Resultats de la cerca

El pam comú és la vuitena part de la cana, que difereix segons les regions i comarques A Barcelona s’estima en 194,3 mm a Girona, en 194,8 mm a Lleida, en 194,5 mm a Tarragona, on s’emprà la cana de rei, el pam és de 195 mm a les Balears de 195,5 mm al País Valencià també difereix, puix que a València i a Castelló de la Plana és de 226,6 mm i a Alacant de 208 mm A Osca i a Saragossa té 193 mm i a Terol 192 mm Als regnes de la corona de Castella és la quarta part de la vara, amb mesures que varien, segons els llocs, des de 208,2 mm a 213,7 mm A les illes Canàries és de 210,5 mm

Ha esdevingut la congregació femenina més estesa per tot el món el 1985 tenia 30 500 membres Fins el 1964, que fou simplificat l’hàbit, fou característica d’aquesta congregació la gran toca alada de fil blanc S'establí al Principat al s XVIII a Barcelona, a l’hospital de la Santa Creu el 1790, i el 1792 a Reus i a Lleida Al s XIX s’expandí per la península Ibèrica i creà el primer noviciat, a Madrid 1893 La província canònica de Barcelona que comprèn el Principat, les Balears i la província aragonesa d’Osca té actualment 1 168 religioses en 101 establiments, 83 dels quals són al Principat, 14…

Pertany a l’arxipèlag Chinijo, que conjuntament amb les illes i els illots d’Alegranza, Montaña Clara, Roque del Este i Roque del Oeste o del Infierno, les aigües circumdants i el massís de Famara i altres zones del N de Lanzarote formen des del 1986 el parc natural maritimoterrestre de l’Archipiélago Chinijo De clima àrid molt similar al de l’illa de Lanzarote, de la qual és separada per poc menys de 2 km, hi ha quatre formacions volcàniques i l’elevació màxima ateny 266 m Habitada des de la segona meitat del segle XIX, la població es concentra al nucli de Caleta del Sebo Les…

El síndic de greuges no soluciona problemes concrets, sinó que emet recomanacions i proposa polítiques que permetin rectificar el problema perquè no es torni a produir La figura del síndic de greuges té l’origen en l’ordenament juridicoadministratiu suec, i ha estat adoptada amb noms diferents per les administracions en la majoria de països amb governs democràtics síndic de greuges a Catalunya , el País Valencià i les Illes Balears, justícia a l’Aragó,  raonador del ciutadà a Andorra, defensor del poble a Espanya, médiateur a França i ombudsman o ombudsperson als països…

L’actualitat del país va continuar lligada al camp de refugiats que el Govern australià manté al seu territori, i que succiona les dinàmiques polítiques, econòmiques i socials d’aquesta illa de tan sols 22 km 2 Malgrat que Nauru es nega a acollir permanentment els refugiats i demandants d’asil, el camp continua sent la destinació de molts dels que abandonen el camp de Manus Papua Nova Guinea i la darrera etapa dels que finalment accedeixen a ser reubicats als Estats Units, un pas del qual queden exclosos els iranians, la comunitat més extensa Al setembre, Nauru va acollir la cimera anual de…

Catedràtica de llengua i literatura catalanes a l’IES Joan Ramis i Ramis Maó Com a investigadora de la història cultural menorquina, n’ha publicat articles a Revista de Menorca , de la qual és codirectora, i Randa , entre d’altres Ha participat en la coordinació i redacció de diversos volums d’estudis sobre A Febrer i Cardona, J Ramis i JM Quadrado ha editat Antoni Roig Llibre de sermons 2001 i Registre de la Sociedat Maonesa 1991, amb A-J Pons, entre d’altres, i ha collaborat en el Diccionari del teatre a les Illes Balears 2003 És membre activa de l’Institut Menorquí d’Estudis en presideix…

Germà de Josep de Togores , fou un poeta reconegut a l’època Escriví sobretot en castellà, tot i que també en italià, francès i català en aquest cas, poesies de circumstàncies adreçades al seu germà La seva poesia en castellà, integrada per sonets i composicions poètiques de diversa extensió, segueix els cànons neoclàssics ha estat editada per JM Bover dins Biblioteca de escritores baleares , II Deixà inèdits diversos tractats, memòries i discursos Bibliografia Mas i Vives, J 1994 Josep de Togores i Sanglada, comte d’Aiamans 1767-1831 Biografia d’un illustrat liberal Barcelona, PAM /…

Fou membre fundador del Grup d’Exploracions Subterrànies GES del Club Muntanyenc Barcelonès 1948, que presidí 1953-57 Participà en l’exploració de la Cueva del Agua, a Granada 1950, llavors la més fonda de la Península, en diverses coves de les Illes i de la Piedra de San Martín 1953 En aquesta expedició s’assolí la sala de la Verna, de 726 m, considerat l’avenc més profund del món Fou el primer president del Comitè Regional d’Exploracions Subterrànies 1962-64 i, des d’aquest càrrec, creà l’Escola Catalana d’Espeleologia 1963 A la revista Speleon publicà els primers catàlegs de…

Membre del Club Petanca Santa Coloma 1997-2001, guanyà la Copa President 2000, el Campionat de Catalunya de clubs per tripletes 2000 i dues fases prèvies del Campionat d’Espanya 1997, 2001 El 2002 passà al Club de Petanca Mediterrani-Bellvitge, de l’Hospitalet de Llobregat, on guanyà una altra fase prèvia del Campionat d’Espanya 2003, un Campionat de Catalunya de clubs de tripletes 2004 i dos Campionats de Catalunya de tir individual 2009, 2010 També guanyà dues Lligues estatals de clubs 2006, 2007 i dos subcampionats 2005, 2008, i el Trofeu Nacional de Sevilla 2000 i la medalla d’or a la…

Vida i obra Estudià humanitats, filosofia i teologia alseminari de Menorca 1912-20a Entre el 1915 i el 1920 publicà alguns poemes al diari “El Iris” de Ciutadella A partir del 1921 s’installà a Mallorca i treballà al costat d’Antoni M Alcover en la preparació del Diccionari català-valencià-balear S’inicià en la filologia romànica Ajudat per Alcover mateix, per Bernhard Schädel i per Wilhelm Meyer-Lübke, feu àmplies enquestes dialectals pels Països Catalans i collaborà al Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana   Amb AM Alcover i Joan Riutort fundà 1930 l’Editorial Alcover SL, de la…