, els espectacles Ball de Bombers 1954, Suit Mallorquina 1956, La Presó de Lleida 1969, Nit de Sant Joan 1986, Festa a ses Illes 1987, Festa de Mar 1993, l’Avalot 1999, Poemes en Clau de Dansa 2002, Camins per al record 2003, Gloses del Cançoner 2004 i Aires 2005 i ha actuat en festivals folklòrics diversos, entre els quals les…
Luise Rinser
Luise Rinser
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
El 1939 fou obligada a abandonar el magisteri pel seu rebuig a afiliar-se al partit nazi Des del 1941 fins a la caiguda del III Reich els seus llibres foren prohibits, i el 1944 fou empresonada Els llibres sobre l’experiència del nazisme les narracions Die gläsernen Ringe , ‘Els anells de vidre’, 1941 els diaris de presó, de 1946, i la novella Jan Lobel aus Warschau ,‘Jan Lobel de Varsòvia’, 1948 destaquen dins la seva producció Posteriorment, hi reflectí també el compromís amb els moviments feministes i d’esquerra Les seves posicions radicals i la inclinació cap a l’esoterisme, cada cop més…
Odilon Redon
Flors en un gerro , d’Odilon Redon
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, gravador i pintor simbolista francès.
Durant una llarga primera etapa de dibuix al carbó, expressà, amb contrasts de clarobscur, el simbolisme del seu món interior, on plana el misteri Cap de màrtir 1877, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo, L’aparició 1883, Musée des Beaux-Arts, Bordeus A partir del 1873 conreà la litografia amb la mateixa finalitat i realitzà tretze sèries de gravats, les més importants de les quals són En el somni 1879, La nit 1886, La temptació de Sant Antoni 1888 i 1896, Les flors del mal 1890, L’Apocalipsi 1899 Posteriorment, especialment a partir del 1890, introduí la llum i el color en les seves obres,…
Josep Bonafont

Josep Bonafont
© BUperpignan (CC BY-SA 4.0)
Literatura catalana
Poeta, conegut pel pseudònim de Pastorellet de la Vall d’Arles.
Vida i obra Fill d’un pastor, fou clergue i feu cura d’ànimes a Arles de Tec i, entre altres poblacions, a Illa de Tet Utilitzà el pseudònim de Lo Pastorellet de la Vall d’Arles i contribuí a l’ús literari de la llengua catalana al Rosselló participant en les festes literàries de Banyuls de la Marenda, publicant l’obra d’ Antoni Jofre , recollint a Garbera catalana 1884 la d’ell mateix i altres poetes rossellonesos i difonent en revistes La Veu del Canigó , La Revue Catalane , Le Roussillon les pròpies composicions historicopatriòtiques i líriques, que partien sovint de models populars i…
,
Jean-Paul Belmondo

Jean-Paul Belmondo
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actor cinematogràfic francès.
Fill de l’escultor Paul Belmondo, es formà com a actor al Conservatoire National Supérieur d’Art Dramatique CNSAD Actor de la nouvelle vague , es revelà internacionalment amb À bout de souffle 1959, de Jean-Luc Godard, amb el qual rodà, també, Pierrot le fou 1965 Actuà també a les ordres de P Brook Moderato cantabile , 1960 i F Truffaut La sirène du Mississippi , 1969 A partir de L’homme de Rio 1964, P de Broca, generalment protagonitzà films d’acció o comèdies fetes a la seva mida Borsalino 1970, de J Deray Le professionel 1981 i Joyeuses Pâques 1985, de G Lautner …
Joseph Bédier
Lingüística i sociolingüística
Filòleg francès.
Professor a Friburg Suïssa el 1889 i al Collège de France, a París, des del 1903 Refutà la teoria romàntica de l’origen de les epopeies i en construí una altra, fundada en l’individualisme de la creació artística Segons ell, el naixement de l’epopeia francesa fou determinat bàsicament pels contactes de clergues i joglars a través dels monestirs, principalment en les rutes dels grans pelegrinatges Reaccionà contra el mètode d’editar antics texts usat fins al seu temps Són bàsics en aquest aspecte els estudis La tradition manuscrite du Lai de l’Ombre 1928 i De l’édition princeps de…
Roland Barthes

Roland Barthes
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Sociologia
Crític literari i sociòleg estructuralista francès.
Inspirat en la lingüística de Saussure i Bloomfield, fou el fundador de la revista “Théâtre Populaire”, impulsor del moviment de la “nova crítica” i director d’estudis de l’École Pratique des Hautes Études La seva obra va des d’una reflexió sobre la condició històrica del llenguatge literari Le degré zéro de l’écriture , 1953 i la temptativa de constituir una semiologia de la moda Système de la mode , 1967 fins a demostrar la pluralitat significativa d’un text literari i la sobrevaloració del “text” en lloc del “signe” S/Z , 1970 Sade, Fourier, Loyola , 1971 Le plaisir du…
Brigitte Bardot
Cinematografia
Actriu de cinema francesa.
Encarnà el mite d’un tipus de dona jove ingènua, sensual i lliure El film que la llançà a la popularitat fou Et Dieu créa la femme 1956 de Roger Vadim A part aquest, són significatives les pellícules En cas de malheur 1958, La vérité 1960, Vie privée 1961, Viva María 1965, Les novices 1970, Boulevard du Rhum 1970, Les pétroleuses 1971 i Don Juan 1972 Parallelament, tingué una breu, però influent carrera musical, durant la qual collaborà amb autors destacats com Serge Gainsbourg, amb qui enregistrà peces icòniques de la cançó francesa Abandonà definitivament tant el cinema com la…
Francisco de Lacerda
Música
Compositor, musicòleg i director portuguès.
Inicià la carrera de medicina, però l’abandonà per a estudiar al Conservatori de Lisboa, on tingué JA Vieira, F Gazul i F Guimarães com a mestres A partir del 1892 fou professor de piano en aquest mateix centre El 1895 anà a ampliar estudis al Conservatori de París, i a partir del 1897, a l’Escola Cantorum de la mateixa ciutat Un cop acabada la seva formació, es dedicà a l’estudi del folklore internacional i fundà a la capital francesa una associació internacional per a l’estudi del folklore Parallelament, inicià la seva carrera professional com a director, primer a París i després en altres…
